Els significats de l'activitat física al poliesportiu d'una presóuna etnografia.

Resumen

Lobjectiu daquesta etnografia consisteix en comprendre les interpretacions i significats que les persones preses i els treballadors de la presó tenen dels successos que ocorren al poliesportiu duna presó. Aconseguit laccés a la presó i als diversos collectius informants, es recullen dades durant dos anys. L investigador, com un instrument recolector dinformació, decideix como, què i a qui observa i entrevista o què documents recull. Lanàlisi de les esmentades dades consisteix en separar la informació en unitats danàlisi, classificar-les i agruparles codificades amb etiquetes extretes inductivament. Daquesta manera es reduixen les dades i es facilita lextracció de categories que resulten en interpretacions plenes de significat i de relevància per al problema de la investigació. Els resultats es presenten en tres tipus de relats. El primer dells és de tipus descriptiu, sobre la presó i el poliesportiu. El segon tipus de relat consta de quatre narracions o històries detnografia-ficció sobre les persones pertanyents als distints collectius de la presó, concretament envers les seues vides a un mòdul i al poliesportiu. La seua reconstrucció es produeix a partir de les dades reals recollides per linvestigador però contats i organitzats de tal manera que no es fa referència a persones reals. Lúltim dels relats és el dels significats, text escrit amb una intenció més interpretativa. Ací les dades estan més elaborades i es relacionen les interpretacions de lautor amb la literatura existent sobre el tema destudi. Aquest relat aclareix prèviament la situació en la que es troba lactivitat física a la presó: Aïllament i independència respecte de làrea educativa. Un significat compartit pels presos, leducador desports, els funcionàris i, a sovint, la normativa penitenciària, consisteix en entendre qualsevol activitat física com a esport de rendiment. En certa manera, lactivitat física esdevé en esport, el poliesportiu en un indret dentrenament i leducador desports en entrenador. També lesport, especialment el culturisme i les arts marcials, sentenen com un signe de masculinitat i muscularitat perque la força física dels practicants, en la seua gran majoria homes, atorga prestigi i servix delement jerarquitzador per a tots els collectius de la presó. Resulta àmpliament compartit que les activitats físiques servixen per a compensar les conseqüències nocives de linternament prolongat. En aquest sentit, les esmentades pràctiques són eines idònies per a millorar la qualitat de vida dels presos i les preses. Per altra banda, les activitats físiques ajuden a buidar els mòduls dinterns, a relaxar a presos i preses i a canalitzar les seues preocupacions. És una forma de control a través del cansament, la canalització de lagressivitat i locupació del temps. El poliesportiu i les activitats que allí es desenvolupen esdevenen en mercaderia especialment útil per als educadors/es, funcionàris i el personal eventual del poliesportiu. Per últim, per als presos i preses i la direcció de la presó, lactivitat física pot servir per a la reinserció, mentre que per a la resta de collectius la presó no reinserta, tot i que la seua pràctica pot servir per a millorar les qualitats de vida de presos i preses. ____________________________________________________________________________________________________ SUMMARY This ethnography tries to understand interpretations and meanings that different groups of people that live and work in a Spanish prison maintain about physical activity, especially in the sports pavilion. After achieving access, researcher devotes several hours per week during two years for gathering data. A thematic inductive analysis process is developed to identify a group of categories relevant to the research objective. Results are presented into three different forms of narrative. The first type of narrative is concerning the sociocultural and physical contexts of life located in prison and the sports pavilion. The second form of narrative consists of four ethnographic fictions regarding a general view of life in prison and three interconnected stories on how a prisoner, a guard and a sport educator perceive life in the sports pavilion. These stories are interwoven with researchers interpretations and literature in a third narrative dealing with the physical activity meanings identified in the analysis. Among these meanings emerges the extended shared idea that physical activity is equivalent to sport performance. In a certain way, physical activity becomes sport practice, the pavilion is the training place, and sports educators are the trainers. A macho muscularity meaning appears around martial arts and body building practices. This is due to a reduced womens participation in these practices, and physical activities in general, and because physical power turns into social power and prestige, and is used to classify people in a hierarchical structure. It is also widely shared among different groups of people from prison that physical activities contribute to compensate harmful consequences of longer confinement. These practices are then useful means to improve prisoners quality of life but, at the same time, they are also a way of social control through physical tiredness, aggressiveness conduction, and free time occupation. Finally, prisoners and prison principals are the two groups that believe physical activities can contribute to social reinsertion, while other groups (mainly educators and guards) think these practices do not help to reinsert because the institution itself does not rehabilitate. However, they consider such practices can contribute to increase prisoners quality of life.