La representació de la infancia en la publicitat televisiva.
- Remolar Franch, Alfred
- Josep Vicent Gavaldà Roca Director
Defence university: Universitat de València
Fecha de defensa: 21 April 2009
- José María Bernardo Paniagua Chair
- Josep Prósper Ribes Secretary
- Raúl Rodríguez Ferrándiz Committee member
- Claudia Rausell Köster Committee member
- Ángel San Martín Alonso Committee member
Type: Thesis
Abstract
RESUMEN El present estudi, anomenat La representació de la infància en la publicitat televisiva, té com a objectiu analitzar els discursos publicitaris destinats específicament als infants. La investigació no sha centrat només en una àrea concreta, sinó que la interdisciplinarietat destes pàgines abasta diferetns àrees de coneixement, com la comunicació i la sociologia, la didàctica, la teoria del discurs publicitari o els estudis pròpiament evolutius i daprenentatge del llenguatge dels infants. En primer lloc, tractem el món de la televisió, centrats fonamentalment en la seua estructura econòmica i comercial, en la seua regulació i en les seues estratègies discursives. El primer destos blocs, lestructura econòmica, es relaciona estretament amb el segon, el del discurs publicitari, on novament fem una anàlisi de lestructura ecònomica del món publicitari i, en segon terme, dels seus procediments discursius. Estes dues aproximacions discursives, per una banda la de la televisió i, per laltra, la de la publicitat, ens permeten establir unes primeres línies generals del que en el corpus tindrem de primera mà: una primera presa de contacte entre qui parla i a qui li parla i, sobretot, a través de quines vies ho fa per tal dassolir el seu objectiu, que no és altre que el de vendre un determinat producte a linfant. És, tot això, el que plasma el món de la televisió comercial fonamentada, a grans trets, en la venda daudiència a determinades empreses que, desta forma, poden publicitar els seus productes. En essència, sillogisme senzill però que atresora tots estos àmbits dels quals estem parlant. Alhora, no sha de perdre de vista laclaparadora preemiència del discurs televisiu entre els més menuts i el fet que, com a mitjà de comunicació inscrit a linterior de les indústries culturals, ens trobem davant un dispositiu ben potent de mediatització de la informació, és a dir, de producció i de reproducció dun determinat model de societat, dun determinat model dideologia. En este context, la publicitat també juga un paper ben important en pro deste objectiu, en tant que homogeneïtza els gustos i estableix una mirada també semblant, publicitat que, seguint motls autors, troba en la televisió un mitjà ideal per tal de bastir els seus discursos, amb les seues característiques. Sense perdre de vista que, en general, aquell producte que no es publicita no és conegut i, per tant, és més difícil de vendres. És a partir dací quan pren protagonisme linfant, autèntica pedra angular de la nostra investigació. Dell es deriven pràctiament totes les caraterístiques no només dels productes que sanuncien sinó també dels espots, és a dir, dels seus trets definitoris. Així, el que fem és analitzar, des del punt de vista de les teories dels estadis evolutius i cognitius de les persones, les característiques dels infants. De manera que, amb això, posteriorment podrem entendre millor quines seran també les característiques que tindrà la seua aproximació als discursos televisius i, més en concret, als discursos publicitaris televisius. En última instància es recull tot en la publicitat infantil, és a dir, en aquells espais comercials televisius dirigits específicament als infants perquè anuncien productes destinats a ells. És justament en lúltima part que abordem lestudi del corpus que hem confeccionat. Un corpus que compta amb més de 250 espots gravats durant la campanya de nadal de 2006-2007, tant de les cadenes públiques estatals i autonòmiques com de les privades. Un gran corpus del qual finalment es van seleccionar 5 espots que pensem que són representatius del conjunt. De fet, els cinc ens permeten desenvolupar pràcticament totes les conclusions més importants a què sarriba en el present estudi. __________________________________________________________________________________________________