Características de las familias que sufren violencia filio-parentalun estudio de revisión

  1. Aroca Montolío, Concepción
  2. Cánovas Leonhardt, Paz
  3. Alba Robles, José Luis
Revista:
Educatio siglo XXI: Revista de la Facultad de Educación

ISSN: 1989-466X 1699-2105

Any de publicació: 2012

Títol de l'exemplar: Infancia, derechos y educación

Volum: 30

Número: 2

Pàgines: 231-254

Tipus: Article

Altres publicacions en: Educatio siglo XXI: Revista de la Facultad de Educación

Resum

El Ministerio del Interior español establece que el número de denuncias de violencia filio-parental interpuestas por madres ha incrementado considerablemente, pasando de 3.433 en 2002 a 5.111 en 2007. Sin embargo, en el caso de los padres agredidos la cifra se ha mantenido en torno a las 2.500 denuncias durante el mismo periodo. Una explicación a este hecho puede ser debida a que uno o los dos progenitores han abdicado de su función parental de mando o actuación, lo que algunos autores denominan ausencia de la presencia parental o disfunciones en la autoridad jerárquica. Otras explicaciones en relación con las causas de la violencia parental apuntan tanto a los estilos educativos parentales -sobreprotector, coercitivo o autoritario-, como al nivel socioeconómico de la familia. En este artículo se pretende realizar una revisión bibliométrica de las características de las familias que sufren violencia filio-parental. Así, se intenta aportar datos relacionados con algunos de los factores de riesgo que presentan una correlación positiva con este tipo de violencia, así como dilucidar si existen otros, poco estudiados, que puedan estar a este fenómeno

Referències bibliogràfiques

  • Alba, J.L. (2006). Fundamentos de psicología jurídica e investigación criminal. Salamanca: Ediciones universitarias.
  • Agnew, R. y Huguley, S. (1989). Adolescent violence towards parents. Journal of Marriage and Family, 51, 699-711.
  • Aroca, C. (2008). “La familia como factor de riesgo o de protección en el aprendizaje de conductas violentas”. Comunicación. I Congrés Família i Valors ‘Educant ciutadania’. Barcelona. CD Actas del I Congrés Família i Valors.
  • Aroca, C. (2010). “Dalla pedagogia familiare: consigli per l’appoggio e la consulenza per genitori del XXI secolo”.Comunicación presentada en el VIIIe Congreso Internacional ARFREF 2010: Educazione familiare e servizi per l’infanzia. Firenze (Italia) (en prensa).
  • Aronson, S.R. y Huston, A.C. (2004). The mother-infant relationship in single, cohabiting, and Married families. A case for marriage? Journal of Family Psychology, 18, 5-18.
  • Asociación Altea-España (2008). Proyecto: Violence Intrafamiliale: Mineurs qui agressent leurs parents. Documento digital: http://www.altea-europa.org
  • Bailín, C., Tobeña, R. y Sarasa, Mª D. (2007). Menores que agreden a sus padres: resultados de la revisión bibliográfica. Revista de Psicología General y Aplicada, 60 (1-2), 135-148.
  • Bersani, C.A. y Chen, H. (1988). Sociological perspectives in family violence. En V.B. VanHasselt, R.L. Morrison, A.S. Bellack y M. Hersen (Eds.), Handbook of family violence (pp.57-86). Londres: Plenum Press.
  • Blas, E. y Pérez de Gúzman, V. (2010). Desafíos de la familia actual ante la escuela y las tecnologías de información y comunicación. Educatio Siglo XXI, 28 (1), 41-68.
  • Bobic, N. (2002). Adolescent violence towards parents: Myths and Realities. Rosemount Youth & Family Services. E-mail: rosemountresearch@bigpond.com
  • Brezina, T. (1999). Teenage violence toward parents as an adaptation to family strain: Evidence from a national survey of male adolescents. Youth & Society, 30, 416-444.
  • Cánovas, P. y Sahuquillo, P. (2010). Educación y diversidad familiar: aproximación al caso de la monoparentalidad. Educatio Siglo XXI, 28 (1), 109-126.
  • Celai, C. (2006). Social, emocional and behavioural difficulties in Malta: An educational perspective. Journal of Maltese Education Research (4), 1, 18-36.
  • Cerezo Ramírez, F. (1997). Conductas agresivas en la edad escolar. Aproximación teórica y metodológica. Propuesta de intervención. Madrid: Pirámide.
  • Cornell, C. y Gelles, R. (1982). Adolescent to parent violence. The Urban and Social Change Review, 15, 8-14.
  • Cottrell, B. (2001). Parent abuse: The abuse of parents by their teenage children. Extraido desde htpp://www.canadiancre.com/parent_abuse.htm
  • Cottrell, B. y Monk, P. (2004). Adolescent-to-parent abuse. A qualitative overview of common themes. Journal of family Issues, 25 (8), 1072-1095.
  • Charles, A.V. (1986). Physically abused parents. Journal of Family Violence, 1 (4), 343-355.
  • De Garmo, D.S. y Forgatch, M.S. (1999). Contexts as predictors of changing maternal parenting practices in diverse family structures: a social interactional perspective of risk and resilience. En E.M. Hetherington (Ed.) Coping with divorce, single parenting, and remarriage (pp. 227-252). Mahwah. N.Jersey: Erlbaum.
  • Duch, Ll. (2002). Antropología de la vida cotidiana. Madrid: Trotta.
  • Duffy, A. y Momirov, J. (1997). Family violence: A Canadian introduction. Toronto, Cana- da: Lames Lorimer & Company.
  • Dugas, M., Mouren, M.C., y Halfon, O. (1985). Les parents battus et leurs enfants. Psychiatrie de l’Enfants, 28, 185-219.
  • Eckstein, N.J. (2004). Emergent issues in families experiencing adolescent-to-parent abuse. Western Journal of Communication, 68 (4), 365-388.
  • Evans, E.D. y Warren-Sohlberg, L. (1988). A pattern analysis of adolescence abusive behaviour towards parents. Journal of Adolescent Research, 3 (2), 201-216.
  • Farrington, D.P. y Welsh, B. (2007). Saving children from life crime. Early risk factors and effective interventions. Oxford (UK): Oxford University Press.
  • Farrington, K. y Chertok, E. (1993). Social conflict theories of the family. En P.G. Boss, W.J. Doherty, R. LaRossa, W.R. Schumm y S.K. Steinmetz (Eds.), Sourcebook of family theories and methods: A contextual approach. Nueva York: Plenum Press.
  • De Garmo, D.S. y Forgatch, M.S. (1999). Contexts as predictors of changing maternal parenting practices in diverse family structures: a social interactional perspective of risk and resilience. En E.M. Hetherington (Ed.) Coping with divorce, single parenting, and remarriage (pp. 227-252). Mahwah. N.Jersey: Erlbaum.
  • Garrido, V. (2002). Contra la Violencia. Valencia: Algar.
  • Garrido, V. (2005). Manual de intervención educativa en readaptación social. Vol. 1 Fundamentos de intervención. Valencia: Tirant lo Blanch.
  • Gelles, R.J. (1985). Family violence. Annual Review of Sociology, 11, 347-367.
  • Gelles, R.J. y Strauss, M.A. (1988). Intimate violence: The causes and consequences of abuse in the American family. Nueva York: Simon & Schuster.
  • Gray, J.W.; Ramsey, B.K. y Klaus, R.A. (1982). From 3 to 2: The Early Training Project. Baltimore: University Park Press.
  • Greenwood, P.W. (2006). Changing Lives. Delinquency Prevention as Crime-Control Policy. Chicago: The University of Chicago Press.
  • Harbin, H.T. y Madden, D.J. (1979). Battered Parents: A New Syndrome. American Journal Psychiatry, 136 (10), 1288-1291.
  • Henggeler, S. W. (1989). Delinquency in adolescents. Newbury Park (USA): Sage.
  • Hetherington, E.M. (1999). Should we stay together for the sake of the children? En E.M. Hetherington (Ed.) Coping with divorce, single parenting, and remarriage (pp. 93- 116). Mahwah. N.Jersey: Erlbaum.
  • Ibabe, I., Jaureguizar, J. y Díaz, O. (2007). Violencia filio-parental: Conductas violentas de jóvenes hacia sus padres. Vitoria: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Laurent, A. y Derry, A. (1999). Violence of French adolescents toward their parents. Characteristcs and context. Journal of Adolescent Health, 25 (1), 21-26.
  • Livingston, L.R. (1986). Children’s violence to single mothers. Journal of Sociology and Social Welfare, 13 (4), 920-933.
  • Marcelli, D. (2002). Enfant tyrans et violents. Bulletin de l’Academie Nationale de Médicine, 186(6), 991-999.
  • McCord, J. (1986). Instigation and insulation: how families affect antisocial aggression. En D. Olweis; J. Block y M. Radke-Yarriw (Eds.) Developmental antisocial and prosocial behaviour: research, theories and issues (pp. 343-357). Orlando, Florida: Academic Press.
  • McLanahan, S. (1999). Father absence and the welfare of children. En E.M. Hetherington (Ed.), Coping with divorce, single parenting, and remarriage (pp. 117-145). Mahwah. N.J.: Erlbaum.
  • Micucci, J.A. (1995). Adolescent who assault their parents: a Family Systems Approach to Treatment. Psychotherapy, 32(1), 154-161.
  • Mouren, M.C.; Halfon, O. y Dugas, M. (1985). Une nouvelle forme d’agressivité intrafamiliale: les parents battus par leur enfant. Annuaire Medico-Psychologique, 143, 292-296.
  • Nardone, G., Giannotti, E. y Rocchi, R. (2003). Modelos de familia. Conocer y resolver los problemas entre padres e hijos. Barcelona: Herder.
  • Omer, H. (2004). Nonviolent Resistence. A New Approach to Violent and Self-Destructive Children. Cambridge (UK): Cambridge University Press.
  • Pagani, L.S., Larocque, D., Vitaro, F. y Tremblay, R.E. (2003). Verbal and physical abuse toward mothers: The role of family configuration, enviroment, and doping strategies. Journal of Youth and Adolescence, 32 (3), 215-223.
  • Pagani, L.S., Tremblay, R.E., Nagin, D., Zoccolillo, M., Vitaro, F. y McDuff, P. (2004). Risk factors models for adolescent verbal and physical aggression toward mothers. International Journal of Behavior Developmemnt, 28(6), 528-537.
  • Paulson, M.J., Coombs, R.H. y Landsverk, J. (1990). Youth who physically assault their parents. Journal of Family Violence, 5(2), 121-133.
  • Pereira, R., Bertino, L. y Romero J.C. (2009). “La violencia filio-parental: contexto, proceso y dinámicas familiares”. IV Jornadas Formación de SEAFI’S: Violencia filio-parental. Orientaciones prácticas para profesionales. Valencia 4-5 de noviembre.
  • Pérez, T. y Pereira, R. (2006). Violencia filio-parental: un fenómeno emergente. Introducción. Revista Mosaico, 36, 1-3. Escuela Vasco-Navarra de Terapia familiar euskarri@ avntf-evntf.com
  • Patterson, G.R. (1980). Mothers: The uncknowleged victims. Monograph of the Society for Research in Child Development, 186, (5), 1-47.
  • Patterson, G.R. (1982). A social learning approach: Coercitive family process. Vol. 3. Eugene, Oregón: Castalia.
  • Peek, C., Fischer, J. y Kidwell, J. (1985). Teenage violence toward parents: A neglected dimension of family violence. Journal of Marriage and the Family, 47 (4), 1051-1060.
  • Price, J.A. (1996). Power & Compassion. Working with difficult adolescents and abused parents. Nueva York: The Guilford Press.
  • Rechea, C. y Cuervo, A.L. (2009). Menores agresores en el ámbito familiar (Estudio de casos). Centro de Investigación en Criminología. Informe nº 17, 1-56.
  • Rechea, C., Fernández, E. y Cuervo A.L. (2008). Menores agresores en el ámbito familiar. Centro de Investigación en Criminología. Informe nº 15, 1-80. Extraido desde http://www.uclm.es/criminologia/pdf/15-2008.pdf
  • Robinson, P.W., Davidson, L.J. y Drebot, M.E. (2004). Parent abuse on the rise: a historical review. American Association of Behavioral Social Science Online Journal, (revista electronica), 58-67.
  • Romero, E. (1996). La predicción de la conducta antisocial: Un análisis de las variables de la personalidad. [Predicting antisocial behaviour: Analysis of personality variables]. Doctoral Dissertation. University of Santiago de Compostela. Spain.
  • Romero, F., Melero, A., Cánovas, C y Antolín, M. (2007). Violència dels joves en la família. Barcelona: Centre d’Estudis Juridics i Formació Especialitzada (Justícia i Societat, 28).
  • Ruiz, C. (1999). La familia y su implicación en el desarrollo infantil. Revista Complutense de Educación, 10 (1), 289-304.
  • Sobral, J.; Romero, E.; Luengo, A. y Marzoa, J. (2000). Personalidad y conducta antisocial: amplificadores individuales de los efectos contextuales. Psicothema, 12(4), 661-60.
  • Sempere, M., Losa del Pozo, B., Pérez, M., Esteve, G. y Cerdà, M. (2007). Estudi qualitatiu de menors i joves amb mesures d’internament per delictes de violència intrafamiliar. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Justícia i Societat, 28, 196-321.
  • Simona, R.L. y Chao, W. (1996). Conduct problem. En R.L. Simona (Ed.), Understanding differences between divorce, and child outcome (pp. 125-143). Thousend Oaks, California: Sage.
  • Stewart, M., Burns, A. y Leonard, R. (2007). Dark Side of the Mothering Role: Abuse of Mothers by Adolescent and Adult Children. Sex Roles, 56, 183–191.
  • Synder, J. y Patterson, G. R. (1995). Children’s temperament, mother’s discipline and security of attachment: Multiple pathways to emerging internalization. Child Development, 66, 597-615.
  • Synder, J. y Patterson, G. R. (1997a). Multiple pathways to conscience for children with different temperaments: From toddlerhood to age 5. Developmental Psychology, 33 (2), 228-240.
  • Synder, J. y Patterson, G. R. (1997b). Mutually responsive orientation between mothers and their young children: implications for early socialization. Child Development, 68 (1), 94-112.
  • Torrente, G. y Ruíz, J.A. (2005). Procesos familiares relacionados con la conducta antisocial de adolescentes en familias intactas y desestructuradas. Apuntes de Psicología, Vol. 23(1), 41-52.
  • Ulman, A. y Straus, M. (2003). Violence by children against mothers in relation to violence between parents and corporal punishment by parents. Journal of Comparative Family Studies, 34, 41-60.
  • Villar, P., Luengo, MªA., Gómez, J.A. y Romero, E. (2003). Una propuesta de evaluación de variables familiares en la prevención de la conducta problema en la adolescencia. Psicothema, 15(4), 581-588.
  • Walsh, A. y Ellis, L. (2007). Criminology. An interdisciplinary approach. Londres: Sage Publications.
  • Wells, M.G. (1987). Adolescent violence against parents: An assessment. Family Therapy, 14(2), 125-133.