Aplicacions analítiques de la cromatografia líquida micel.lar en l'àmbit de ciències de la salut

Resumen

En la present memòria es presenten diferents mètodes basats en MLC per a la determinació de diferents compostos en matrius alimentàries (extractes d'oliva) i fluids biològics (sèrum i orina). Es seleccionaren columnes apolars C18 com a fases estacionàries Les fases mòbils foren dissolucions de tensioactiu docecil sulfat sòdic (SDS) per damunt de la concentració micel·lar crítica, amb un alcohol de cadena curta com a modificador orgànic, tamponades amb sals de fosfat (0,01 M), circulant en mode isocràtic a mL/min. La detecció es va realitzar per absorció UV-Visible, electroquímica i fluorescència per a l'hidroxitirosol, paroxetina, i carbaril i 1-naftol, respectivament. Per a tots els mètodes, la propietat de les dissolucions micel·lars de SDS de solubilitzar matrius complexes va possibilitar la injecció directa, el que simplifica significativament el procediment experimental. Els extractes d'oliva, tant sòlids com líquids, se solubilitzaren o diluïren, respectivament, en una dissolució micel·lar amb el factor de dilució necessari (d'1/10000 a 1/10) per a evitar la saturació del detector, ja que l'hidroxitirosol és el compost majoritari i estava en concentracions de l'ordre del percentatge. Els fluids biològics es varen injectar directament o després d'una dilució d'1/10, en funció de la quantitat en la mostra. Els procediments experimentals optimitzats són senzills, ràpids, efectius i no requereixen una extracció prèvia ni l'ús de dissolvents tòxics o d'instrumentació específica. La menor manipulació de la mostra i la reducció del nombre d'etapes d'anàlisi minimitza la intervenció de l'analista, les fonts d'errors i la possibilitat de la pèrdua de l'anàlit, incrementant la reproductibilitat dels mètodes. La composició de la fase mòbil s'optimitzà fins a aconseguir la detecció dels anàlits sense interferències per part d'altres compostos en un temps relativament breu. La fase mòbil òptima per a l'anàlisi de l'hidroxitirosol en extractes d'oliva va ser una dissolució aquosa de SDS 0.15 M amb 4% de metanol a pH 7. Sota aquestes condicions, l'anàlit va ser eluït en < 5 min. L'anàlisi cromatogràfica de paroxetina, i de carbaril i 1-naftol, en sèrum i orina es va realitzar en menys de 15 min emprant una fase mòbil de 0,15 M SDS - 6% (v/v) propanol-pH 3. En tots els casos, els compostos de la matriu varen ser eluïts aproximadament al temps mort, sense interferir amb els anàlits. Aquests resultats demostren la versatilitat de l'MLC amb SDS, i que aquesta tècnica és aplicable a la detecció d'una ampla varietat de compostos i de matrius amb característiques diverses. L'addició d'un alcohol de cadena curta efectivament va augmentar el poder d'elució i l'eficàcia de la fase mòbil. A més a més, les fases mòbils d'SDS són fàcils d'eliminar a causa de la seva baixa viscositat, usen un tensioactiu biodegradable, i contenen una quantitat reduïda de dissolvent orgànic (fins a 15%, mentre que a l'HPLC hidroorgànica pot ser fins del 100%). A més a més, l'ús de fases mòbils en mode isocràtic elimina els temps d'estabilització entre dues injeccions, necessari en gradient, i per tant facilita l'anàlisi consecutiva de gran quantitat de mostres. Les condicions de detecció s'optimitzaren per a cada anàlit, assolint la sensibilitat suficient per a identificar els anàlits a les concentracions a les quals es poden trobar habitualment en les matrius, sense necessitat d'una etapa prèvia de preconcentració. L'hidroxitirosol presenten una forta absortivitat en la UV per la qual cosa es detectaren per absorció a 280 nm, obtenint un límit de detecció de 3 ng/mL en alíquota. Les propietats electroquímiques de la paroxetina permitiren la seva quantificació per voltamperometria, una tècnica amb elevada sensibilitat, aplicant un potencial d'oxidació de 0,8 V, arribant a un límit de detecció d'1 ng/mL en matriu. El carbaril i l'1-naftol es detectaren amb fluorescència, ja que aquesta és extremadament sensible i selectiu. Les longituds d'ona òptimes d'excitació/emissió foren 225/333 nm, i s'assoliren límits de detecció de 7 i 25 ng/mL, respectivament.Els mètodes s'aplicaren amb èxit a l'estudi de mostres reals. Es va demostrar que les millors condicions per a enmagatzemar les mostres d'extractes d'oliva solubilitzades en un medi micel·lar són a pH 3 i a 4ºC. Sota aquestes condicions, la concentració d'hidroxitirosol es mantenia estable durant quatre setmanes, i no es detectaren productes de degradació. Es va determinar la concentració d'hidroxitirosol en diverses mostres d'extractes d'oliva sòlids i líquids, que varen ser proporcionats per una empresa dedicada a la seva elaboració. Les quantitats mesurades pel mètode basat en MLC foren igual a les detectades per un mètode alternatiu. Es va quantificar la paroxetina en mostres de sèrum i d'orina de pacients de depressió, i s'obtingueren els mateixos resultats que el mètode emprat a l'hospital. Finalment, es va mesurar la concentració de carbaril i 1-naftol en mostres aditivades de sèrum i orina, i s'obtingueren valors pròxims als afegits.