Desenvolupament de tecniques d¿analisi genomic i la seua integracio en epidemiologia genomica cardiovascular

Resumen

INTRODUCCIÓ: Les malalties cardiovascular representen un gran problema de salut a nivell mundial, suposant la major causa de mortalitat al món. L'estudi d'aquestes malalties des de l'epidemiologia tradicional ha descrit una sèrie de factors de risc ambientals, però els possibles factors de risc genètic només s'han pogut iniciar a estudiar-se en desenvolupar-se la genètica i la Biologia Molecular. OBJECTIUS: Dissenyar noves tècniques de genotipat o bé adaptar tècniques ja descrites, relatives a polimorfismes en gens candidats relacionats amb la gènesi de la malaltia cardiovascular, i integrar-los als estudis d'epidemiologia cardiovascular clàssica. Estimar la freqüència d'aquestes variants genètiques i la seua possible associació amb fenotipus intermedis de malaltia cardiovascular, establint a mes un sistema de control de qualitat basat de tot el procés mitjançant un sistema de diagnòstic genètic del sexe. MATERIAL I MÈTODES: S'han obtingut variables sociodemogràfiques, de l'estil de vida, bioquímiques, de consum d'aliments, antropomètriques així com genètiques a quatre mostres procedents de diferents estudis epidemiològics. Prèvia extracció de l'ADN genòmic, s'han emprat tècniques de genotipat com ara PCR-RFLP, ASA-PCR, Sistemes d'hibridació fluorescent FRET/SimpleProbe i TaqMan. S'ha utilitzat el test genètic de l'amelogenina per tal d'establir un control de qualitat sobre el procés d'investigació. S'han emprat test de Chi quadrat per tal de comparar diferencies de freqüències i el test de T de Student per tal d'estimar diferencies de mitjanes de dos grups independents. S'ha obtingut l'Odds Ratio mitjançant regressió logística per a l'estimació de risc. RESULTATS: Els nous protocols dissenyats per tal de genotipar les variants genètiques proposades i també les modificacions establertes sobre protocols prèviament descrits han representat, bé un estalvi econòmic en matèria de reactius, bé una millora en la visualització i interpretació dels resultats de la prova clàssica, o bé un escurçament dels procediments requerits per al genotipat, suposant tot això una millora global de les tècniques d'anàlisi. El test de l'amelogenina dissenyat per tal d'establir un control de qualitat del genotipat, basat en la identificació del sexe de les mostres d'ADN, ha permés detectar algunes errades en la identificació de les mostres, tant al rotulat com a la codificació a la base de dades. Per tot això, proposem la inclusió d'aquest test en el control de qualitat dels estudis epidemiològics a gran escala que incloguen homes i dones. El polimorfisme Epsilon a l'APOE s'associa significativament amb la col.lesterolèmia total i LDL-C, sent les formes E4 les que presenten majors nivells plasmàtics, igualment la variant S19W al gen APOA5 es troba associada amb la trigliceridèmia, sent major a les formes 19W. El polimorfisme S50S s'ha associat amb els nivells de tensió sistòlica i diastòlica, estant les formes 1258G associades amb superiors nivells tensionals. Per últim, els individus portadora en homozigosi de la variant -1438A al gen de I receptor 2A de la serotonina mostraren nivells significativament superiors d'ingesta d'energia total i de tots els principis immediats. CONCLUSIONS: La inclusió de tècniques d'anàlisi genètic als estudis d'epidemiologia cardiovascular clàssica aporta nova informació sobre el component de susceptibilitat genètica en cadascun dels fenotipus estudiats, per la qual cosa és necessari contemplar aquest abordatge als dits estudis.