Introducción

  1. Zaragoza Ninet, Gora 1
  2. Martínez Sierra, Juan José 1
  3. Ávila-Cabrera, José Javier 2
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

  2. 2 Universidad Nacional de Educación a Distancia
    info

    Universidad Nacional de Educación a Distancia

    Madrid, España

    ROR https://ror.org/02msb5n36

Revista:
Quaderns de filologia. Estudis literaris
  1. Zaragoza Ninet, María Goretti (coord.)
  2. Martínez Sierra, Juan José (coord.)
  3. Ávila Cabrera, José Javier (coord.)

ISSN: 1135-4178

Any de publicació: 2015

Títol de l'exemplar: TRADUCCIÓN Y CENSURA: NUEVAS PERSPECTIVAS

Número: 20

Pàgines: 9-13

Tipus: Article

DOI: 10.7203/QF-ELIT.V20I0.7525 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Quaderns de filologia. Estudis literaris

Resum

(...) si la censura ja de per si mateix és alguna cosa greu en una mateixa llengua i cultura, això es torna encara més perillós si la censura opera via traducció, és a dir, d'una llengua (i una cultura) a una altra, ja que si parteix del sentit, funció i forma d'un text origen es perden en el pas d'una llengua a una altra, si a més aquest text traduït ve censurat parcial o totalment (és a dir, la “no traducció”) o fins i tot corregit, el resultat serà un text que no guardarà ni tan sols l'ombra de l'original. La conseqüències d'això són greus, ja que afecten no solament a la imatge de l'escriptor o escriptora en la llengua meta, sinó a la imatge, o idea, del conjunt del sistema literari de partida.Per desgràcia, un dels problemes al que ens enfrontem quan estudiem la censura és la increïble dificultat per rastrejar-la, com sabem que un text que no ha estat traduït i per tant no està disponible en una determinada llengua, sí va ser traduït en el seu moment i immediatament censurat? Quan per fortuna sí es disposa d'un determinat text traduït d'una altra llengua, podem afirmar amb rotunditat i sense tenir l'original davant que aquest text ha estat “corregit” en el seu transvasament a la llengua meta, és a dir, censurat parcialment, suprimint-se alguns fragments considerats “perillosos” per a una determinada doctrina? Però aquesta dificultat transcendeix fins i tot als casos on la censura és sabuda, sent extremadament complicada la cerca, consulta, recopilació i reproducció d'expedients de censura en la seva majoria disponibles en l'Arxiu d'Alcalá d'Henares, tant en presència com en absència, doncs la petició de material està subjecta a severes restriccions que dificulten el treball de l'investigador.