The effect of progressive muscle relaxation in the basal cortisol response of high and low neurocitism students
- Chellew Gálvez, Karin Sidney
- Phil Evans Zuzendaria
- Gloria García de la Banda Zuzendaria
Defentsa unibertsitatea: Universitat de les Illes Balears
Fecha de defensa: 2015(e)ko otsaila-(a)k 06
- Generós Ortet Fabregat Presidentea
- Maria Balle Cabot Idazkaria
- F. Xavier Borrás Kidea
- María Dolores Frías Navarro Kidea
- Moïra Mikolajczak Kidea
Mota: Tesia
Laburpena
Els trets de personalitat juguen un paper rellevant en les diferències individuals en la secreció del cortisol. No obstant això, la naturalesa i els mecanismes subjacents d'aquesta relació tot i romanen poc clars. El cortisol, producte final de l'eix Hipotàlem-pituïtari-Adrenal (HPA), és un glucocorticoide que el nostre cos secreta naturalment seguint un pronunciat cicle diürn, amb nivells elevats davant de situacions particularment estressants (reactivitat del cortisol). La present tesi doctoral té com a objectiu elucidar com els trets de personalitat influeixen en la resposta del cortisol d'estudiants universitaris en tres condicions diferents: estressant, basal i de relaxació. Aquest treball comença avaluant la resposta del cortisol davant d'una situació estressant (parlar en públic) en estudiants de psicologia. Esperàvem que la reactivitat del cortisol estigués positivament relacionada amb Obertura, Amabilitat i Responsabilitat, i negativament amb Extraversió, Neuroticisme i Psicoticisme. En el nostre segon estudi, avaluem el perfil de secreció de cortisol basal en estudiants universitaris amb puntuacions extremes en Neuroticisme (N) tractant de demostrar una associació teòrica esperat entre N i la secreció de cortisol diürn. Pensàvem que participants amb puntuacions altes en N exhibirien constantment nivells elevats de cortisol diürn basal comparat amb aquells amb puntuacions baixes en N. Finalment, volíem examinar si una setmana de Relaxació Muscular Progressiva Abreujada (APMR) era eficaç per reduir nivells totals d'estrès psicològic i fisiològic de participants amb puntuacions extremes en N. Els nostres resultats confirmen, en primer lloc, que parlar en públic augmenta significativament la secreció de cortisol en comparació amb una activitat acadèmica no estressant. A més a més, Responsabilitat ha estat associada amb un augment significatiu dels nivells de cortisol, i Psicoticisme amb una a la baixa. En segon lloc, trobem que Neuroticisme ha estat associat amb una elevada secreció de cortisol davant de situacions d'estrès diari, encara que només després dels primers 45 min. després de despertar (CAR). Aquesta associació ha estat independent del gènere i edat dels participants, si fumaven o no, l'hora de despertar, o del dia de l'estudi. Finalment, en tercer lloc, APMR és una eina eficaç per disminuir tant l'estrès psicològic com fisiològic en tots els participants, independentment de puntuacions altes o baixes en Neuroticisme, el gènere, o l'edat dels participants.