Música i societatesl fenomen de les bandes de música valencianes en la cultura del segle XIX i principi del XX

Résumé

La present tesi analitza el fenomen musical decimonònic a partir de les bandes de música. Si fins a aquest segle l'Església, l'Exèrcit i els salons nobiliaris havien estat els espais on sovint es desenvolupava l'art musical, a partir de l'època dita l'escenari canvia. L'Església ja no concebia solament la música com una lloança a Déu, l'Exèrcit treia les seues bandes dels quarters per tocar en passejos o cafés, el saló deixava pas al carrer com a escenari musical i com a punt de trobada social i els teatres passarien de ser un marc privilegiat on solament uns pocs podien accedir, per iniciar una tímida apertura a tothom. L'art musical doncs, evidenciava una voluntat de trencar les barreres socials i apropar-se a un nou tipus de públic que començava a sorgir i que aspirava a gaudir del fet musical en totes les seues materialitzacions. És precisament en aquests senyals de democratització social de la cultura on hem d'incloure les agrupacions musical de tarannà més popular com les bandes. Unes agrupacions que esdevindran clau de volta en l'esmentat procés de democratització cultural. La localització de les bandes al País Valencià respon a la importància que tant pel seu elevat nombre com per la presència social han assolit com a factor identitari i com a espai de sociabilitat. A més, la importància d'aquestes bandes augmenta si les tenim en compte també des d'un punt de vista pedagògic; és a dir, si les pensem com les agrupacions encarregades de, mitjançant els arranjaments, popularitzar la música escènica i instrumental arreu. Així doncs, amb un estudi d'aquest tipus hem volgut contribuir a la incipient historiografia que comença a valorar la música no com una font auxiliar de la Història, sinó com un mecanisme de configuració d'identitats de distint tipus, com un exercici de poder i com un agent actiu en els canvis socials i polítics desenvolupats sobretot a finals del segle XIX i principi del XX. Seguint aquestes premises s'ha estudiat la música decimonònica a l'Església i l'exèrcit, tot per a entendre el substrat musical de la societat de l'època. Així mateix s'ha abordat l'estudi del grup social que capitanejà els canvis socials i culturals del segle XIX que permeteren una major apertura de les pràctiques culturals a tothom. D'igual manera s'han abordat els cors com les agrupacions musicals que democratitzaren la música vocal. Tot però, per entendre el perquè del sorgiment de les bandes en un context com el decimonònic. Finalment, la tesi es centra en l'anàlisi precisa de les diferents causes que motivaren la seua aparició i de com evolucinaren. Tenint en compte alhora el tipus de repertori que, mitjançant les transcripcions, solien interpretar. Ara bé, calia aprofundir en el que va estar l'esdeveniment cabdal de la vida bandística valenciana de l'època com fou el Certamen de Bandes de València desenvolupat en el marc de la Fira de Juliol de la ciutat. L'esforç artístic i econòmic que realitzaren les bandes per presentar-se s'esmenta com un dels principals factors per al seu desenvolupament. Cert era que no solament les bandes, sinó també la localitat a la qual representaven es jugaven el prestigi en un concurs que esdevingué en el segle XIX un potent element identitari a nivell regional. Per tal de no quedar-se únicament en una explicació de tipus general s'ha aprofundir en la present tesi en l'estudi del devindre musical de Llíria, també durant el segle XIX i els principis del segle XX. L'existència de dues bandes en el si de la localitat i la seua rivalitat manifesta doten al fenomen d'un major interés. S'ha atribuït a una amalgama d'elements les causes del sorgiment d'aquestes agrupacions com són els factors religiosos i militars, i hem pogut comprovar com l'activitat d'oci desenvolupada a la localitat es convertia alhora en una tasca de difusió. Tot sense oblidar que en Llíria es pot entendre molt bé la tasca de les bandes com a mecanisme de construcció identitària no ja solament a nivell local sinó també al si de la pròpia localitat mitjançant una divisió imaginàries per zones d'influència. La present tesi entén doncs les bandes dintre d'un context de canvis socioculturals ocorreguts en el segle XIX i que es palesen en el públic, el repertori, el gust i els escenaris musicals. Les bandes esdevenen així un fenomen clau en el devindre decimonònic com a vehicles de difusió cultural, com a potents elements identitaris i com a forma exitosa d'associacionisme. És per tot això perquè mereixen tenir-se en compte a l'hora d'aproparse a un període que assisteix a fondes transformacions socials i culturals reflectides en les agrupacions objecte del nostre estudi.