Llengua i estil de la poesia de Marc Granell

Resumen

Aquesta tesi consta fonamentalment de dues parts. En la primera es repassa de manera general el context sociocultural de la dècada dels anys setanta, moment històric important per a la democràcia espanyola que coincideix amb els inicis de la creació lírica d'una gran part dels poetes valencians que tindran un major ressò durant l'últim terç del segle XX. A continuació s'analitza tota la producció lírica publicada de Marc Granell (1977-2009) des d'una doble perspectiva diacrònica i sincrònica. La primera es basa en la representació al·legòrica de la vida com un viatge continu amb successives progressions i regressions i se centra en l'establiment de les etapes evolutives de la seua obra: metafísica, existencialista, social, vitalista, intimista i escèptica. Quant a la perspectiva sincrònica, aquesta es vertebra en l'estudi lingüístic i estilístic dels seus poemes a través de quatre nivells: fonètic, amb factors com els grups fònics, la mètrica, la rima i el clímax melòdic; morfosintàctic, amb una especial atenció a les estructures de repetició lèxica com l'anàfora i sintàctica mitjançant diferents esquemes paral·lelístics; lexicosemàntic, amb l'anàlisi de les diverses construccions metafòriques i finalment discursiu, centrat tant en les estructures textuals com en les esferes semàntiques.