Dinámicas productivas de los conjuntos líticos tallados y modelización crono-cultural de palimpsestos de la cuenca inferior del río Ebro en la Prehistoria Reciente (12.000-1200 cal. BC)

Abstract

La Prehistòria Recent a la conca del riu Ebre ha proporcionat informació valuosa sobre les diferents dinàmiques poblacionals des dels inicis de l'Holocè (c. 10.000 cal. aC) fins a la implantació dels grups neolítics i la seva consolidació (5600-2200 cal. aC). En aquest ampli marc temporal s'observa la introducció de noves formes tecnològiques, alhora manifestades per la pressió exercida pels canvis climàtics i l'accessibilitat dels recursos explotables. Això obliga els grups humans a prendre mesures per a la seva supervivència mitjançant canvis en les seves estratègies d'abastiment, de gestió de les matèries i dels patrons de mobilitat, així com la selecció dels llocs més òptims per al desenvolupament d'activitats tant productives com d'explotació. És en aquest marc i sobre el desenvolupament d'aquesta complexitat social on encaixa el següent treball. La conca inferior de l'Ebre està subjecta a diferents problemàtiques de diversa índole: discontinuïtat de la investigació sobre la Prehistòria Recent, que no permet poder lligar crono-culturalment les dinàmiques dels canvis exercits; registres desiguals pel que fa al tipus d'ocupacions que es presenten segons quines fases crono-culturals, contrastant principalment les ocupacions en cavitat amb les de la vall fluvial; problemàtiques sotmeses a la funcionalitat dels llocs actualment registrats que impossibiliten una visió equilibrada entre els espais de vida i els de mort; i els buits crono-culturals que se'ns presenten al territori creant, així, una desigualtat de registre i de coneixement. Un problema clau i una de les línies principals de les quals s'articula aquesta Tesi Doctoral és la gran quantitat d'evidències d'artefactes en superfície a tota la vall fluvial inferior. Aquestes evidències definides com a "palimpsests", per norma general, es manté al marge per part de la comunitat arqueològica a causa dels problemes de registre i de rigorositat dels estudis especialitzats, així com la dificultat a l'hora de combinar-los amb els resultats procedents de contextos estratificats. Sota aquesta línia, tractem d'abordar aquestes qüestions mitjançant l'anàlisi dels artefactes lítics tallats, aquells que perduren i canvien a través de les diferents dinàmiques productives compreses entre l'Epipaleolític i l'Edat del Bronze, juntament amb l'aplicació de nous mètodes automàtics d'estadística bayesiana. La Tesi, doncs, s'enfoca com a objectiu principal en aplicar l'anàlisi lític als palimpsests, identificar els objectes de major sensibilitat als canvis productius i aplicar els Procediments Automàtics Bayesians per poder datar en base a contextos datats de l'arc mediterrani per obtenir distribucions de probabilitat en cada rang temporal establert. Per això, els estudis dels palimpsests s'han establert en dues petites regions amb nombrosa concentració d'artefactes: les terrasses fluvials al voltant dels actuals municipis d'Aldover-Xerta (Baix Ebre), tractat com a Zona Sud de les concentracions; i aquelles procedents del voltant dels actuals municipis de Vinebre, Flix i la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), cobrint la Zona Nord de la conca inferior de l'Ebre. A la vegada, s'ha afegit l'estudi integral de la indústria lítica contextualitzada de la Cova del Vidre (Roquetes, Baix Ebre), juntament amb una nova anàlisi seqüencial cronològica que vincula totes les fases crono-culturals de la seva estratigrafia amb la caracterització lítica obtinguda. Això ha permès poder reforçar la qualitat de les dades disponibles a la regió d'estudi, així com integrar la Cova del Vidre en les dinàmiques productives lítiques del Mediterrani peninsular en les seves diferents fases d'ocupació i incloure'l en una futura base empírica en la modelització bayesiana.