El segon del cartoixà de Joan Roís de Corella (1500). Edició i estudi

Resumen

La tesi doctoral "El Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (1500). Edició i estudi." se centra en un dels volums que formen el Cartoixà, la traducció catalana que l'autor medieval va realitzar arran la Vita Christi llatina de Ludolf de Saxònia. La transcripció de l’incunable s'acompanya de les corresponents notes textuals. El text valencià es presenta sincronitzat amb el text llatí per observar i anotar les diferents operacions efectuades per Corella en la traducció: canvis d’ubicació, omissions, amplificacions, innovacions, síntesis, modulacions, retoricacions, etc. També, les notes analitzen la relació del text de Roís de Corella amb el context cultural, religiós i politicosocial de llur època així com les actualitzacions operades pel lletraferit valencià. S'assenyala la relació d’aquesta obra amb altres de Corella, ja siguen de caràcter religiós com mitològic o poètic. L'estudi que precedeix l'edició del text clàssic consta dels següents apartats, atenent a l'estat de la qüestió sobre l'obra corellana: l'autor de la Vita Christi, els volums del Cartoixà, la descripció de l’incunable i l’impressor, el contingut del volum i el context cultural i espiritual, la tècnica traductològica emprada i la llengua. S’acompanya dels criteris d’edició emprats així com d’un glossari amb els mots particulars de l'obra. Ens hem centrat en les diferents tècniques traductològiques que opera Corella respecte el text ludolfí, en la mesura que responen a un projecte que va més enllà de la traducció literal i es fonamenten en una voluntat d’actualitzar el text, tot destacant-ne la voluntat catequètica i d’exaltació pietosa dels fets de la vida de Jesucrist per a un receptor concret. La importància que prenen els evangelis i determinats episodis i personatges del Nou testament en el Segon del Cartoixà, com Maria Magdalena o Joan el Baptista, ens indica que, des de l’òptica de l’escriptor valencià, aquest fou un projecte editorial que li suposava la maduresa literària, teològica i lingüística, fins i tot social o ciutadana.