La contribució de les tecnologies digitals al desenvolupament del sector de les arts escèniques. Implicacions en els processos de creació, difusió i consum i la seua influència en els públics de la ciutat de València

Resum

La disminució del nombre d’espectadors, la reducció del volum de les ajudes públiques així com l’aparició de nombroses possibilitats d’oci alternatives han dut al sector de les arts escèniques a una crisi estructural que arrossega des de fa anys. És per això que, en el context econòmic actual, els espais escènics aposten cada vegada més per la captació de nous públics com alternativa a la reducció dels recursos amb els quals compten. En aquest sentit, han aparegut noves formes de consum cultural relacionades amb les tecnologies digitals que supleixen o complementen el consum tradicional, el que ha dut, per una banda, a que el sector de les arts escèniques s’haja hagut de redefinir mentre que, per una altra banda, ha incentivat a les entitats i als creadors a modificar els processos de creació, difusió i consum iniciant un procés de transformació en el qual se situa aquesta tesi. En aquesta recerca s’analitza la contribució de les tecnologies digitals al sector de les arts escèniques per tal d’observar com la seua implantació ha fet evolucionar els models de gestió cultural establerts i ha permès a les entitats escèniques aplegar als diferents públics de formes innovadores que abans eren inimaginables. Un canvi de paradigma comunicatiu que modifica determinades pràctiques com a conseqüència de la immersió en la societat digital. En tots els casos, les tecnologies digitals han produït grans canvis en el comportament. Així, les expectatives dels espectadors i les noves plataformes –com les xarxes socials– han esdevingut llocs importants de descobriment de continguts creatius. Un conjunt de canvis que es produeixen a partir del desenvolupament de la cultura digital que incorpora un consum de segones pantalles i que –a partir de la connexió a Internet– produeix un salt cap a pràctiques innovadores en l’espai domèstic on s’expandeix el model de llar cibernètic. En un primer moment, pot semblar que les actuacions en viu estan aïllades de la digitalització com a conseqüència de la producció de bens experiencials amb característiques que són més difícils de traslladar a l’àmbit digital. Existeix una percepció general de que hi ha que estar en un moment i en un lloc concret per tal de disfrutar de l’actuació en directe. Però, per contra, les organitzacions basades en les actuacions en viu també es veuen en la necessitat d’innovar. Desenvolupar nous llenguatges artístics, despertar l’interès dels seus públics i atraure nous espectadors són alguns del motius que han motivat al sector de les arts escèniques a evolucionar. En concret, les tecnologies digitals han proporcionat un impuls a les arts escèniques que està generant canvis en les produccions en viu com el teatre, la música en directe, l’òpera i la dansa. Aquestes noves tecnologies estan permetent un accés il•limitat a quantitats immenses d’informació i coneixement que han motivat una reconversió total dels sectors culturals. En aquest sentit, front aquestes noves formes de crear, difondre i consumir cultura, els professionals del sector han de fer front a les transformacions dels seus oficis en l’era digital ja que l’arribada de les tecnologies digitals no sols es basa en una conversió de qualsevol tipus de contingut cultural en format digital, sinó que el seu impacte és molt més profund i significatiu. Així, els hàbits de creació, difusió i consum cultural estan experimentant una transformació històrica amb l’arribada d’aquestes noves tecnologies. En definitiva, permeten que els continguts arriben a llocs on abans era impossible com a conseqüència de la globalització cultural que, malgrat tot, no duu aparellada l’existència d’un públic global uniforme ni tampoc uns continguts culturals universals, sinó que afavoreix la hibridació cultural i permet, a més, potenciar les cultures locals. Per tal d’indagar en els canvis que s'estan produint a partir de la incorporació de les noves tecnologies en el sector de les arts escèniques, s’ha analitzat també el paper que estan desenvolupant les noves tecnologies com un factor clau a l’hora de fomentar la difusió de continguts escènics. Aquestes tecnologies digitals han permès obrir camps de comunicació que permeten a l’usuari descobrir nous continguts culturals que motiven i facen més atractiu el sector de les arts escèniques, pel que el principal repte del sector és tractar de fer conviure a aquest nou públic amb els espectadors tradicionals. En concret, aquesta investigació s’ha centrat en observar quins són els nous canals que s’obrin en els processos de creació, difusió i consum del sector. Entre d’altres, la possibilitat d’ampliar l’abast de les obres d’arts escèniques a través de mitjans audiovisuals en millors condicions d’imatge i so que afavorisquen una nova font d’ingressos addicionals a l’espai escènic i d’augment de la seua notorietat, la creació de comunitats d’interès entre espectadors o l’accés a continguts addicionals que evidencien com s’està evolucionant de les representacions contemplatives cap a un sector que s’ha tornat molt més interactiu.