Música per a clarinet i dispositius electrònicsestudi del repertori a l'àmbit espanyol

  1. Beltran Tormo, Juan Ramón
Dirigida por:
  1. Ricard Huerta Director
  2. Ramón Ramírez Beneyto Director/a

Universidad de defensa: Universitat de València

Fecha de defensa: 01 de febrero de 2016

Tribunal:
  1. M. Gloria Camarero Gómez Presidente/a
  2. Francisco Carlos Bueno Camejo Secretario
  3. Vicente Llimerà Dus Vocal
Departamento:
  1. Didàctica de l'Educació Física, Artística i Música

Tipo: Tesis

Resumen

Aquesta tesi s’ocupa de l’estudi del repertori mixt per a clarinet i dispositius electrònics a l’àmbit espanyol. En ella estan contemplats tant els autors nacionals i els seus treballs com també tots aquells produïts per estrangers que ha desenvolupat les seues tasques compositives en els centres i estudis electroacústics als quals han acudit per ampliar la formació en aquesta matèria. Primerament es fa una introducció on s’explica el que és la música mixta i on també s’expliquen els motius que justifiquen l’elecció del tema triat. A continuació, se raona el procés metodològic emprat per a la investigació per parlar posteriorment de l’estat de la qüestió en què s’expressa la dificultat de trobar estudis anteriors específics en la matèria. Hi ha abundant bibliografia al voltant de la música electrònica en general però no hi ha pràcticament res fet en música mixta i encara menys en el camp concret del clarinet com a protagonista i solista. Després se contextualitza el període històric fent un recorregut de l’evolució de les dos corrents d’investigació més importants, açò és, el desenvolupament dels mitjans d’enregistrament del so i la creació d’instrumental que produeix els sons mitjançant l’electricitat. Aquest repàs arriba fins als anys 80 en els què ja es produeix el pas des de l’era digital a la analògica. Els autors i les obres són la part més important de l’estudi on es mostra el que s’ha fet, qui ho ha fet, de quina manera i en quines circumstàncies. A continuació, s’estudia la part del repertori que correspon a l’obra mixta per a clarinet d’Andrés Lewin-Richter, una de les figures més rellevants en el segle XX en el camp de la electroacústica. Més tard en ocupem d’examinar quines han sigut les solucions gràfiques que els autors han decidit com les més indicades per mostrar el complex món sonor que és produeix amb la convergència de ambdós camps: el convencional i l’electrònic. Seguidament es proposen noves idees i línies d’investigació relacionades amb el tema de la música mixta i finalment s’exposen les conclusions pertinents a les què hem arribat.