Azulejerías del hospital de pobres sacerdotes de Valenciaprogramas emblemáticos de concordia entre la América virreinal y España

Resumo

Les rajoleries de l'Hospital de Pobres Sacerdots de València constitueixen, possiblement, el conjunt més important conservat in situ de la ceràmica arquitectònica valenciana. En aquest llibre se n'estudia un primer grup, acabat en 1782, quan era arquebisbe de València Francisco Fabián y Fuero qui, amb motiu de la celebració del segon centenari de la mort de sant Lluís Beltrán, va patrocinar la reconstrucció de l'Hospital de Pobres Sacerdots, on el sant valencià havia passat els darrers dies, embellint-lo amb un excepcional conjunt de revestiments ceràmics, elaborats en la fàbrica de rajoles més important de la ciutat. El segon grup, datat un segle després, es va encarregar per al sobreclaustre de l'edifici i consisteix en una sèrie de panells ceràmics excepcionals, que són una bona mostra de la qualitat que encara mantenien les fàbriques de la ciutat. En aquesta ocasió tenen un estil molt diferent, sense emblemes de complicada interpretació encara que quallat d'anacronismes, sobre la vida i miracles de sant Lluís Beltrán i amb escenes de la defensa dels nadius americans contra els abusos dels espanyols.