La violència de gènere en el discurs televisiu. Procés de producció i representació mediàtica

Résumé

El principal objectiu de la tesi doctoral és analitzar com i per què es representa la violència de gènere en els informatius a l’Estat espanyol. L’atenció a la representació mediàtica de la violència de gènere ha estat un vast camp d’estudi en les darreres dècades. Donada la seua importància per situar els horitzons interpretatius dels fenòmens socials, els mitjans de comunicació esdevenen un camp privilegiat per estudiar la lògica de la producció, acumulació i circulació discursiva ja que es fonamenten en valors i percepcions d’un determinat ordre simbòlic. Les transformacions que ha viscut la representació mediàtica de la violència de gènere al llarg dels darrers 15 anys ens permeten problematitzar el procés a través del qual la violència ha esdevingut un element central de l’agenda mediàtica i política. Les particularitats històriques i contextuals del procés es tenen en compte a l’hora d’analitzar la delimitació actual de la violència de gènere i les seues implicacions polítiques sobre les relacions de gènere, les masculinitats i les feminitats. La perspectiva foucauldiana sobre la relació entre el saber i el poder ha sigut de gran utilitat en l’anàlisi dels efectes polítics que en resulten, com ara el desenvolupament de tecnologies disciplinàries. Així també, els debats postestructuralistes han estat rellevants per discutir la delimitació de la violència de gènere provinent tant del camp polític com mediàtic. L’estratègia metodològica s’adreça a l’anàlisi tant de la representació mediàtica de la violència de gènere com al del seu procés de producció. L’aproximació de Bourdieu al camp periodístic es connecta amb els estudis feministes de la comunicació sobre l’organització de les redaccions que contribueixen a la reproducció d’un punt de vista androcèntric. La metodologia desenvolupada combina l’anàlisi sociològica del discurs de 17 entrevistes en profunditat realitzades a periodistes que elaboren, emmarquen i seleccionen les notícies sobre violència de gènere en les principals televisions generalistes de l’Estat espanyol amb l’anàlisi de contingut de 193 peces periodístiques. L’anàlisi profunditza en les diverses maneres que s’interpreta la violència de gènere i com es renegocien aquestes interpretacions a través de les ideologies professionals, les rutines productives i els criteris de noticiabilitat. S’estudien els esquemes de percepció, interpretació i acció dels periodistes per detectar els elements clau que intervenen en el procés de codificació: elaboració, emmarcament i selecció de notícies. Es revisa el procés d’introducció de la violència de gènere en el discurs mediàtic a través de les narracions de professionals que se situen en diversos àmbits de poder en les redaccions. S’estableixen el principals factors que impacten en la transformació del discurs. L’estudi subratlla la connexió entre la definició mediàtica i política de la violència de gènere, tot destacant l’heteronomia del camp periodístic. D’una banda, l’anàlisi abasta la manera en què les notícies se seleccionen i elaboren. D’altra, es discuteix com els criteris de noticiabilitat que imperen en la cultura professional equilibren allò extraordinari amb allò ordinari. S’identifiquen quatre fraccions discursives entre els professionals tot segons la delimitació del problema social i els efectes que té en quant a la cobertura mediàtica. La capacitat de prendre decisions en la redacció i l’especialització en el tema tenen un notable impacte en els discursos resultants. L’anàlisi de les reflexions dels i les professionals aconsegueix esclarir com s’interpreten les categories de víctima i agressor així com la dinàmica de la violència de gènere. Per últim, a través de l’anàlisi de la cobertura informativa es destaquen els elements estructurals que conté i limita el discurs mediàtic. Les principals conclusions de l’estudi destaquen com els mitjans construeixen la violència de gènere com a tema connectat amb la criminalitat i no a les desigualtats socials, com es reprodueix un esquema d’interpretació d’allò femení i masculí sobre la dicotomia subjecte-objecte tot negant l’agència de les dones, i com el guió estricte amb què els mitjans identifiquen la violència de gènere dificulta el seu reconeixement.