Noves configuracions identitaries al capitalisme flexibleles logiques de justificació presents als programes de garantia social al País Valencià.
- Fernando Marhuenda Fluixà Director
- María Ángeles Molpeceres Pastor Directora
Universidad de defensa: Universitat de València
Fecha de defensa: 02 de noviembre de 2006
- José María Peiró Silla Presidente
- Tomas Bonavia Martin Secretario
- Enric Sanchis Gómez Vocal
- Esteban Agulló Tomás Vocal
- Eduardo Rojo Torrecilla Vocal
Tipo: Tesis
Resumen
RESUM Hem pretès amb aquesta Tesi acostar-nos a l'estudi dels noves configuracions identitàries que estan donant-se en un moment històric com l'actual, de profundes transformacions socials en els països occidental-capitalistes. Aquest moment podem caracteritzar-lo pel desmuntatge i desacreditació del model social de l'Estat del Benestar, i per l'auge de les lògiques i models de govern neoliberals. En la confluència d'aquestes transformacions hem trobat un espai privilegiat d'investigació que ens permet estudiar aquestes noves configuracions identitàries: els Programes de Garantia Social PGS-. Els PGS són una ferramenta formativa dirigida a joves entre 16 i 25 anys que no han superat l'educació obligatòria, i tenen un clar caràcter professionalitzador. Aquesta ferramenta educativa està travessada per les noves corrents que transformen la nostra societat, convertint-la en un lloc privilegiat per a observar la recerca de sentit de l'experiència identitària en el nostre temps. Amb aquesta intenció, entre els i les docents dels PGS en vigor al País Valencià en el curs 2001-2002, vam realitzat una sèrie d'entrevistes en profunditat a catorze. El criteri de selecció dels subjectes fou el de maximitzar la varietat potencial de discursos d'autocomprensió com a treballadors i treballadores. Per a aconseguir aquest criteri seleccionàrem docents de bàsica i de taller de set programes, de diferents tipus d'entitats promotores, amb diferents perfils professionals i amb diverses procedències geogràfiques. Realitzades les entrevistes, amb la intenció de localitzar i analitzar els discursos presents, treballàrem el material obtingut des del prisma de l'Anàlisi Social del Discurs. Per a poder establir els vincles entre el que diuen' les persones i el món que ens envolta vam aprofitar l'instrumental teòric plantejat en Boltanski i Thévenot (1991) i Boltanski i Chiapello (2002): la lògica de les ciutats. Aquest marc teòric posa l'èmfasi en dues dimensions del discurs que considerem clau, i que fan d'aquest model un model rellevant i fructífer: situa els discursos en relació amb el sistema econòmic i el moment històric en què circulen -dimensió sociohistòrica dels discursos-, i d'aquesta manera permet comprendre els seus efectes en l'ordre social -dimensió performativa dels discursos-. Els resultats obtinguts ens mostren certa diversitat discursiva dins d'un ordre, és a dir, apareixen diversos discursos no de forma casual, sinó en el marc d'un ordre de possibilitat. A més a més, trobem com aquesta varietat discursiva no duu directament a la presència de discursos crítics amb les noves lògiques de funcionament i de justificació del capitalisme flexible ordre capitalista en què estem immersos actualment-, sinó que en la majoria dels casos ens trobem amb discursos afins o funcionals a aquest nou ordre; posant-se de manifest por últim la capacitat de fagocitació que aquest nou ordre té. __________________________________________________________________________________________________