El règim jurídic dels acomiadaments col.lectius

  1. López Caballero, María Dels Ángels
Dirigida por:
  1. Ignacio Albiol Montesinos Director/a

Universidad de defensa: Universitat de València

Fecha de defensa: 29 de septiembre de 2006

Tribunal:
  1. Eduardo Rojo Torrecilla Presidente/a
  2. Ángel Antonio Blasco Pellicer Secretario
  3. Vicente Antonio Martínez Abascal Vocal
  4. Ricardo Esteban Legarreta Vocal
  5. José María Goerlich Peset Vocal
Departamento:
  1. D.TREB.SEG.SOC

Tipo: Tesis

Resumen

RESUM En aquesta Tesi sha tractat de realitzar un estudi unitari sobre els acomiadaments col·lectius i bàsicament shan analitzat quatre línies dinvestigació: En primer lloc, la reforma de 1994 i de 1997 sobre la causalitat, lelement teleològic i sobre alguns aspectes més del procediment, van aconseguir dotar els acomiadaments per causes empresarials duna flexibilitat que xocava amb la rigidesa que havia predominat fins aleshores. Per altra banda, la reforma de 1994 va suposar un impuls important del període de consultes i va convertir el període de consultes en una vertadera negociació col·lectiva sobre la reestructuració empresarial. A partir de les modificacions introduïdes per la reforma, les parts no només hauran de negociar i programar un número determinat dacomiadaments i les corresponents indemnitzacions, sinó que hauran desforçar-se per reduir labast i limpacte de la reestructuració, amb la qual cosa tot el que està relacionat amb la reestructuració esdevé més complicat per la diversitat de mesures que es poden negociar i per les relacions que ha de mantenir lacord sobre la reestructuració respecte al conveni col·lectiu i inclús respecte als contractes de treball. Tanmateix, el nou tractament que va rebre el període de consultes a partir de la reforma de 1994, no ha aconseguit diversificar els continguts dels acords sobre la reestructuració. No obstant, aquesta tendència podria canviar. Cada vegada més, comencem a familiaritzar-nos amb un nou concepte les reestructuracions socialment responsables. Segons es desprèn daquests plantejaments, en una reestructuració no només hem de tenir en compte els interessos econòmics, sinó també els socials i cal buscar la participació i la implicació de totes les parts implicades a través de la informació i la consulta oberta. Per tant, aquests nous plantejaments poden suposar un nou impuls del període de consultes i evitar que els acord es limiten a recollir mesures reparadores dels acomiadaments. Alhora, aquestes reformes han deixat sense resoldre altre tipus de problemes que tal vegada haurien de fer que ens replantejarem el paper que ha de tenir lautoritat laboral en els expedients de regulació docupació. De fet els importants conflictes competencials entre la jurisdicció contenciosa i la social, aconsellen actuar en aquest sentit. __________________________________________________________________________________________________