Mecanismes estructuradors de les metacomunitats d'ostracodes d'aigües continentals

Resumen

Un dels objectius principals de l'estudi de les metacomunitats és entendre els patrons de distribució de grups d'espècies i els mecanismes ecològics que condicionen aquestos patrons. Recentment, els estudis sobre metacomunitats han estat centrats en determinar la importància relativa de l'ordenació d'espècies (i.e. l'efecte filtrador de l'ambient) i la dispersió (i.e. els efectes espacials) com a mecanismes estructuradors de les metacomunitats. En aquesta tesi hem analitzat el paper d'aquestos mecanismes estructuradors sobre diferents metacomunitats d'ostracodes i altres invertebrats en tres sistemes aquàtics diferents situats a l'est de la Península Ibèrica: llacunes temporals, basses de roca i rius. Els nostres resultats mostren que l'ordenació d'espècies és un mecanisme que afecta generalment a aquestes metacomunitats, però afegint que els processos dispersius també són importants en alguns casos. Per exemple, la limitació dispersiva explicava part de l'estructura de les comunitats de les llacunes i de les basses de roca, i els efectes de massa foren més forts que l'ordenació d'espècies en les comunitats dels rius. Per altra banda, també hem estudiat com aquesta importància relativa dels mecanismes estructuradors varia al llarg del temps en les llacunes temporals. En aquest estudi vam observar com l'ordenació d'espècies mantenia en el temps el seu paper dominant, excepte al principi de l'hidroperíode, quan els ous de moltes espècies oportunistes eclosionen ràpidament després de la inundació, provocant distribucions aleatòries independents de l'ambient i l'espai. Per tant, fenòmens estocàstics i altres mecanismes no relacionats amb l'ambient i l'espai podrien també influenciar les metacomunitats. En aquest sentit, hem utilitzat els assemblatges de restes d'ostracodes (i.e. tafocenosi) trobant una gran concordança entre les comunitats vives (i.e. biocenosi) i la tafocenosi, i determinant un possible paper dels efectes prioritaris, com un mecanisme estructurador relacionat amb la contingència històrica de les comunitats. Els estudis sobre metacomunitats ens ensenyen la relació entre la distribució de les espècies i les característiques del paisatge i els seus ecosistemes, i per tant oferixen un coneixement bàsic necessari per a una millor gestió i conservació del medi natural. One of the main aims of the study of metacommunities is to understand species distribution patterns and their ecological drivers. Recently, ecologists have focused metacommunity analysis on determining the relative importance of species sorting (i.e. environmental effects) and dispersal (i.e. spatial effects), as structuring mechanisms of metacommunities. In the present thesis, we analyzed the role of these structuring mechanisms on metacommunities of ostracods and other invertebrates in three aquatic systems located in the Eastern Iberian Peninsula: shallow lakes, rock pools and streams. We found that in general species sorting drives these metacommunities, but dispersal processes are also important in some cases. For instance, dispersal limitation explained a fraction of the community structures in the studied lakes and rock pools, whereas mass effects were stronger than species sorting in explaining stream communities. On the other hand, we also studied the relative importance of the structuring mechanisms through time in shallow lakes. In this study, we observed that species sorting was dominant through time, except at the onset of the flooding period when no mechanism significantly affected the species composition, likely because of random structures generated by an abundant hatching of opportunistic species from the egg bank. Therefore, stochastic phenomena and other mechanisms unrelated to environment and space could also influence metacommunities. In this line, we analyzed the ostracod remain assemblages (i.e. taphocoenoses), finding a significant concordance between living communities (i.e. biocoenoses) and taphocoenoses, and determining a possible role of priority effects, as a structuring mechanism related to the historical contingency of these communities. Metacommunity studies highlight the relationship between species distribution and landscape features and their ecosystems, and provide basic knowledge necessary for the management and preservation of the natural environment.