Feromones sexualsun nou estímul reforçant en ratolins

Resumen

RESUM En ratolins existeixen certes feromones no volàtils i de caràcter sexual contingudes en la borumballa embrutada per mascles i que resulten innatament atractives per a les femelles. Els senyals volàtils emanats de la borumballa de mascles, en canvi, no resulten atractius en la primera experiència amb els mateixos, però poden adquirir propietats atractives de manera secundària després de lexposició reiterada a aquests volàtils i als no volàtils innatament atractius de manera conjunta. Els dos primers objectius fonamentals daquesta tesi han estat estudiar si les feromones sexuals de mascle són detectades per lòrgan vomeronasal, o si pel contrari, constitueixen un estímul olfactiu, i comprovar, igualment, si latracció induïda per volàtils depèn de la integritat del sistema vomeronasal. Per abordar aquests objectius es va comparar la preferència cap a senyals químics de mascle que mostren les femelles amb la funció vomeronasal interrompuda (mitjançant la lesió electrolítica del bulb olfactiu accessori), amb la què mostren les femelles amb la funció vomeronasal intacta (sels practicà una lesió simulada) en diferents situacions experimentals. Els resultats daquests experiments mostraren que les feromones contingudes en la borumballa embrutada per mascles intactes que resulten innatament atractives per a les femelles de ratolí són detectades per lòrgan vomeronasal. També confirmaren que per tal que els volàtils puguen adquirir propietats atractives de manera secundària és necessària la seua associació amb un estímul detectat a través del sistema vomeronasal. A continuació comprovàrem si a més de ser innatament atractives, les feromones sexuals de mascle són reforçants per a les femelles, per a la qual cosa realitzàrem una sèrie dexperiments seguint un paradigma comportamental anomenat test dadquisició de preferència de lloc, utilitzar per comprovar les propietats reforçants dels estímuls. Els resultats mostraren que les femelles de ratolí són capaces de detectar el gènere i lestat de dominància dels conespecífics a través de senyals químics continguts en la borumballa embrutada pels mateixos. A més, revelaren que les feromones sexuals de mascle són reforçants per a les femelles de ratolí, però els senyals continguts en la borumballa embrutada per mascles castrat o altres femelles no. Per últim estudiàrem la via de transducció del reforç degut a feromones sexuals. Amb aquest objectiu, i donat que prèviament havíem comprovat que les feromones sexuals són detectades a través del sistema vomeronasal, analitzàrem lexpressió del proto-oncogen c-fos en distints nuclis vomeronasal (el nucli posteromedial de la amígdala cortical, els Illots de Calleja i lÀrea de transició amígdalo-hipocàmpica). Aquesta expressió la comparàrem entre dos grups experimentals, un al què les femelles solament tenien accés a borumballa neta, i un altre en què les femelles eren exposades a borumballa de mascle. Els resultats indicaren que la via responsable de mitjançar aquest reforç no és la via dopaminèrgica tegment-estriatal clàssica, sinó que es la via que va des del nucli posteromedial de la amígdala cortical i làrea amígdalo-hipocàmpica als Illots de Calleja més ventromedials. En resum els resultats daquesta tesis mostren lexistència dun nou estímul reforçant en ratolins, les feromones sexuals de mascle, que són detectades a través de lòrgan vomeronasal. A més, hem vist que existeixen altres regions de lestriat ventral, a part de les clàssiques, implicades en la codificació de les propietats reforçants dels estímuls naturals. __________________________________________________________________________________________________