Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la Baixa Edat Mitjana.

Résumé

La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes, les seues característiques i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. L’abundant documentació notarial, eclesiàstica i judicial per al període medieval conservada al País Valencià fan d’aquest un observatori adequat a l’hora de perfilar els trets econòmics i socials, així com els comportaments polítics d’aquest grup força heterogeni. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de la finals del segle XIV fins als inicis del XVI, tot just abans de les Germanies. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis, com es conformen i com es gestionen. S’insisteix en l’ampli ventall de negocis de diversa naturalesa que configuren les activitats econòmiques de les elits rurals. Així, els trobem com a arrendadors de rendes eclesiàstiques i senyorials, i posseïdors de mitjans de transformació -forns, molins i almàsseres- que arrendaven a tercers. El crèdit figura també entre els seues inversions fins el punt de convertir-se en gairebé prestadors professionals, donat el volum de diners lliurats i el nombre de préstecs realitzats. I, per descomptat, posseïen terres, sovint les de millor qualitat del terme, i bestiar que els procuraven excedents per a comercialitzar. En el segon bloc s’analitza la composició de les famílies benestants atenent a diversos factors com les estratègies matrimonials, l’extensió de la família, la integració de parents pròxims i de personal domèstic. Així, la recerca realitzada posa de manifest la pervivència de la germania com a forma contractual del matrimoni a les comarques interiors de la Sotsgovernació de Xàtiva. Malgrat aquesta variació regional, és cert que les famílies benestants del camp optaren majoritàriament pel sistema dotal que era hegemònic a la resta del país. Pel que fa a les dimensions familiars, aquests matrimonis benestants tenien de mitjana tres fills que arribaven a edat adulta. És, per tant, una xifra que supera el nombre de fills que solien tenir la resta de la comunitat veïnal, normalment un o dos, per bé que deixa al marge la natalitat real i la incidència de l’elevada mortalitat infantil. La unitat domèstica la completaven mossos i esclaus que ajudaven en les tasques agrícoles i de la casa. Els signes externs de la diferència, que van des de la seua reproducció en els òrgans de govern local i com a de fins a l’adopció de formes i comportaments provinents del món urbà s’aborden en la tercera part. Aquests signes posen en relleu la voluntat i l’esforç de les elits rurals en fer palès la seua especificat i com aquesta és reconeguda pels seus contemporanis, bé mitjançant l’aprovació i la gratitud, bé amb l’amonestació de les autoritats moralistes. També en aquest apartat s’estudien les vies de promoció social que despleguen els nostres protagonistes i com aquestes queden reflectides en una intensa mobilitat que implica sovint el seu desplaçament a València. L’exercici de la professió notarial i l’església esdevingueren les principals vies de consolidació i ascens social per als membres de les elits rurals al llarg de la baixa edat mitjana.Els sectors dirigents del món rural jugaren un paper fonamental en les mediacions entre el camp i la ciutat i, en particular en la dominació econòmica que tingué les seues derivacions ideològiques i culturals sobre el camp. Abans d’enfilar les conclusions, analitze una de les singladures familiars més suggeridores i que il·lustren l’evolució del que foren les elits rurals valencianes al llarg dels segles XIV i XV, la família dels Matamala.