Estudi de dues respostes dels citrics front els deficits hidrics

Laburpena

Hem realitzat un estudi sobre la influència del déficit hídric en dues respostes dels cítrics front els dèficits hídrics: l'abscisió i l'acumulació de proteïnes de tipus osmotina. L'abscisió induïda per un dèficit hídric és conseqüència d'un transport xilemàtic del precursor metabòlic de l'etilè, l'àcid 1-aminociclopropà-1-carboxílic (ACC). En condicions d'estrès hídric hi ha una síntesi d'ACC a les arrels dels cítrics, però no es produeix abscisió. Quan es rehidraten les plantes sotmeses a estrès hídric si que es produeix abscisió, la qual és producte del transport xilemàtic d'aquest ACC cap a les parts aèries, on és oxidat a etilè, l'agent desencadenant del procàs. D'altra banda l'estrès hídric indueix la síntesi i acumulació de varies proteïnes relacionades immunològicament amb l'osmotina a les arrels dels cítrics. Aquestes proteïnes tenen uns pesos moleculars de 49, 29 i 26 kDa aproximadament, detectant-se vàries isoformes a la zona dels 26 kDa. Els resultats obtinguts indiquen que, possiblement, la proteïna de 49 kDa siga un dímer, mentre que és probable que la banda de 29 kDa siga el resultat d'alguna addició posttraduccional a les isoformes de menor pes molecular. Entre els factors que regulen l'acumulació d'elles està l'edat de les plantes. Hem trobat una bona I correlació entre resistència a l'estrès i nivells d'aquestes proteïnes.