Constantí Llombart, dinamitzador de la Renaixença valenciana

Resumen

Constantí Llombart (València 1848-1893) fou un escriptor que gaudí d’una notable projecció, inicialment, entre les classes populars de la València del seu temps. Sensible als ideals republicans, però, sobretot, gràcies a la seua dedicació periodística -de caire satíric fonamentalment- i, també, al seu interés per bastir una sèrie de plataformes cíviques i editorials amb què donar difusió als ideals renaixencistes, es pot afirmar que la seua fou una contribució d’una vàlua estratègica impagable per al desenvolupament del valencianisme en les primeres dècades del segle XX. Tot i la importància que cal atribuir a Constantí Llombart en un període tan decisiu per a la història de la nostra llengua i la nostra literatura, com fou la Renaixença, no disposàvem fins ara d’un estudi rigorós i documentat sobre la seua vida. Constantí Llombart era una figura que tard o d’hora calia reivindicar, atesa la intuïció que demostrà a l’hora d’enfrontar-se als problemes inherents a la promoció del moviment renaixencista a València i també a l’hora de proposar-hi solucions factibles. Per tant, una de les primeres línies de treball que hem seguit ha estat la de fer una recerca exhaustiva de documentació personal de l’autor als arxius. Per altra banda, per aprofundir en el coneixement de la trajectòria vital i la producció literària de Constantí Llombart, hem recorregut a les dades que ens ofereix la premsa periòdica de l’època. Per aquesta raó, per tal d’oferir un estudi documentat de la biografia de Consantí Llombart i poder analitzar en el seu context la producció literària seua –dos dels tres objectius principals del nostre treball- hem hagut de realitzar una recerca exhaustiva en tots aquells fons que servaven documentació vinculada indirectament o directa amb aquest autor. La consecució d’aquests dos objectius l’hem abordat seguint dues hipòtesis de treball: la primera, que Llombart es mantingué fidel a un pla personal que abraçava uns elementes essencials que permetessen la promoció de la Renaixença a València. I la segona hipòtesi de treball és que la seua vocació integradora, producte de la voluntat de consolidació d’aquest moviment cultural i literari a què hem fet referència, pensem que l’impulsà a fomentar la participació de les figures més destacades del mateix, de tot el domini lingüístic, en els projectes que ell es es proposà dur a terme. Per altra banda, el tercer objectiu que ens hem proposat és el d’oferir a la comunitat investigadora un repertori bibliogràfic actualitzat de la producció literària de Constantí Llombart, tasca laboriosa, si atenem a la qualitat de polígraf de Constantí Llombart i al fet que va donar a la llum una quantitat considerable de publicacions en la premsa periòdica de l’època, de manera molt esparsa. Així mateix, per tal d’oferir una disposició lògica de la informació que hem obtingut sobre el perfil biogràfic i la producció literària de Constantí Llombart, hem considerat adient presentar-la i analitzar-la seguint un ordre cronològic ¬-com hem apuntat-, tot posant èmfasi, també, en aquells aspectes vinculats als projectes –literaris i no- que impulsà al llarg de la seua vida. Amb aquesta metodologia hem intentat donar a conéixer els episodis de la vida de Constantí Llombart que poden ser rellevants per a comprendre el sentit i l’abast de la seua producció escrita i, paral·lelament traçar d’una manera rigorosa el recorregut de la seua trajectòria com a home preocupat per la dinamització cultural del seu espai viscut –València- i com a home de lletres, per la qual cosa hem deixat en un segon pla aspectes de la seua vida privada que, si bé són coneguts, no ens aporten informació complementària des d’una perspectiva de creació literària o intel·lectual i cultural.