Els textos i les preguntes en els llibres de text d’educació secundària obligatòria i batxillerat

Resumen

L’objectiu general de la investigació és conèixer els tipus de textos i les preguntes que es proposen en els llibres de text de secundària i de batxillerat en matèries de ciències i d’humanitats. Els estudis que hem consultat per a establir quin és l’estat de la qüestió presenten les següents temàtiques: el tractament de la llengua, de la literatura, de la lectura i les pràctiques docents, de l’escriptura, de la comprensió lectora, l’avaluació dels materials curriculars, les imatges, els nacionalismes i el patrimoni, l’educació en valors, el concepte de matèria i les tasques argumentatives i explicatives en els llibres de ciències. La metodologia utilitzada és quantitativa, classificatòria i descriptiva en una primera fase. En la segona fase, presentem l’anàlisi dels discurs a partir de les pautes del model PISA que ens ha permés diferenciar els models de textos i de preguntes amb la finalitat d’observar quins són els tipus que predominen en cada matèria i en cada curs acadèmic, quines són les activitats que més s’hi demanen i quin és el tipus d’habilitat que ha de desenvolupar l’estudiant a l’hora de respondre a les preguntes. Aquesta anàlisi s’ha fet a partir de la informació recollida en la primera fase, en la qual hem elaborat una sèrie de fitxes d’anàlisi que presenten les dades obtingudes en forma de taules. La tercera fase se centra en l’anàlisi comparativa de les dades obtingudes dels textos i de les preguntes amb els models que proposa PISA per observar-hi els patrons de comportament. Amb tot, hem presentat els resultats i les conclusions de l’anàlisi general de cadascun dels 28 llibres; l’anàlisi 323 unitats i l’anàlisi de més de 7.000 textos i prop de 18.000 preguntes. La nostra línia d’investigació esdevé un aspecte poc desenvolupat en els estudis existents. Alguns resultats aporten dades previsibles com que s’associa el discurs en prosa a les matèries d’Humanitats; mentre que la matèria de Ciències empra formats més diversos en la presentació de la informació, cosa que facilita la comprensió del contingut exposat. En Ciències de la Naturalesa i Llengua i Literatura predominen les preguntes que requereixen les habilitats integrar i interpretar i en Geografia i Història, accedir i obtenir. Altres resultats menys esperables i que ens inviten a la reflexió són que els textos argumentatius tenen una presència molt escassa en els llibres de text, sobretot si la comparem amb la dels textos expositius i que l’habilitat reflexionar i valorar coincideix que és la menys demandada en les tres matèries. Aquest desequilibri suposa per tant, que l’alumnat desenvolupe menys una tasca basada en l’ús de coneixements externs al text que implica reflexionar i valorar el contingut del text i alhora valorar-ne la forma. Les dades exposades anteriorment contrasten amb els objectius de les proves proposades per PISA, en les quals la reproducció o repetició de dades o conceptes no n’és una capacitat avaluable, i sí que ho és la utilització d’aquestes dades en activitats com aplicació, comprensió, transferència i interpretació. És per tot açò que ens podem preguntar com pretenem que el nostre alumnat obtinga uns resultats òptims en la resolució de proves externes com PISA, si l’activitat predominant a l’aula i el model d’avaluació habitual els prepara per a respondre preguntes que requereixen habilitats de reproducció de dades i conceptes i no per a la utilització dels coneixements.