El valencià i la política lingüística dels governs autònoms (1983-2003)un cas d'anàlisi de polítiques públiques

  1. Bodoque Arribas, Anselm
Dirigida por:
  1. Joan Subirats Humet Director/a
  2. Josep María Felip Sardá Director/a

Universidad de defensa: Universitat de València

Fecha de defensa: 18 de julio de 2006

Tribunal:
  1. Albert Guillem Hauf Valls Presidente/a
  2. Vicent Franch Ferrer Secretario/a
  3. Jordi Argelaguet Argemí Vocal
  4. Enrique Guerrero Salom Vocal
  5. Rafael Castelló Cogollos Vocal

Tipo: Tesis

Resumen

El propòsit de la tesi ha estat conéixer una política concreta del Govern Valencià; en este cas, la política lingüística al voltant del valencià que s'ha fet a la Comunitat Valenciana durant les dues primeres dècades d'autonomia. En conseqüència, he tractat identificar les semblances i diferències en el model i l'estil de política lingüística duta a terme pels governs socialistes i pels governs del PP al País Valencià, i, posteriorment, reflexionar sobre la influència de la política lingüística dels governs valencians en l'evolució del conflicte lingüístic valencià en la doble vessant contemporània: debat sobre la identitat del valencià i procés de substitució lingüística del valencià pel castellà que afecta les comarques històricament valencianoparlants. Hi ha tres etapes temporals en la política lingüística: a) la que es correspon amb els governs preautonòmics, on es posen les bases legals del que serà després la política lingüística futura, s'escenifica l'escissió entre l'anticatalanisme i el valencianisme; en què les iniciatives reals són bastant modestes, b) l'etapa de govern socialista en què es configura el model de política lingüística valenciana, s'aprova la pràctica totalitat de les normatives sobre l'ús i l'ensenyament de la llengua actualment en vigor, s'estableix un sistema d'aliances per la promoció de la llengua amb sectors socials progressistes i valencianistes i la intensitat i la importància relativa de les polítiques és mitjana-baixa, c) l'etapa de govern del PP, en què, contràriament al que havia dit en l'oposició, s'assumeix en termes generals la política lingüística socialista sobre el valencià, peró redueix la intensitat, la importancia dins de l'agenda política passa a ser més baixa, augmenta la discussió sobre els elements identitaris de la llengua i estableix un sistema d'aliances amb els sectors anticatalanistes, marginant els valencianiste