Bestiari Llatí Polisemànticun Estudi Motivacional

Resumen

La tesi és un estudi semàntic diacrònic dels cinquanta zoònims llatins més productius de significats figurats o metasèmies; alhora constitueix una anàlisi motivacional de la creació de lèxic nou en general, i zoonímic en particular. Es constata que els zoònims constitueixen segurament el camp semàntic de més capacitat per a un ús figurat metafòric o metonímic. S'analitzen, doncs, les 16 derives semàntiques dels zoònims llatins, que per ordre de major freqüència a menor freqüència són les següents: noms de persona (antropònims), noms de plantes o fruits (fitònims), noms de caràcter, especialment insults i termes afectuosos (etònims), noms de lloc (topònims), noms d'animals procedents de noms d'altres animals (neozoònims), noms d'objectes (organònims), noms de constel·lacions o estrelles o fenòmens astronòmics (asterònims), noms d'armament i altres coses relacionades amb l'exèrcit (estratònims), noms de color (cromatònims), noms de parts del cos (somatònims), noms d'estructures arquitectòniques (domònims), noms de materials (hilònims), noms de malalties en sentit ampli (nosónims), noms de coses relacionades amb la religió, la superstició, les creences escatològiques (mitònims), noms de vents (anemònims) i noms de pobles o gentilicis (etnònims). La tesi se centra en el llatí, però tangencialment abasta grec, llengües romàniques i germàniques, i indoeuropees en general. El fenomen estudiat pertany a un fons comú de pensament humà i sembla estar present en totes les llengües. El resultat de l'aplicació concreta de l'estudi al llatí és un mapa mental i ideològic de la relació dels romans amb els animals i les seues conseqüències lèxiques.