Factors facilitadors i inhibidors de la transició educativa d'educació primària a secundària en alumnat amb trastorn de l'espectre autista grau 1un estudi longitudinal

Resumen

El Trastorn de l’Espectre Autista grau 1, abans conegut com la Síndrome d’Asperger, es caracteritza per no presentar problemes en el llenguatge ni tampoc deterioració intel·lectual, però sí un perfil socio-cognitiu diferent al desenvolupament típic. La Transició Primària-Secundària és una de les transicions més importants per a l’individu independentment de les seues característiques (Fortuna, 2014), ja que coincideix amb l’etapa de l’adolescència (Mandy et al., 2016). Per tant, estem parlant de la necessitat d’aprendre a gestionar canvis físics, psicològics, socials i contextuals. El perfil socio-cognitiu, les dificultats socials i de comunicació característiques de les persones amb (T)EA-1, accentuen el risc de patir una transició difícil (Dixon i Tanner, 2013; Humphrey i Hebron, 2015; Mandy et al., 2016). La transició primària-secundària està poc estudiada fins a l’actualitat. Hem trobat només 14 investigacions que avaluen aquest procés de canvi (Andreon i Stella, 2001; Dillon i Underwood, 2012, Dixon i Tanner, 2013; Fortuna, 2014; Hannah i Topping, 2012; Hebron, 2017; Humphrey i Lewis, 2008; Jindal-Snape et al., 2006; Lawrence, 2011; Mandy et al., 2016; Murin, Hellriegel i Mandy, 2016; Peters i Brooks, 2016; Tobin et al., 2012), però cadascuna d’elles ho fa sobre factors o variables diferents. Per aquest motiu es planteja la necessitat d’estudi d’aquest moment evolutiu amb l’objectiu de conèixer quins són els factors que interactuen en aquest procés de canvi i com ho fan. En un primer moment hem realitzat una entrevista semiestructurada a un alumne (T)EA-1 que ja havia viscut la transició primària-secundària i es trobava a mitat del 1r curs de l’E.S.O, a sa mare, al seu germà major i a la seua terapeuta. L’objectiu d’aquesta entrevista és conèixer una realitat de transició, per aportar informació i ajudar a dissenyar després l’estudi qualitatiu dels factors implicats en la transició d’estudi. Posteriorment, s’avaluen els factors facilitadors i inhibidors de l’adaptació inclusiva de l’alumnat (T)EA-1 implicats en la transició d’estudi. L’avaluació s’ha realitzat als col·lectius alumnat, família i tutors/es, i en funció dels grups amb (T)EA-1 o desenvolupament típic. S’avalua pertinença a l’escola, rendiment acadèmic, victimització, col·legi i aprenentatge, nivell d’adaptació al centre, nivell de coneixement del (T)EA-1 per part del seu professorat, amics, nivell de benestar social i emocional, estat d’ànim i sentiments sobre sí mateix i ansietat. En general trobem que existeixen patrons diferents de desenvolupament per a totes les variables en funció del diagnòstic. Els resultats deixen evidència de la necessitat d’unes pautes d’intervenció i acompanyament d’aquest alumnat (i de les seues famílies) durant la transició. Així com la necessitat de treball conjunt entre les persones de suport implicades (família, personal docent i centre educatiu). A més, aquesta investigació mostra les diferències entre percepcions dels diferents col·lectius, que s’han de tindre en compte a l’hora de treballar i desenvolupar aquest procés de canvi. I per últim, s’ha realitzat un grup de discussió d’experts on es fiquen en comú alguns dels resultats obtinguts en avaluar els factors implicats, que fica l’atenció en alguns punts a vigilar en la investigació presentada i també en la problemàtica de la transició estudiada. Totes aquestes troballes evidencien la necessitat de millorar els recursos existents per afrontar aquesta transició des dels centres educatius.