“Osito”, “Bajo la Ciudad” y Demás Lúbricas Toponimias de Más

  1. Ballester, Xaverio 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Quaderns de filología. Estudis lingüístics

ISSN: 1135-416X

Any de publicació: 2015

Títol de l'exemplar: TOPONÍMIA ROMÀNICA

Número: 20

Pàgines: 123-148

Tipus: Article

DOI: 10.7203/QFILOLOGIA.20.7516 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Quaderns de filología. Estudis lingüístics

Resum

El noble objectiu de rescatar per al cabal romànic aquell lèxic llatí fins ara no reconegut i suposadament ocult en la toponímia romànica pugues –de manera profitosa, creiem– complementar-se amb l'operació inversa de rescatar el lèxic pre-llatí soterrat en la toponímia romànica. L'anàlisi etimològica de topònims com Ascó, Ejea, Estepa, Iniesta, Niebla, Osseto, Segarra o Sogorb sense ponderar degudament el material prerromà, pot comportar greus errors interpretatius.Paraules clau: toponímia; llatí; romànic; prerromà; Lingüística.

Referències bibliogràfiques

  • Abascal Palazón, Juan Manuel. 2001. “celeret”, Tabula Imperii Romani. Hoja J-30: Valencia. s.l.: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 143-144.
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua. 2009. Corpus Toponímic Valencià. Valencia: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Albaigés, Josep Maria. 1998. Enciclopedia de los Topónimos Españoles. Barcelona: Planeta.
  • Amante Sánchez, Manuel. 2001. “Ossete, Venta”, Tabula Imperii Romani. Hoja J-30: Valencia. s.l.: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 259.
  • Casanova, Emili. 2008. Sobre l’origen etimològic del nom d’Ontinyent. Revista Programa Festes. Història i Literatura: 288-297.
  • Castaño Fernández, Antonio M. 2011. Extremadura. En Casanova, Emili (ed.) & García Arias, Xosé Ll. (coord.) Toponimia hispánica. Origen y evolución de nuestros topónimos más importantes. Valencia: Denes Editoral, 301-318.
  • Colón, Germà. 1993. El lèxic català dins la Romània. Valencia: Universitat de València.
  • Coromines, Joan (dir.). 1989-1997. Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes/La Caixa (8 vol.).
  • Ernout, Alfred; Meillet, Antoine & André, Jacques. 1979. Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des mots. París: Éditions Klincksieck.
  • Fabre, Georges; Mayer, Marc & Rodà, Isabel. 1997. Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino), Universitat Autònoma de Barcelona. París: Diffusion de Boccard.
  • Ferrando i Francés, Antoni (dir.). 1979. Llibre del Repartiment de Valencia. Valencia: Vicent García Editores S. A.
  • Ferrer i Jané, Joan; García i Rubert, David; Moreno Martínez, Isabel; Tarradell-Font, Núria & Turull i Rubinat, Albert. 2012. Aportacions al coneixement de la seca ibèrica de śikaŕa i de l’origen del topònim Segarra. Revista d’Arqueologia de Ponent 22: 37-58.
  • Fradejas Rueda, José Manuel. 1997. Fonología histórica del español. Madrid: Visor Libros.
  • García Bellido, María Paz & Blázquez, Cruces. 2001. Diccionarios de cecas y pueblos hispánicos. Volumen II: Catálogo de cecas y pueblos. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (2 vol.).
  • García Sánchez, Jairo Javier. 2007. Atlas toponímico de España. Madrid: Arco-Libros.
  • Gómez Casañ, Rosa. 1986. El topònim Segorbe a la llum de la documentació notarial del segles xiii al xvi. Actes del X Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica. Ier d’Onomàstica Valenciana. Valencia: Universitat de València, 428-433.
  • Gómez Casañ, Rosa. 2010. Segorbe-Sogorb: una propuesta etimológica. En Valero, Ll. R. & Casanova, E. (curr.) XXXIV Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica. VIII Col·loqui d’Onomàstica Valenciana. Valencia: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 307-315.
  • Gómez Casañ, Rosa. 2014. Toponimia de Los Serranos. Etimología de los nombres de sus núcleos de población. Actes de la VII Jornada d’Onomàstica. Xèrica 2013. Valencia: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 369-420.
  • Gómez Casañ, Rosa & García Edo, Vicente. 1991. Algo más sobre el topónimo Segorbe. En Colomina, J. & Alemany, R. (edd.) Actes del Catorzè Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica. Segon d’Onomàstica Valenciana. Alacant, 13-15 d’abril de 1989. Alicante: Universitat d’Alacant, 636-641.
  • González Fernández, Rafael & Amante Sánchez, Manuel. 2001. “segisa”, Tabula Imperii Romani. Hoja J-30: Valencia. s.l.: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 296-297.
  • Jordán Cólera, Carlos. 2013. Segorbe, ¿un topónimo de origen arqueo-indoeuropeo? Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua 26: 51-62.
  • Luján, Eugenio R. 2003. En torno a la identificación de la ceca IKALE(N) SKEN (MLH A.95). Palæohispanica 3: 129-135.
  • Morote Barberá, J. Guillermo. 2002. La Vía Augusta y Otras Calzadas en la Comunidad Valenciana. Vol. I (Texto). Valencia: Real Academia de Cultura Valenciana.
  • Nieto Ballester, Emilio & Striano Corrochano, Araceli (coll.). 1997. Breve diccionario de topónimos españoles. Madrid: Alianza Editorial.
  • Peñarroja Torrejón, Leopoldo. 1990. El Mozárabe de Valencia. Nuevas Cuestiones de Fonología Mozárabe. Madrid: Editorial Gredos.
  • Pera i Isern, Joaquim & Vilas i Pujol, Eudald. 1997. “rubricata”, Tabula Imperii Romani. Full K/J-31: Pyrénées Orientales-Baleares. Tarraco. Baliares. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 133.
  • Pera i Isern, Joaquim & Vilas i Pujol, Eudald. 1997. “siGarra”, Tabula Imperii Romani. Full K/J-31: Pyrénées Orientales-Baleares. Tarraco. Baliares. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 145.
  • Pinder Moritz, Eduard & Parthey, Gustav. 1860. Ravennatis Anonymi Cosmographia et Guidonis Geographica. Berlín: in aedibus F. Nicolai.
  • Roca Traver, Francisco A. 1988. Noticias Históricas de Torreblanca. Torreblanca (Castellón): Excmo. Ayuntamiento de Torreblanca.
  • Trask, Robert Lawrence. 2008. [Max W. Wheeler ed.] Etymological Dictionary of Basque. Sussex: University of Sussex.
  • Untermann, Jürgen. 1975. Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band I. Die Münzlegenden. Wiesbaden: Dr. Ludwig Reichert Verlag (2 vol.).
  • Villar, Francisco. 2000. Indoeuropeos y no indoeuropeos en la Hispania prerromana. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
  • Villar, Francisco; Prósper, Blanca M.ª; Jordán, Carlos & Fernández Álvarez, M.ª Pilar. 2011. Lenguas, genes y culturas en la prehistoria de Europa y Asia suroccidental. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
Fuente de los datos: Dialnet