The Polysemy of the verbs «pegar», «apegar» and «empegar» in CatalanA synchronic manifestation of semantic change

  1. Ramos Alfajarín, Joan-Rafael
Revista:
Catalan journal of linguistics

ISSN: 1695-6885,  2014-9719

Año de publicación: 2015

Título del ejemplar: Semantic change

Volumen: 14

Páginas: 137-157

Tipo: Artículo

DOI: 10.5565/REV/CATJL.160 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Catalan journal of linguistics

Resumen

In this paper we study the polysemy that the verbs pegar (‘hit/stick’), apegar (‘stick’) and empegar (‘stick’) possess today in the Catalan language. First of all, we perform a thorough description of the meanings that each of these verbs have acquired not only in the standard but also in the colloquial language. Each of the meanings has been differentiated from the others by analysing the most prominent dictionaries currently available and a corpus of written texts. Additionally, a number of surveys on the spoken language have also been taken into account. Our research has shown that in the different Catalan dialects they do not always have the same meanings or the same verb forms. To be able to interpret how this polysemy has come about, we have taken cognitive linguistics as our theoretical framework. We have been able to show that the notion of image schema of path, combined with prototypicality effects and with the Invited Inference Theory of Semantic Change, in which the mechanism of metonymy plays a fundamental role, can provide a satisfactory explanation for the semasiological complexity of the verbs under study.

Referencias bibliográficas

  • Aguiló, Marià (1915). Diccionari Aguiló. Barcelona: Altafulla (facsimile edition, 1988- 1989).
  • Alcover, Antoni Maria; Moll, Francesc de Borja (1985). Diccionari Català-ValenciàBalear (DCVB). Palma de Mallorca: Moll. http://dcvb.iecat.net/.
  • AVL (2014). Diccionari normatiu valencià (DNV). http://www.avl.gva.es/dnv.
  • Badia i Margarit, Antoni Maria; Veny, Joan; Pons, Lídia (1993). Atles lingüístic del domini català: qüestionari. Barcelona: IEC. http://aldc.espais.iec.cat/mapes/.
  • Barcelona, Antonio (2011). «Reviewing the properties and prototype structure of metonymy». In: Benczes, Réka; Barcelona, Antonio; Ruiz de Mendoza, Francisco José (eds.). Defining metonymy in cognitive linguistics: towards a consensus view. Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins Pub. Co., pp. 7-59.
  • Battaglia, Salvatore (1961-2002). Grande Dizionario della Lingua Italiana. Torino: Unione Tipografico-Editrice Torinese.
  • Company, Concepción (2012). «Historical Morphosyntax and grammaticalization». In: Hualde, José Ignacio; Olarrea, Antxon; Rourke, Erin (eds.). Handbook of Hispanic Linguistics. Londres/New York: Blackwell, pp. 673-692.
  • Coromines, Joan (1983-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC). Barcelona: Curial.
  • Cuenca, Maria Josep (2012). «La gramaticalización». In: Ibarretxe, Iraide; Valenzuela, Javier (dirs.). Lingüística cognitiva. Barcelona: Anthropos, pp. 281-304.
  • Cuenca, Maria Josep; Hilferty, Joseph (1999). Introducción a la lingüística cognitiva. Barcelona: Ariel.
  • Dictionnaire du Moyen Français (DMF). http://www.atilf.fr/dmf/.
  • Enciclopèdia Catalana. Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC). http://www. diccionari.cat/.
  • Geeeraerts, Dirk; Cuykens, Hubert (2007). The Oxford Handbook of Cognitive Linguistics. Oxford: University Press.
  • Geeraerts, Dirk (1997). Diachronic Prototype Semantics. A Contribution to Historical Lexicology. Oxford: Clarendon Press.
  • Grondelaers, Stefan; Speelman, Dirk; Geeraerts, Dirk (2007). «Lexical variation and change». In: Geeraerts, Dirk; Cuyckens, Hubert (eds.). The Oxford Handbook of Cognitive Linguistics. Oxford/New York: Oxford University Press, pp. 988-1011.
  • Ibarretxe, Iraide; Valenzuela, Javier (dirs.) (2012). Lingüística cognitiva. Barcelona: Anthropos.
  • IEC (2007). Diccionari de la llengua catalana (DIEC). http://dlc.iec.cat/.
  • IEC. Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC). http://dcc.iec.cat/ddlc/ index.asp.
  • Martines, Josep (2000a). «El canvi lèxic en català (ss. XVI-XX). Una aproximació des de la lexicologia diacrònica cognitiva (i). Les novetats i la llengua catalana». In:
  • IEC (ed.). Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la Universitat d’Alacant el dia 16 d’octubre de 1998. Barcelona: IEC, pp. 35-64.
  • Martines, Josep (2000b). «L’expressió de les emocions i la creativitat lèxica: ‘estimar’ / ‘amar’. Entre l’eufemisme i la metàfora cultural». In: Actas del viii Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. Santander: Universidad Menéndez Pelayo, vol. 2, pp. 1221-1243.
  • Martines, Josep (2013). «El verb estimar i l’amor hereós i Joan Roís de Corella. Un acostament segons la pragmàtica diacrònica». Afers 76: 717-739.
  • Martines, Josep (ed.) (2014). Caplletra 56. Special issue on «Semàntica i lexicologia diacròniques. Perspectives noves».
  • Martines, Josep; Montserrat, Sandra (2014). «Subjectivació i inferència en l’evolució semàntica i en l’inici de la gramaticalització de jaquir (segles XI-XII)». Caplletra 56: 185-211.
  • Masip, Robert et alii (2010). Lo nou diccionari lleidatà-català. Lleida: Alfazeta.
  • Massip, Maria Àngels (1991). El lèxic tortosí. Història i present. Doctoral thesis. Barcelona: Universitat de Barcelona. http://www.tdx.cat/handle/10803/1686;jses sionid=4E2C9B9D5D355C55A5247ED873FABFFB.tdx1.
  • Montserrat, Sandra (2007). La semàntica diacrònica cognitiva: una aplicació a propòsit de venir, arribar i aplegar (segles XII-XVI). Alacant/Barcelona: IIFV/PAM.
  • Oakley, Todd (2007). «Images Schemas». In: Geeeraerts, Dirk; Cuykens, Hubert (eds.) (2007). The Oxford Handbook of Cognitive Linguistics. Oxford: University Press, pp. 214-235.
  • Palancar, Enrique (1999). «What do we give in Spanish when hit? A constructionist account of hitting expressions». Cognitive Linguistics 10-1: 57-91. http://dx.doi.org/10.1515/cogl.1999.003
  • Paradis, Carita (2011). «Metonymization. A key mechanism in semantic change». In: Benczes, Réka; Barcelona, Antonio; Ruiz de Mendoza, Francisco José (eds.). Defining metonymy in cognitive linguistics: towards a consensus view. Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins Pub. Co., pp. 61-98.
  • Pascual, Esther (2012). «Los espacios mentales y la integración conceptual». In: Ibarretxe, Iraide; Valenzuela, Javier (dirs.). Lingüística cognitiva. Barcelona: Anthropos, pp. 147-166.
  • Peña Cervel, María Sandra (2012). «Los esquemas de imagen». In: Ibarretxe, Iraide; Valenzuela, Javier (dirs.). Lingüística cognitiva. Barcelona: Anthropos, pp. 69-96.
  • Pérez Saldanya, Manuel (2008). «Entre ir y venir: la gramaticalización y el reanálisis». In: Company, Concepción; Moreno de Alba, J.G. (eds.), Actas del 7º Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, vol. I. Madrid: Arco Libros, pp. 231-285.
  • Rafel, Joaquim (dir.). Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC). Institut d’Estudis Catalans. http://ctilc.iec.cat/.
  • Ramos, Joan-Rafael (2013). «Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIII-XVII)». eHumanista/IVITRA 4: 349-369.
  • Soares da Silva, Augusto (2003). «Image schemas and category coherente: The case of the Portuguese verb deixar». In: Cuyckens, H.; Dirven, R.; Taylor, J.R. (eds.). Cognitive Approaches to Lexical Semantics. Berlin/New York: Mouton de Gruyter, pp. 281-322.
  • Soriano, Cristina (2012). «La metàfora conceptual». In: Ibarretxe, Iraide; Valenzuela, Javier (dirs.). Lingüística cognitiva. Barcelona: Anthropos, pp. 97-121.
  • Traugoott, Elisabeth C. (2012). «Pragmatics and language change». In: Allan, K.; Jaszczolt, K.M. (eds.). The Cambridge Handbook of Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 549-566.
  • Traugott, Elisabeth C.; Dasher, Richard (2002). Regularity in semantic change. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Ungerer, Friedrich; Schmid, Hans Jörg (1996). An Introduction to Cognitive Linguistics. London/New York: Longman.
  • Veny, Joan (2008). Discurs del Dr. Joan Veny i Clar en el solemne acte de la seua investidura com a doctor Honoris Causa. València: Universitat de València
Fuente de los datos: Dialnet