Validesa transcultural del model quatripartit de socialització familiarestudi comparatiu entre la cultura peruana i espanyola

Resumen

Aquesta investigació pretén comparar els estils de socialització, amb els quals, els pares eduquen i socialitzen als seus fills i la influència d'aquests en l'ajustament psicosocial a dues cultures, l'espanyola ja estudiada per molts d'autors, i la peruana la qual fins el dia d'avui és una mostra inèdita en aquests tipus d'estudis. Partim, doncs, de tres qüestions fonamentals, que es plantegen als estudis sobre els processos i estils de socialització parental en l'adolescència: com socialitzen els pares als seus fills en l'etapa de l'adolescència?, existeix un estil òptim de socialització dels pares per millorar l'ajustament psicosocial dels seus fills?, estem determinats culturalment alhora d'escollir un estil parental per socialitzar als nostres fills? Si bé es cert, que entre totes les teories de la socialització parental actuals, les més acceptades són les que apunten l'existència d'una doble dimensionalitat per explicar-les, aquestes són: Acceptació/Implicació i Severitat/Imposició (Lamborn, Mounts, Steinberg i Dornbusch, 1991; Baumrind, 1991; Barber, Chadwick i Oerter, 1992; Paulson i Sputa, 1996; Gracia, García, i Lila, 2007; Torío, Peña y Rodríguez, 2008 i Alonso-Geta, 2012). De la confluència d'aquests dos eixos resulten quatre estils de socialització parental: autoritzatiu —alta Acceptació/Implicació i alta Severitat/Imposició—, indulgent —alta Acceptació/Implicació i baixa Severitat/Imposició—, autoritari —baixa Acceptació/Implicació i alta Severitat/Imposició— i negligent —baixa Acceptació/Implicació i baixa Severitat / Imposició— (Lamborn et al., 1991). Els efectes de la socialització parental en els adolescents espanyols i peruans va ser analitzada de manera conjunta en una mostra de 1433 adolescents. dels quals 832 són espanyols (53,7% dones) i 601 peruans (67,2% dones), d'edats compreses entre els 11-18 anys. La primera fase del treball fou catalogar els estils de socialització dels pares dels adolescents a través del qüestionari ESPA-29 (Musitu i García, 2001). Segons la puntuació obtinguda a les dimensions Acceptació/Implicació i Severitat/Imposició varen ser classificats en una de les quatre tipologies (autoritzatiu, autoritari, indulgent i negligent). una vegada classificats es va analitzar l'efecte dels estils parentals sobre l'ajustament psicosocial dels adolescents mesurats a través de dos criteris: l'autoconcepte (acadèmic, social, emocional, familiar i físic) i amb la internalització dels valors segons el model teòric de Schwartz (Universalisme, Benevolència, Tradició, Conformitat, Seguritat, Autodirecció, Estimulació/Hedonisme, Assoliment i Poder. Els resultats permeten establir que les dues mostres (la peruana i l'espanyola) obtenen resultats molt similars. Els estils autoritaris i negligents puntuen per sota dels altres en la internalització dels valors prosocials i els autoritzatius i indulgents puntuen més alt en la dimensió Acceptació/Implicació, és a dir, amb demostracions molt sovint d'afecte per part dels seus pares, obtenint millors puntuacions en vàries dimensions de l'autoconcepte. Aquesta tesi doctoral es presenta en cinc capítols. En el primer capítol es presenta la revisió del marc teòric, analitzant els elements bàsics del procés de socialització fins arribar a un model de socialització parental, una vegada analitzat tot aquest procés, valorem les diferents tipologies de la socialització parental, així com els seus efectes i les diferències culturals entre ells. Finalitza aquest capítol sobre els efectes dels estils de socialització parental sobre els dos criteris d'ajustament psicosocial analitzats en aquesta investigació: autoconcepte i valors. En el segon capítol es presenten els objectius, hipòtesis, les característiques de les dues mostres, la distribució de la mostra per estils parentals, una breu explicació dels instruments emprats i finalitza amb l'explicació del procediment dut a terme en aquesta investigació. En el tercer capítol s'estructura en dues parts, la primera una anàlisi estructural per comprovar la consistència interna dels tres instruments emprats i una segona una anàlisi diferencial per comprovar l'efecte dels estil de socialització parental a cadascun dels criteris d'ajustament psicosocial (autoconcepte i valors) així com els resultats als dos països. En el quart capítol, s'estructura en dues parts, la primera en resum d'aquesta investigació en anglès, i la segona té com a finalitat la discussió dels resultats, les conclusions i en darrer terme les limitacions d'aquesta investigació. I el cinquè i darrer capítol conté les referències bibliogràfiques.