Moviments socials i canvi polític al País Valencià

Resumen

PREGUNTA DE RECERCA. La intervenció dels moviments socials del País Valencià en la victòria de les forces progressistes a les eleccions autonòmiques de 2015 han estat tractada per aquest grup d'investigadors i difosa en anteriors comunicacions. Bàsicament entenem acreditat el paper fonamental de la mobilització social en el capgirament institucional, a través de l'ús d'estratègies comunicatives relativament efectives, però molt eficients. En una segona fase estem treballant la incorporació de quadres dels moviments socials al govern autonòmic i com aquesta translació, per una banda deixa inermes de capital humà els moviments socials i, per altra, pot produir transformacions ideològiques en els subjectes afectats. Tot plegat ens recorda molt al període d'intensa desmobilització dels anys 80, més encara si ens posem a analitzar, com hem fet, l'evolució del tractament que certes problemàtiques socials estan rebent per part del nou govern autonòmic. MARC TEÒRIC.. La perspectiva teòrica que fem servir és l'anomenada «Estructura d'Oportunitats Mediàtiques» (Ginés, 2015; Xambó & Ginés, 2013)⁠, una interpretació en base al fenomen comunicatiu dels corrents teòrics més rellevants de l'acció col·lectiva (della Porta & Diani, 1999; McAdam, Tarrow, & Tilly, 2005; Melucci, 1999; Neveu, 2002; Offe, 1996; Tarrow, 1994, entre molts d'altres)⁠. En síntesi, entenem que l'acció col·lectiva en la societat de la comunicació ha de ser entesa com una acció basada en la pròpia comunicació. El camp comunicatiu, així vist és el camp on es lliuren les batalles entre el poder i els moviments socials, i el control de les variables que hi operen condiciona l'èxit o el fracàs de la mobilització social. Així, la victòria de les forces progressistes en 2015 va ser lubricada per tot un cicle de protestes socials que havia anat afinant les estratègies comunicatives fins aconseguir contrapesar la potència mediàtica del poder polític d'aleshores. Una feina que no van fer una bona part dels partits que ara governen, i sí la societat civil. METODOLOGIA. El nostre treball s'estructura en torns a un conjunt de tècniques, principalment qualitatives, aplicades abans i després de les eleccions en un mateix marc geogràfic. Així, per una banda fer servir principalment entrevistes semiestructurades i observació participant, amb el recurs, més puntual, a l'anàlisi de contingut. En aquest sentit s'han fetes un total de 22 entrevistes a militants d'organitzacions socials, a periodistes convencionals i a alternatius i a polítics progressistes de govern. Gran part d'aquestes s'han fet abans de les eleccions (2010-11) i la resta en 2017. PRINCIPALS RESULTTATS. A partir de l'anàlisi de les evidències empíriques referides anteriorment podem concloure està emergint un discurs crític entre els membres actius dels moviments socials en vers les polítiques del nou govern per la inacció que consideren que s'hi dóna, amb el que alguns defineixen com una política «de gestió del passat». D'altra banda podem puntar una hipòtesi més aventurada: en certa mesura no s'estan produint mobilitzacions perquè les organitzacions han quedat relativament descapitalitzades, sobretot de persones amb capacitat d'anàlisi i d'acció comunicativa . Aquesta afirmació, que estem en procés de corrobor empíricament, apunta a una dinàmica d'increment de la mobilització social en la que es qüestionarà la política de coalició de govern de la Generalitat.