La política cultural de la Diputación de Barcelonala influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural

Referencias bibliográficas

• Ariño, Antonio et al (2005), “Políticas culturales en España”, en: Juan A. Roche Cárcel y Manuel Oliver Narbona (eds.), Cultura y globalización. Entre el conflicto y el diálogo, San Vicente del Raspeig, Publicaciones de la Universidad de Alicante.
• Barbieri, Nicolás (2012), “Why does cultural policy change? Policy discourse and policy subsystem: a case study of the evolution of cultural policy in Catalonia, International Journal of Cultural Policy, 18:1, 13-30.
• Bassand, Michel (1993), Cultura y regiones en Europa: a partir del proyecto Cultura y Región del Consejo de Europa, Barcelona: Oikos-Tau.
• Batlle, Albert (1999) “Les diputacions provincials: Una administració intermèdia heterogènia”, en: Fossas, Enric (coord.) L’Administració local i regional en l’espai cultural europeu. El rol de les administracions locals intermèdies en la política cultural. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials UAB. Disponible en: http://original.diba.es/cerc/fitxers/fossas.pdf)
• Belfiore, Eleonora (2004), “Auditing culture: The subsidised cultural sector in the New Public Management”, International Journal of Cultural Policy, 10 ( 2): 183- 202.
• Bianchini, Franco (1989), “Remaking European cities: the role of cultural policies”, a Bianchini, Franco i Parkinson, Michael, (eds), Cultural policy and urban regeneration. The West European experience, Manchester: Manchester U.P.
• Bonet, Lluis y Négrier, Emmanuel (2011), “La tensión estandarización-diferenciación en las políticas culturales. El caso de España y Francia”. Revista Gestión y Análisis de Políticas Públicas. Nueva Época 6.
• Borja de Riquer (dir) (2007), Història de la Diputació de Barcelona 1812-2005, Barcelona, (Diputació de Barcelona,)
• Bourdieu, Pierre (1995), Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo artístico. Barcelona: Anagrama.
• Crameri, Kathryn (2008), Catalonia: National Identity and Cultural Policy 1980- 2003, Cardiff: University of Wales Press.
• Cherbo, Joni Maia, Wyszomirski, Margaret Jane, eds. (2000), The Public Life of the Arts in America, New Brunswick, Rutgers.
• Colomer, Jaume (2011), Oportunitats de la cooperació público-privada en la gestió de la cultura. Barcelona: Departament de Cultura IESE Business School. Centro Sector Público Sector Privado.
• Crozier, Michel y Friedberg, Erhard (1981), L’acteur et le système. Paris : Éditions du Seuil.
• Cumming, Milton C. y Davidson Schuster, J. Mark (1989), Who’s to pay for the arts?: the international search for models of arts support. Nova York, American Council for the Arts.
• Departament de Cultura (2008), Despesa en biblioteques a Catalunya. Barcelona: Departament de CulturaServei de Biblioteques.
• Delgado, Eduard (1995) “La Cultura de les ciutats en la cooperació europea”. Barcelona Metròpolis Mediterrània. 25: 11-15.
• Delgado, Eduard (1999) “NUTS3 i cultura” a L’Administració local i regional en l’espai cultural europeu. El rol de les administracions locals intermèdies en la política cultural. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. (actualitzada a 2003 http://original.diba.es/cerc/fitxers/fossas.pdf)
• Diputació de Barcelona (1983-2010), Memòria, Barcelona, Diputació de Barcelona.
• Diputació de Barcelona (1993) Pla d’objectius de la Diputació de Barcelona 1992-1995, Barcelona. Diputació de Barcelona.
• Diputació de Barcelona (2000), Cultura i poder local. Reflexions i propostes des de la Taula de Regidors de Cultura dels municipis de la província de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Diputació de Barcelona (2003), Cultura en Xarxa. La política cultural de la Diputació de Barcelona 1995-2003. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Diputació de Barcelona (2004), Pla d’Actuació de Mandat 2004-2007. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Diputació de Barcelona (2007a), Pla d’Actuació de Mandat 2007-2011. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Diputació de Barcelona (2007b), Reset. Pla estratègic 2007 de la Diputació de Barcelona: D’una administració local a un govern en xarxa, Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Dubois, Vincent (2010), “Le “modele français et sa crise: ambitions, ambiguités et défis d’une politique culturelle” en: Saint-Pierre, Diane y Audet, Claudine, dir. (2010), Tendances et défis des politiques culturelles. Québec: Presses de l’Université de Laval, pags. 17-52
• Evans, Graeme (2001), Cultural Planning. An urban renaissance? London, Routledge.
• Fernández, Josep-Anton (2008), El Malestar en la cultura catalana : la cultura de la normalització 1976-1999, Barcelona : Empúries, 2008.
• Fossas, Enric coord. (1999), L’Administració local i regional en l’espai cultural europeu. El rol de les administracions locals intermèdies en la política cultural. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. (Versión en línea actualitzada a 2003 http://original.diba.es/cerc/fitxers/fossas.pdf)
• Font i Cardona, Jordi (2002), “Radiografía de la política cultural local”. En: Pilar Aldanondo Ochoa i Juana Escudero Méndez (editoras), La política cultural en el municipio. El respeto a la propiedad intelectual. Madrid: Fundación Autor.
• Font i Cardona, Jordi (1999), Papers de política cultural, Barcelona: Edicions 62.
• Giner, Salvador, Flaquer, Lluis, Busquet, Jordi (1996), La cultura catalana: el sagrat i el profà, Barcelona: Edicions 62.
• León, Esteve (2007), “El planejament com a estratègia. A: Josep M. Figueres y otros (coord.) Cultura i municipi: polítiques culturals municipals a Catalunya: 60 aportacions. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
• Manito, Fèlix coord. (2003), La biblioteca pública: nous reptes i estratègies en la societat de la informació. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Manito, Félix, coord. (2008), La planificación estratégica de la cultura en España, Madrid: Iberautor S.R.L. / Fundación Autor.
• Martínez Illa, Santi (2010), Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020. Barcelona: Departament de Cultura.
• Martínez Illa, Santi y Rius, Joaquim (2010), “Cultural planning and community sustainability: The case of the Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT 2010-20)”, Culture and Local Governance. Vol 3, No 1-2, 71-82.
• Mascarell, Ferran, coord. (1999), Llibre blanc de la cultura a Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
• Ministerio de Cultura (2011), “Estadística de Financiación y Gasto Público en Cultura” en: Culturabase. Madrid: Ministerio de Cultura. Disponible en: http:// www.mcu.es/culturabase/cgi/um?L=0 (Acceso: 24/11/2011).
• Menger, Pierre-Michel (2010), Cultural policies in europe. from a state to a citycentered perspective on cultural generativity. Tokyo: National Graduate Institute for Policy Studies.
• Miralles, Eduard (2004)”Las diputaciones provinciales y la cultura” document no editat presentat a les “Jornadas el sistema público de la cultura en España EMP, Cáceres, 25-27 octubre 2004”
• Miralles, Eduard (2005), “Las administraciones territoriales intermedias y las políticas públicas para la cultura”. Ponencia de la I Conferencia Internacional sobre Políticas Culturales. 14-15/11/2005. Bilbao.
• Omella, Ester i Bailac, Assumpta (2002), La Biblioteca Pública a la Província de Barcelona: un servei en xarxa. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Omella, Ester; Permanyer, Jordi i Reyes, Lourdes (2002), “Los planes municipales de bibliotecas: contextualización y situación en Cataluña”. Biblioteconomia i documentació, 8.
• Pongy Mireille, Saez Guy (1994), Politiques culturelles et régions en Europe. Paris, L´Harmattan.
• Powell, Walter W. y DiMaggio, Paul J. (1991), The New institutionalism in organizational analysis. Chicago, Chicago University Press.
• Rodríguez Morató, Arturo (2005), “La reinvención de la política cultural a escala local: el caso de Barcelona”, Sociedade e Estado, 20-2, 351-376.
• Rodríguez Morató, Arturo, ed. (2007), La sociedad de la cultura. Barcelona: Ariel. Rodríguez
• Morató, Arturo, coord. (2011), El sistema de la política cultural a Catalunya, Barcelona: Universitat de Barcelona – Centre d’Estudis Cultura, Política i Societat.
• Rius, Joaquim (2005), Un nou paradigma de la política cultural. Estudi sociològic del cas barceloní. Tesis Doctoral. Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona.
• Roselló, David i Rius, Joaquim (2009), La cooperació entre ateneus i ens locals per a una cultura del segle XXI. Els acords possibles sobre la propietat i l’ús d’equipaments escènics. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
• Sala, Francesc (2010), “Informe sobre el marc de relacions entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura i mitjans de comunicació”. Barcelona: Departament de Cultura.
• Schuster, J. Mark (1996), “The performance of performance indicators in the arts”, Nonprofit Management and Leadership, 7-3: 253-269.
• Schuster, J. Mark (2003), Mapping State Cultural Policy: The State of Washington, Chicago, Cultural Policy Center-The University of Chicago.
• Subirats, Joan (2007) “La Diputació de Barcelona del 1980 al 2005” en Borja de Riquer (dir) (2007), Història de la Diputació de Barcelona 1812-2005, Barcelona, Diputació de Barcelona.
• Urfalino, Philippe (1984), Le jeu du catalogue. Les contraintes de l’action culturelle dans les villes. Paris: La Documentation Française.
• Urfalino, Philippe (1996), L’invention de la politique culturelle. Paris: La Documentation Française.
• Vilalta, Maite coord. (2011), Despesa dels municipis catalans en serveis no obligatoris 2003-2009. Primers resultats. Barcelona: Diputació de Barcelona / Institut d’Economia de Barcelona.
• Villaroya, Anna (2010), Política cultural a Catalunya, Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Zimmer, A., Toepler, S. (1996), « Cultural Policies and the Welfare State: The Cases of Sweden, Germany, and the United States », The Journal of Arts Management, Law and Society, 26-3: 167-193.
• Zimmer, A., Toepler, S. (1998), « The Subsidized Muse: Government and the Arts in Western Europe and the United States », Tenth International Conference on Cultural Economics, Barcelona.