Malaltia i salut en l'obra de Francesc Eiximenis

  1. Viera, David J.
  2. Piqué Angordans, Jordi
  3. Camaño Puig, Ramón
Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2010

Número: 48

Páginas: 179-209

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

Diversos autors han analitzat els voluminosos tractats de Francesc Eiximenis, especialment pel que fa a matèries relacionades amb la teologia moral, però també sobre altres temes, com la guerra i la pau, l’astrologia, el govern, la cuina i el menjar, i d’altres. En aquest article ens proposem apropar-nos a com Eiximenis tracta el tema dels hospitals, medicina, salut i malaltia. Eiximenis es preocupava de les necessitats del poble que sofria tot tipus de malalties; a part d’haver viscut durant diverses epidèmies, que provocà moltes morts a la península, també suggerí als jurats de València un bon sistema d’hospitals i on s’haurien de construir, i també els cridà l’atenció respecte de les deficiències sanitàries de la ciutat.

Referencias bibliográficas

  • Aichinger, W. (2004) «Sinne und Geschlecht bei Francesc Eiximenis», Mediaevistik, 17, pp. 7-23.
  • Arcas Campoy, M. (2001) «Las enfermedades ŷudām y baraş (lepra) en los tratados de derecho islámico (doctrina Malikí)», Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 21, pp. 55-71.
  • Balestra, M. A. (1996) «Vocabulario basado en textos médicos de los siglos xiii al xvi (Enfermedades)», dins M. E. González de Faube (coord.), Medicina y sociedad: curar y sanar en la España de los siglos xiii al xvi, Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires, pp. 265-291.
  • Barlow, F. (1980) «The king’s evil», English Historical Review, 95, pp. 3-27. Bernardo Paniagua, J. M. (1984) «Significado científico del léxico médico en lengua catalana (siglo xv)», Gimbernat, 1, pp. 8-29.
  • Bloch, M. (1983 [1ª ed. 1924]) Les rois thaumaturges, étude sur le caractère sacré attribué à la puissance royale particulièrement en France et en Angleterre, Paris, Gallimard.
  • Brines i Garcia, L. (2004) La filosofia social i política de Francesc Eiximenis, Sevilla, Novaedició. Brody, S. N. (1974) The Disease of the Soul. Leprosy in Medieval Literature, Ithaca, NY,
  • Cornell University Press. Browne, S. G. (1974) «Some aspects of the history of leprosy: Th e leprosie of yester-«Some aspects of the history of leprosy: Th e leprosie of yester-Some aspects of the history of leprosy: The leprosie of yesterday», Proceedings of the Royal Society of Medicine, 68, pp. 485-493.
  • Bunker, H. A. (1965) «Epilepsy: a brief historial sketch», dins P. H. Hock & R. P. Knight (eds.), Epilepsy: Psychiatric Aspects of Convulsive Disorder, New York, Hafner, pp. 1-14.
  • Bylebyl, J. J. (1990) «The medical meaning of physica», Osiris, 2ª sèrie, 6, pp. 16-41.
  • Cardoner, A. (1973) Història de la medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelona, Scientia.
  • Carré, A. & L. Cifuentes (2007) «Los baños en la literatura catalana medieval durante los siglos xiv y xv» dins A. López Castro & M. L. Cuesta Torre (eds.), Actas del xi Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Universidad de León, 20 al 24 de septiembre de 2005), León, Universidad de León, vol. ii, pp. 395-403.
  • Casasses, O., dir. (2000) Diccionari enciclopèdic de medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
  • Cifuentes, L. (1997) «Translatar sciència en romans catalanesch. La difusió de la medicina en català a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement», Llengua & Literatura, 8, pp. 7-42.
  • Cifuentes, L. (2006) La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, 2ª ed. rev., Barcelona / Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears.
  • Colón Domènech, G. (1998) «Filología y sífilis: Sobre el mal de simiente o mal de sement», Revista de Filología Española, 78, pp. 275-308.
  • Comenge, L. (1974) La medicina en el reino de Aragón (siglo xiv), ed. i intr. de J. Riera, Valladolid, Universidad de Valladolid.
  • Conde Parrado, P. & M. J. Pérez Ibáñez (2000) «De Varrón a Quevedo: sobre los nombres latinos de la ictericia», Faventia, 22/2, pp. 51-66.
  • Conejo da Pena, A. (2002) «Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement», tesi doctoral dirigida per la Dra. M. Rosa Terés Tomàs, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. [Disponible a <http://www.tesisenxarxa.net>, consultada el 21 de novembre de 2007.]
  • Coromines, J. (1980-1991) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial, 9 vol.
  • Cortejoso, L. (1968) «La curación por el tacto a través de los siglos», Medicina & Historia, 48, pp. 3-15.
  • Covey, H. C. (2001) «People with leprosy (Hansen’s disease) during the Middle Ages», The Social Science Journal, 38, pp. 315-321.
  • Cuscó i Clarasó, J. (2005) Els beguins. L’heretgia a la Catalunya medieval, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • DCVB (1988) Alcover, A. M. & F. de B. Moll, Diccionari Català-Valencià Balear, Palma de Mallorca, Moll, 10 vol.
  • Eadie, M. J. & P. F. Bladin (2001) A Disease once Sacred. A History of the Medical Understanding of Epilepsy, Eastleigh, John Libbey.
  • Eiximenis, F. (1483) Libre apellat lo primer del Crestià, València, Lambert Parmart.
  • Eiximenis, F. (1494) Llibre dels àngels, Barcelona, Rosenbach, 1494. [Versió digital a <http://www.cervantesvirtual.com>.]
  • Ell, S. R. (1982) «Plague and Leprosy: Medieval Accounts in the Light of Modern Medical Research», Fifteenth-Centuries Studies, 5, pp. 17-22.
  • Ferragud Domingo, C. (2007) «La atención médica doméstica practicada por mujeres en la Valencia bajomedieval», Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 27, pp. 133-155.
  • Ferragud Domingo, C. (2009) La cura dels animals. Menescals i menescalia a la València medieval, Catarroja / Barcelona, Editorial Afers.
  • Finotto, F. (1992) La città chiusa. Storia delle teorie urbanistiche dal Medioevo al Settecento, Venezia, Marsilio.
  • García Ballester, L. (1976) Historia social de la medicina en la España de los siglos xiii al xvi (Tomo 1), Madrid, Akal.
  • García Ballester, L. (1987-88) «Panorama de la medicina en una sociedad medieval mediterránea: la Valencia cristiana bajomedieval», Dynamis. Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 7-8, pp. 59-115.
  • García Ballester, L. (1988) La medicina a la València medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani, València, Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.
  • García Marsilla, J. V. (1995) «Alimentación y diferencias sociales en la ciudad de Valencia (1390-1415)», Actes i Col·loqui d’Història de l’Alimentació a la Corona d’Aragó. Edat Mitjana, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, pp. 487-505.
  • Ginard Bauçà, R. (2003) Sant Antoni Abat, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Giralt, S. (2005) «El Regimen quartane atribuït a Arnau de Vilanova», Faventia, 27/1, pp. 97-112.
  • Gracia, J. J. E., ed. (1983) Francesc Eiximenis, Com usar bé de beure e menjar: normes morals contingudes en el Terç del Crestià, Barcelona, Curial.
  • Guerrero i Sala, L. (2006) «Aspectes sanitaris de la vila de Berga (1569-1760)», tesi doctoral dirigida pel Dr. Jacint Corbella, Barcelona, Universitat de Barcelona, Departament de Salut Pública. [Disponible a <http://www.tesisenxarxa.net>, consultada el 29 de gener de 2009.]
  • Guixeras, D. & X. Renedo, eds. (2005), Francesc Eiximenis, Llibres, mestres i sermons, Barcelona, Barcino.
  • Hauf i Valls, A. G., ed. (1983) Francesc Eiximenis. Lo Crestià (Selecció), Barcelona, Edicions 62.
  • Hughes, J. R. (2004) «Dictator perpetuus: Julius Caesar—Did he have seizures� If so, what was the etiology�», Epilepsy & Behavior, 5, pp. 756-764.
  • Ivars, A. (1989 [1ª ed. 1920-1926]) El escritor Fr. Francisco Eximénez en Valencia (1383- 1408), edició de P. Santonja, Benissa, Ayuntamiento de Benissa / Comisión de Cultura.
  • Krieger, D. (2002) Therapeutic Touch as Transpersonal Healing, New Cork, Lantern Books.
  • Martí de Barcelona, Norbert d’Ordal & Feliu de Tarragona, eds. (1932) Francesc Eiximenis, Terç del Crestià, vol. iii, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics», col·lecció B, 4).
  • Martínez, T. & I. Micó (1991) «Els pobres a la literatura catalana medieval», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 67, pp. 25-66.
  • Menhardt, H. (1930) «Pharmacologie catalane: un manuscrit catalan dans la bibliothèque de l’êveque à Klagenfurt-Autriche», Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, 3, pp. 245-267.
  • Molins de Rei, Daniel de, ed. (1927) Francesc Eiximenis. Regiment de la cosa pública, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics», 13).
  • Moran, J. (2004) «El foc (de sant Antoni) en els Col·loquis tortosins de Despuig», dins Estudis d’història de la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 117-119.
  • Naccarato, F., ed. (1981) Francesc Eiximenis, Lo libre de les dones, introd. de C. Wittlin, Barcelona, Curial.
  • Orriols i Monset, L. (1993) Manuscrits del bé i del mal. Arxius vigatans (segles xivxvii), Barcelona, Rafael Dalmau.
  • Perarnau i Espelt, J. (1982) «Activitats i fórmules supersticioses de guarició a Catalunya en la primera meitat del segle xiv», Arxiu de Textos Catalans Antics, 1, pp. 47-78.
  • Ramón Sapena, R., I. Betlloch Mas & E. Chiner Vives (2007) «Medicina màgica a les comarques de la Marina. Papers masculins i femenins», Feminismo/s, 10, pp. 17-29.
  • Renedo, X. (2002) «Eiximenis i el bon ús del vi», Estudi General, 22 (= Miscel·lània d’Homenatge a Modest Prats, vol. ii), pp. 251-277.
  • Renedo, X. et alii, eds. (2005) Francesc Eiximenis. Dotzè llibre del Crestià, i,1, Girona, Universitat de Girona, Diputació de Girona.
  • Renedo, X. (2008) «El papagai i l’Orient (Notes sobre la història del papagai a l’edat mitjana)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 49, pp. 367-391.
  • Riera Blanco, M. (2004) «Los médicos y las enfermedades en Lo Crestià de Francesc Eiximenis (1379-1391)», Gimbernat, 42, pp. 275-284.
  • Riquer, Martí de , ed. (1997) Llibre de tres, Barcelona, Quaderns Crema («Sèrie gran», 19).
  • Rubió i Balaguer, J. (1943) Vida española en la época gótica, Barcelona, Editorial Alberto Martín. [Ed. facs., Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985.]
  • Rubio Vela, A. (1979) Peste Negra; crisis y comportamientos sociales en la España del siglo xiv. La ciudad de Valencia (1348-1401), Granada, Universidad de Granada.
  • Rubio Vela, A. (1984) Pobreza, enfermedad y asistencia hospitalaria en la Valencia del siglo xiv, València, Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València.
  • Rubio Vela, A. (1985) Epistolari de la València medieval, València, Institut de Filologia Valenciana («Biblioteca Sanchis Guarner», 11).
  • Rubio Vela, A. & M. Rodrigo Lizondo (1992 [1ª ed. 1984]) «Els beguins de València en el segle xiv: la seua casa-hospital i els seus llibres», dins Antoni Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. iii, pp. 185-227.
  • Sánchez Gozalbo, A. (1923) «Lo mal de sement (un capítulo de historia de la medicina valenciana)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 4, pp. 104-109.
  • Schmitt, J. C. (1978) Mort d’une hérésie. L’Église et les clercs face aux béguines et aux béghards du Rhim supérieur du xive au xve siècle, Paris, Mouton / École des hautes études en sciences sociales.
  • Simon de Guilleuma, J. M. (1923) «De l’ús de les ulleres en els països de la Confederació catalano-aragonesa en el segle xiv», Tercer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, València, Diputació de València i Ajuntament de València, vol. i, pp. 485-501.
  • Soler, A. (1998) «Espiritualitat i cultura: els laics i l’accés al saber a final del segle xiii a la Corona d’Aragó», Studia Lulliana, 38, pp. 3-26.
  • Solomon, M. (1995) «Translating disease: the vernacular medical treatise in the late medieval Kingdom of Aragon», dins R. Recio (ed.), La traducción en España ss. xiv-xvi, León, Universidad de León, pp. 91-103.
  • Solomon, M. (1997) The literature of misogyny in medieval Spain, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Solomon, M. (1999) «Fictions of infection. Diseasing in the sexual other in Francesc Eiximenis’s Lo llibre de les dones», dins J. Blackmore & G. S. Hutcheson (eds.), Queer Iberia: Sexualities, Cultures, and Crossings from the Middle Ages to the Renaissance, Durham & London, Duke University Press, pp. 277-290.
  • Soriano, L., G. Sabaté & A. M. Beltran (2003) «Textos mèdics inèdits medievals en català (segles xiv-xv)», Romance Philology, 56, pp. 319-353.
  • Tasis, R. (1959) Joan I, el rei caçador i músic, Barcelona, Aedos.
  • Temkin, O. (1971) The Falling Sickness: A History of Epilepsy from the Greeks to the Beginnings of Modern Neurology, Baltimore, John Hopkins University Press.
  • Veny i Clar, J., ed. (1971), ‘Regiment de preservació de pestilència’ de Jacme d’Agramont (s. xiv), Tarragona, Publicaciones de la Excelentísima Diputación Provincial.
  • Viera, D. J. (2002) «Francesc Eiximenis’ brief compendium on medieval miracles: El Primer del Crestià, chapters 56-59», Catalan Review, 16/1-2, pp. 221-228.
  • Viera, D. J. & Piqué, J. (2001) «Eiximenis, Fra Dolcino and the “malvat hom”», Antonianum, 76, pp. 729-746.
  • Viera, D. J. & Piqué, J. (2003) «Francesc Eiximenis i els reis medievals de França», dins M.C. Zimmer-(2003) «Francesc Eiximenis i els reis medievals de França», dins M.C. Zimmermann & A. Charlon (eds.), Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Paris IV / Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. ii, pp. 23-30.
  • Vila, S. (1984) La ciudad de Eiximenis: Un proyecto teórico de urbanismo en el siglo xiv, Valencia, Diputación Provincial de Valencia.
  • Webster, J. R. (1981) Medieval Catalan Folklore. Excerpts from the Works of Francesc Examenis, 1327?-1409, St. Andrews, University of St. Andrews («Folklore Seminar Papers», 3).
  • Wittlin, C. (2007) «¿És veritat que Francesc Eiximenis “inventava autors, títols de llibres, i noms de reis i d’altres persones” i que patia d’una “ingenuïtat i credulitat sense límits”�», dins S. Martí et alii (eds.), Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona, 2003), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. iii, pp. 35-55.
  • Wittlin, C. et alii, eds. (1986), Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, ii,1, Girona, Col·legi Universitari de Girona i Diputació de Girona.
  • Wittlin, C. et alii, eds. (1987), Francesc Eiximenis,. Dotzè llibre del Crestià, ii, 2, Girona, Col·legi Universitari de Girona i Diputació de Girona.
Fuente de los datos: Dialnet