Les TIC en la formació universitària de mestresel telèfon mòbil com en la didàctica de l'expressió plàstica a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València

Resumen

La present investigació pretén promoure l’ús de les TIC en l’àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica de la Facultat de Magisteri per contribuir a un coherent desenvolupament de l’Educació Artística amb la realitat social i cultural del segle XXI, des de la dimensió tecnològica. L’estudi respon a la necessitat d’analitzar de manera rigorosa, des de la Didàctica de les Arts Visuals, la percepció que de l’ús pedagògic de les tecnologies de la informació i la comunicació tenen determinats grups d’estudiants universitaris de Magisteri. En concret estudiarem i avaluarem la resposta que donen a l’ús educatiu del telèfon mòbil com a plataforma multimèdia en xarxa, en el tractament de continguts referents a la imatge, sota la metodologia de l’aprenentatge en mobilitat. La intenció és contribuir a un tema d’actualitat com és l’abordatge en les aules d’Educació Artística de la relació existent entre l’omnipresència tecnològica i una cultura basada en les representacions audiovisuals. Es tracta d’una investigació que té la intenció de promoure canvi educatiu. Cal considerar el marc dels canvis epistemològics generats per les transformacions socials i que s’emmarquen en gran part baix la condició postmoderna. Pretenem esbrinar quina és l’opinió que tenen els estudiants de Magisteri al voltant de les TIC aplicades a l’àmbit de l’Educació Artística i en concret com es pot optimitzar l’ús del telèfon mòbil als entorns educatius de l’àrea en qüestió. Analitzarem la veu dels estudiants del grau d’Infantil així com del de Primària als dos campus de Universitat de València, el dels Tarongers i el d’Ontinyent, a través d’un estudi de cas múltiple. Analitzant les dades obtingudes hem comprovat la presència i arrelament de prejudicis de de diferent grau d’intensitat. En alguns casos el fet de participar i haver d’assumir una tasca amb els requeriments de l’aprenentatge en mobilitat certament ha contribuït a perdre temors i adquirir nous punts de vista. En altres casos (sempre en percentatges inferiors als anteriors) els prejudicis negatius s’han mantés. Fins i tot en ocasions han manifestat amb fermesa actituds de rebuig. Entenem que la predisposició de l’alumnat ha estat un factor que ha influït en els prejudicis. Tal i com s’extrau de l’anàlisi i interpretació de la informació recollida, els participants reconeixen majoritàriament —posteriorment a la participació en les experiències artístiques d’aprenentatge amb telèfon mòbil— que cal donar resposta i integrar les TIC en la didàctica d’educació artística en coherència a com la tecnologia avança i està instaurada en la societat. Accepten que l’educació ha de ser un reflex del món digital i audiovisual en què habitem i per tant, preparar en competències que capaciten en noves habilitats que seran requerides en àmbits laborals, culturals, socials. La cultura digital és un realitat en la que estem immersos.