El sistema de la política cultural en Cataluñaun proceso inacabado de articulación y racionalización

  1. Rius Ulldemolins, Joaquim
  2. Rodríguez Morató, Arturo
  3. Martínez Illa, Santiago
Aldizkaria:
RIPS: Revista de investigaciones políticas y sociológicas

ISSN: 1577-239X

Argitalpen urtea: 2012

Alea: 11

Zenbakia: 3

Orrialdeak: 173-203

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: RIPS: Revista de investigaciones políticas y sociológicas

Laburpena

El sistema de la política cultural en Cataluña representa un caso complejo y singular. Complejo porque tres administraciones públicas desempeñan en él un papel central, por su relevancia presupuestaria, organizativa y sustantiva: Departamento de Cultura, Diputación de Barcelona y Ayuntamiento de Barcelona. Y un sistema singular porque representa un caso que no se ajusta a los modelos tradicionales de política cultural, ya que la Diputación ha desarrollado un sistema de cooperación cultural que va más allá de sus atribuciones y el Ayuntamiento de Barcelona desarrolla funciones en el sistema que son muy superiores a las que le corresponderían por su rol teórico. En nuestro análisis del caso de Cataluña, hecho a partir de una serie de entrevistas a una muestra razonada de actores destacados del sistema, mostramos por qué la articulación entre administraciones públicas en el campo cultural ha sido aquí una de las principales dificultades para el desarrollo de la política cultural y cómo ha existido en Cataluña una permanente tensión entre la lógica que lleva a la racionalización del sistema y la lógica de las relaciones de poder. De esta lógica se han derivado importantes resistencias político-institucionales, que han venido dificultando la racionalización del sistema en los últimos treinta años.

Erreferentzia bibliografikoak

  • Ajuntament de Barcelona. (2011). Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • Barbieri, Nicolás. (2012). “Why does cultural policy change? Policy discourse and policy subsystem: a case study of the evolution of cultural policy in Catalonia.” International Journal of Cultural Policy 18(1):13-30.
  • Chávez Aguayo, Marco Antonio. (2012). Los consejos de las artes y el principio de “arm’s length” en las políticas culturales subnacionales: Un estudio comparativo entre Cataluña (España), Escocia (Reino Unido) y Jalisco (México). Barcelona: Universidad de Barcelona.
  • Cherbo, Joni M. y Margaret J. Wyszomirski. (2000). The Public Life of the Arts in America. Brunswick: Rutgers.
  • Consell de la Cultura de Barcelona. (2011). Configuració del sistema públic de centres d’art i cultura contemporànies de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • Crameri, Kathryn. (2008). Catalonia: National Identity and Cultural Policy 1980- 2003. Cardiff: University of Wales Press.
  • Crozier, Michel y Erhard Friedberg. (1982). L’Acteur et le système : les contraintes de l’action collective. Paris: Éditions du Seuil.
  • Departament de cultura. (2012a). Estadístiques Culturals de Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  • Departament de cultura. (2012b). Pla Estratégic Cultura Catalunya 2021. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  • Departament de cultura. (2011). Memoria del Departament de Cultura 2010. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  • Departament de cultura. (1983). Memoria del Departament de Cultura 1980-1983. Barcelona: Departament de Cultura.
  • Diputació de barcelona. (2010). Memòria. Barcelona: Diputació de Barcelona.
  • Esping-Andersen, Gosta (1990). The Three Worlds of Welfare Capitalism. Princeton: Princeton University Press.
  • Fernández, Josep-Anton. (2008). El Malestar en la cultura catalana : la cultura de la normalització 1976-1999. Barcelona: Empúries.
  • Font, Jordi. (2011). “Cultura: una nova oportunitat.” El aPeriódico 15/01/2011:51.
  • Font, Jordi. (1991). Papers de política cultural. Barcelona: Edicions 62.
  • Gattinger, Monica and Diane Saint-Pierre. (2008). “Can national cultural policy approaches be used for sub-national comparisons? An analysis of the Québec and Ontario experiences in Canada.” International Journal of Cultural Policy 14(3):335-354.
  • Generalitat de catalunya. (2010). Decret 195/2010, de 14 de desembre, de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya. Barcelona: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
  • Generalitat de catalunya. (2009). Decret 48/2009, de 24 de març, del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya. Barcelona: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
  • Giner, Salvador, Lluis FLAQUER y Jordi BUSQUET. (1996). La cultura catalana: el sagrat i el profà. Barcelona: Edicions 62.
  • Majoor, Stan. (2011). “Framing Large-Scale Projects: Barcelona Forum and the Challenge of Balancing Local and Global Needs.” Journal of Planning Education and Research 31(2):143-156. doi: 10.1177/0739456X11402694.
  • Martinez Illa, Santi. (2010). Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
  • Martinez, Santi and Joaquim Rius. (2012). “La política cultural de la Diputación de Barcelona. La influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural.” Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas 11(1):24-43.
  • Martinez, Santi and Joaquim Rius. (2010). “Cultural planning and community sustainability: The case of the Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT 2010-20.” Culture and Local Goverment 3:1-2:71-82.
  • Mascarell, Ferran. (2012). “Compareixènça de l’Honorable Conseller de Cultura Ferran Mascarell.” Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya 11:9-37.
  • Mascarell, Ferran. (1999). Llibre Blanc de la cultura a Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
  • Menger, Piere-Michel. (2010). “Cultural policies in Europe. From a state to a citycentered perspective on cultural generativity.”.
  • Ministerio de economía y hacienda. (2010). Presupuestos generales del Estado 2010. Ministerio de Cultura. Madrid: Ministerio de Economía y Hacienda.
  • Psc, erc y icv-euia. Pacte del Tinell. Acord per un govern catalanista i d’esquerres. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya; Esquerra Republicana de Catalunya; Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa.
  • Rius Uldemollins, Joaquim. (2008). “Los barrios artísticos como base local de la cultura global. El caso del Raval de Barcelona.” Revista Internacional de Sociología 66(51):179-205.
  • Rius, Joaquim. (2012). “Política cultural e hibridación de las instituciones culturales. El caso de Barcelona.” Revista Española de Ciencia Política 29:85-105.
  • Rius, Joaquim. (2005). Un nou paradigma de la política cultural. Estudi sociològic del cas Barcelona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona École des Hautes Études en Sciences Sociales.
  • Rodriguez Morató, Arturo. (2008). “La emergencia de una capital cultural europea.”en La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metropolis., editado por M. Degen and S. García. Barcelona: Antrophos.
  • Rodriguez Morató, Arturo. (2005a). “La reinvención de la política cultural a escala local: el caso de Barcelona.” Sociedade e Estado 20(2):351-376.
  • Rodriguez Morató, Arturo. (2005b). “El sistema de la política cultural en España” en Juan A. Roche Cárcel y Manuel Oliver Narbona (eds.). Cultura y globalización. Entre el conflicto y el diálogo. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante
  • Roselló, David y Joaquim RIUS. (2009). La cooperació entre ateneus i ens locals per una cultura del segle XXI. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
  • Subirós, Josep. (1999). Estrategias culturales y renovación urbana. Barcelona: Aula Barcelona.
  • Subirós, Josep. (1998). El vol de la fletxa. Barcelona’92: Crònica de la reinvenció de la ciutat. Barcelona: Electa.
  • Trullén, J. (2001). “El projecte Barcelona. Ciutat del coneixement des de l’economia.” Barcelona Metrópolis Mediterrániarcelona 1:16-25.
  • Urfalino, Philippe. (1984). Le jeu du catalogue. Les contraintes de l’action culturelle dans les villes. La Documentation Française.
  • Villarroya, Anna. (2012). “Cultural policies and national identity in Catalonia.” International Journal of Cultural Policy 18(1):31-45.
  • Zimmer, Annette and Stefan Toepler. (1999). “The Subsidized Muse: Government and the Arts in Western Europe and the United States.” Journal of Cultural Economics 23:33-49.
  • Zimmer, Annette and Stefan Toepler. (1996). “Cultural Policies and the Welfare State: The Cases of Sweden, Germany, and the United States.” The Journal of Arts Management, Law and Society 26(3):167-193.