Modelo de formación por competencias para jefes y directivos de la Administración Pública Española
- López Martínez, Pedro Miguel
- Juan José Montaño Moreno Director/a
- Lluís Ballester Brage Director/a
Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears
Fecha de defensa: 25 de de gener de 2016
- Petra María Pérez Alonso-Geta Presidenta
- Victoria Aurora Ferrer Pérez President/a
- José Miguel Arias Blanco Secretari/ària
Tipus: Tesi
Resum
Aquest estudi té un triple propòsit: d'una banda, conèixer i analitzar el grau d'importància que els funcionaris de l'Administració Pública Espanyola atorguen a un conjunt de vint competències professionals; comparar el nivell competencial autoavaluat pels seus caps i directius amb el de la població de directius de referència. Per això, s'ha treballat amb una mostra de 613 empleats públics de l'Administració, composta per llocs base, caps i directius i s'ha aplicat una metodologia d'enquestes per a la recollida i anàlisi de dades. D'altra banda, té el propòsit de dissenyar i validar un qüestionari que porta per títol la "Formació en els llocs de responsabilitat de l'Administració Pública Espanyola" (FRAPE), a través d'un panell d'experts i mitjançant la utilització del mètode Delphi ; aquest qüestionari servirà per aconseguir el tercer propòsit, consistent en conèixer i analitzar l'opinió de funcionaris de carrera en llocs de direcció, i dels titulars d'òrgans directius de designació política respecte a les necessitats de formació d'aquests col•lectius. A més, pretén descriure les tasques i problemes més importants amb què s'enfronten diàriament en el marc de les seves funcions. Finalment, es vol identificar els principals factors per al disseny d'un model de formació per competències dirigit als esmentats llocs de responsabilitat. Els principals resultats indiquen que el grau de rellevància que els funcionaris atorguen a les competències professionals per a ocupar llocs de responsabilitat és molt alta; en el primers llocs trobem les competències de "confiança i seguretat en un mateix", "comunicació" i "treball en equip"; encara que el nivell competencial autoavaluat en els caps i directius és de nivell mitjà en tots els casos de comandament i direcció; també mostren un nivell competencial autoavaluat estadísticament per sota del nivell exhibit per la població de directius de referència. Tant caps com a directius tenen una major preferència per la formació en matèries tècniques que per la formació gerencial, de manera que encara persisteix un enfocament tradicional de les funcions directives; sent la manca de motivació de l'empleat públic i la manca de sistemes d'avaluació de l'acompliment professional dels principals problemes als quals s’han d'enfrontar en el seu dia a dia; pel que fa a la formació rebuda per caps i directius, no està lligada a models de gestió integral dels RRHH per competències; la valoració global de la qualitat de la formació rebuda en els dos últims anys és d'evident insatisfacció; i els actors que obstaculitzen el seu treball diari, són per aquest ordre, l'equip de govern i els alts càrrecs de designació política. En canvi, els actors que afavoreixen són els subordinats respectius i el cap immediatament superior. Finalment, aquesta investigació ofereix resultats i conclusions que poden permetre millorar l'adquisició i el desenvolupament de les competències en la formació dels llocs de responsabilitat de l'Administració Pública Espanyola.