Profundizando en la ritualidad ibérica de la Sima de l’Aigua (Simat de la Valldigna-Carcaixent, València)

  1. Sonia Machause López
  2. Cristina Real Margalef
  3. Darío Pérez Vidal
  4. Gianni Gallello
  5. Marta Blasco Martín
Journal:
Archivo de Prehistoria Levantina

ISSN: 0210-3230

Year of publication: 2024

Volume: 35

Pages: 111-136

Type: Article

More publications in: Archivo de Prehistoria Levantina

Abstract

Sima de l’Aigua is one of the most important ritual caves in the Valencia region. However, other than short mentions in general catalogs on cave-shrines it has never been studied. A detailed multidisciplinary approach based on the materials recovered in the 1970s (conserved in the Museum of Prehistory of Valencia), along with data obtained from the 2022 survey, has allowed to develop various hypotheses regarding the use and deposition of certain objects. The ritual would materialise through diverse cyclical and patterned offerings of ceramics, mainly calyx-form vessels, as well as metallic ornaments and, probably, faunal remains. Some of these ceramics might have been submerged in what is known as the Sala de los Gours (rimstone pools chamber), previously used as containers for lighting and/or as receptacles for offerings.

Bibliographic References

  • ALBELDA, V. (2016): El hàbitat costero edetano (ss. VI-I a.C.). Tesis doctoral, Universitat de València. Disponible en: http://hdl.handle.net/10550/58509
  • AMORÓS, I. (2012): “La Cova de l’Agüela (Vall d’Alcalà, Alicante). Una cueva-santuario en el corazón de la Contestania Ibérica. Alberri. Quaderns d’Investigació del Centre d’Estudis Contestans, 22, p. 51-93.
  • AMORÓS, I. (2019): “Las prácticas de comensalidad como estrategia ideológica en el área central de la Contestania ibérica (VII-I a. C.)”. Zephyrus, LXXXIV, p. 41-62. DOI: https://doi.org/10.14201/zephyrus2019844162
  • ANDREWS, P. (1990): Owls, caves and fossils. University of Chicago Press, Londres.
  • APARICIO, J. (1976): “El culto en cuevas en la región valenciana”. En Homenaje a García y Bellido, I Revista de la Universidad Complutense, XXV, n. 101, p. 9-30.
  • APARICIO, J. (1997): “El culto en cuevas y la religiosidad protohistórica”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 18, p. 345-358.
  • ARANEGUI, C. (ed.) (2015): El sucronensis sinus en época ibérica, Saguntum-PLAV Extra 17, Universitat de València.
  • BARONE, R. (1976): Anatomie compareé des mammifères domestiques (Tome 1: Ostéologie). Vigot, París.
  • BERGSVIK, K. A. y DOWD, M. (eds.) (2017): Caves and Ritual in Medieval Europe, AD 500–1500. Oxford, Oxbow Books.
  • BERGSVIK, K. A. y SKEATES, R. (eds.) (2012): Caves in Context: the Cultural Significance of Caves and Rockshelters in Europe. Oxford, Oxbow Books.
  • BINFORD, L. R. (1981): Bones: ancient men and modern myths. Academic Press, New York-Orlando.
  • BLAY, F. (1992): “Cueva Merinel (Bugarra). Análisis de la fauna”. En J. Juan Cabanilles (coord.): Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester. Museu de Prehistòria de València, Diputación Provincial de Valencia (Serie de Trabajos Varios del SIP, 89), p. 283-287.
  • BLASCO, M. (2022): Artesanías en hueso, asta, cuerno y marfil en el mundo ibérico, Museu de Prehistòria de València. Diputación Provincial de Valencia (Serie de Trabajos Varios del SIP, 128), València.
  • BONET, H. y MATA, C. (2001): “Organización del territorio y poblamiento en el País Valenciano entre los ss. VII al II a.C.”. En L. Berrocal-Rangel y P. Gardes (eds.): Entre celtas e íberos. Las poblaciones protohistóricas de las galias e Hispania, Real Academia de la Historia Casa de Velázquez, Madrid, p. 175-186.
  • BONSALL, C. y TOLAN-SMITH, C. (eds.) (1997): The Human Use of Caves. BAR International Series, 667, Oxford, Archaeopress.
  • BÜSTER, L.; WARMENBOL, E. y MLEKUZ, D. (eds.) (2019): Between Worlds: Understanding Ritual Cave Use in Later Prehistory. Springer.
  • CHAPMAN, J. (2000): Fragmentation in Archaeology: People, Places, and Broken Objects in the Prehistory of South- Eastern Europe. Routledge, Londres.
  • COTS, I.; PÉREZ, M. y DILOLI, J. (2021): “Ritual Spaces in the Font Major Cave: The Sala del Llac and the Sala de la Mamella (L’Espluga de Francolí, Tarragona)”. En S. Machause, C. Rueda, I. Grau y R. Roure (eds.): Rock & Ritual. Caves, Rocky Places and Religious Practices in the Ancient Mediterranean. Collection “Mondes Anciens”, Montpellier, Presses universitaires de la Méditerranée, p. 101-112.
  • CRADDOCK, P. T. (1978): “The composition of the copper alloys used by the Greek, Etruscan and Roman civilizations: 3. The origins and early use of brass”. Journal of Archaeological Science, 5 (1), p. 1-16. DOI: https://doi. org/10.1016/0305-4403(78)90015-8
  • DENTI, M. (2013): “Pour une archéologie de l’absence. Observations sur l’analyse intellectuelle et matérielle de la céramique en contexte rituel”. En M. Denti y M. Tuffreau-Libre (eds.): La Céramique dans les contextes rituels. Fouiller et comprendre les gestes des anciens. Actes de la table ronde de Rennes (16–17 juin 2010). Presses Universitaires (Archéologie & Culture), Rennes, p. 13-23.
  • DOMÍNGUEZ-RODRIGO, M. y PIQUERAS, A. (2003): “The use of tooth pits to identify carnivore taxa in tooth marked archaeofaunas and their relevance to reconstruct hominid carcass processing behaviours”. Journal of Archaeological Science, 30, p. 1385-1391. DOI: https://doi.org/10.1016/S0305-4403(03)00027-X
  • DONAT, J. (1960): Catálogo de simas y cavernas de la provincia de Valencia. Grupo Espeleológico Vilanova y Piera, Diputación Provincial de Valencia.
  • DONAT, J. (1966): Catálogo espeleológico de la provincia de Valencia. Memorias del Instituto Geológico y Minero de España, tomo LXVII, Tip. Lit. Coullaut, Madrid.
  • DOWD, M. (2015): The Archaeology of Caves in Ireland. Oxbow Books, Oxford.
  • FERNÁNDEZ-JALVO, Y. y ANDREWS, P. (2011): Atlas of Taphonomic Identifications. Springer Nature.
  • FERNÁNDEZ, J.; GARAY, P.; GIMÉNEZ, S.; IBAÑEZ, P. A. y SENDRA, A. (1980): Catálogo espeleológico del País Valenciano (tomo I). Federació Valenciana d’Espeleologia, Valencia.
  • FERRER I JANÉ, J.; QUIXAL SANTOS, D.; VELAZA FRÍAS, J.; SERRANO CASTELLANO, A.; MATA PARREÑO, C.; PASÍES OVIEDO, T. y GALLELLO, G. (2021): “Una pequeña lámina de plomo con inscripción ibérica de paleografía arcaica del Pico de los Ajos (Yátova, València)”. Veleia, 38, p. 91-109. DOI: https://doi. org/10.1387/veleia.22508.
  • FLETCHER, D. (1967): La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su museo el pasado año 1965. Valencia.
  • GIL-MASCARELL, M. (1975): “Sobre las cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y problemas”. SAGVNTVMPLAV, 11, p. 281-332.
  • GONZÁLEZ REYERO, S.; SÁNCHEZ-PALENCIA, F. J.; FLORES, C. y LÓPEZ SALINAS, I. (2014): Procesos de apropiación y memoria en el sureste peninsular durante la segunda edad del hierro: Molinicos y La Umbría de Salchite en la construcción de un territorio político. Zephyrus, LXXIII, p. 149-170. DOI: https://doi.org/10.14201/ zephyrus201473149170
  • GONZÁLEZ-ALCALDE, J. (1993): “Las cuevas santuario ibéricas en el País Valenciano: Un ensayo de interpretación”. Verdolay, 5, p. 67- 78.
  • GONZÁLEZ-ALCALDE, J. (2002-2003): “Cuevas-refugio y cuevas-santuario en Castellón y Valencia: Espacios de resguardo y entornos iniciáticos en el mundo ibérico”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 23, p. 187-240.
  • GONZÁLEZ-ALCALDE, J. (2009): “Una aproximación cultural a los vasos caliciformes ibéricos en cuevas-santuario y yacimientos de superficie”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 27, p. 85-107.
  • GONZÁLEZ-ALCALDE, J. (2011): “Una reflexión genérica sobre el sacerdocio ibérico en el contexto de las cuevassantuario”. Recerques del Museu d’Alcoi, 20, p. 137-150.
  • GRAU, I. (2000): El poblamiento de época ibérica en la región central-meridional del País Valenciano. Universitat d’Alacant, Alacant.
  • GRAU, I. (2002): La organización del territorio en el área central de la Contestania ibèrica. Publicacions Universitat d’Alacant, Serie Arqueología, Alacant.
  • GRAU, I. y AMORÓS, I. (2013): “La delimitación simbólica de los espacios territoriales: el culto en el confín y las cuevas-santuario”. En C. Rísquez y C. Rueda (eds.): Santuarios iberos: Territorio, ritualidad y memoria: Actas del Congreso Internacional “El Santuario de la Cueva de La Lobera de Castellar. 1912-2012” (Jaén, 4-6 octubre 2012). Asociación para el desarrollo rural de la Comarca de El Condado, Jaén, p. 183-212.
  • GRAU, I. y RUEDA, C. (2018): “La religión en las sociedades iberas: una visión panorámica”. Revista de Historiografía, 28, p. 47-72. DOI: https://doi.org/10.20318/revhisto.2018.4207
  • GRINSELL, L.V. (1961): “The breaking of objects as a funerary rite”. Folklore, 72, p. 475-491. DOI: https://doi.org/1 0.1080/0015587X.1961.9717293
  • IZQUIERDO PERAILE, I. (2003): “La ofrenda sagrada del vaso en la cultura ibérica”. Zephyrus, LVI, p. 117-135.
  • LAMBOGLIA, N. (1952): “Per una classificazione preliminare della ceramica campana”. En Atti del Iº Congresso Internazionale di Studi Ligure (1950), Bordighera, Istituto Internazionale di Studi Liguri, p. 140-206.
  • LAMBOGLIA, N. (1954): “La ceramica “precampana” della Bastida”. Archivo de Prehistoria Levantina, V, p. 105- 139.
  • LÓPEZ-MONDÉJAR, L. (2015): “Lugares de culto ibéricos en el área murciana: revisión crítica y nuevos planteamientos para su estudio en el sureste peninsular”. Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 23, p. 181-224. https://hdl.handle.net/10171/39804
  • LYMAN, R. L. (1994): Vertebrate Taphonomy. Cambridge Manuals in Archaeology, Cambridge University Press.
  • LYMAN, R. L. (2008): Quantitative Paleozoology. Cambridge Manuals in Archaeology, Cambridge University Press.
  • MACHAUSE, S. (2019): Las cuevas como espacios rituales en época ibérica. Los casos de Kelin, Edeta y Arse. Colección Arqueologías, Serie Ibera, UJA Editorial, Jaén.
  • MACHAUSE, S. y DIEZ, A. (2022): “Analysing the symbolic landscape in the Iberian Iron Age: GIS, caves and ritual performance”. Zephyrus, XC, p. 135-158. DOI: https://doi.org/10.14201/zephyrus202290135158
  • MACHAUSE, S. y FALCÓ, J. (2023): “La Cova de les Dones (Millares, València): el agua subterránea en las prácticas rituales ibéricas”. LVCENTVM, 42, p. 51-74. DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM.23619
  • MACHAUSE, S. y QUIXAL, D. (2018): “Cuevas rituales ibéricas en el territorio de Kelin (ss. V-III a. C.)”. Complutum, 29(1), p. 115-134. DOI: https://doi.org/10.5209/CMPL.62398
  • MACHAUSE, S. y SANCHIS, A. (2015): “La ofrenda de animales como práctica ritual en época ibérica: la Cueva del Sapo (Chiva, Valencia)”. En A. Sanchis Serra y J. L. Pascual Benito (coords.): Preses petites i grups humans en el passat (II Jornades d’Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de València), Diputació de València, Valencia.
  • MACHAUSE, S. y SKEATES, R. (2022): “Caves, Senses, and Ritual Flows in the Iberian Iron Age: The Territory of Edeta”. Open Archaeology, 8, p. 1-29. DOI: https://doi.org/10.1515/opar-2022-0222
  • MACHAUSE, S.; PÉREZ, A.; VIDAL, P. y SANCHIS, A. (2014): “Prácticas rituales ibéricas en la Cueva del Sapo (Chiva, Valencia): Más allá del caliciforme”. Zephyrus, LXXIV, p. 157-179. DOI: https://doi.org/10.14201/zephyrus201474157179
  • MACHAUSE, S.; RUEDA, C.; GRAU, I. y ROURE, R. (eds.) (2021): Rock & Ritual. Caves, Rocky Places and Religious Practices in the Ancient Mediterranean. Collection “Mondes Anciens”, Presses universitaires de la Méditerranée, Montpellier.
  • MARTÍNEZ PÉREZ, A. (1984): Carta arqueológica de la Ribera, Alzira.
  • MARTÍNEZ PERONA, J. V. (1992): “El santuario ibérico de la Cueva Merinel (Bugarra). En torno a la función del vaso caliciforme”. En J. Juan Cabanilles (coord.): Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester, Museu de Prehistòria de València, Diputación Provincial de Valencia (Serie de Trabajos Varios del SIP, 89). Valencia, p. 261-282.
  • MAS IVARS, M.A. (1973): Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, Tomo I, Valencia.
  • MATA, C. y BONET, H. (1992): “La cerámica ibérica: ensayo de tipología”. En J. Juan Cabanilles (coord.): Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester, Museu de Prehistòria de València, Diputación Provincial de Valencia (Serie de Trabajos Varios del SIP, 89). Valencia, p. 117-173.
  • MONEO, T. (2003): Religio ibérica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I a. C.). Real Academia de la Historia, Madrid.
  • MONTERO-RUIZ, I. (2008): “Análisis de composición de materiales metálicos de la necrópolis de Milmanda”. En R. Graells i Fabregat: La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona). Un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC. ICAC, Tarragona, p. 135-138.
  • MONTERO-RUIZ, I. y PEREA, A. (2007): “Brasses in the early metallurgy of the Iberian Peninsula”. En S. La Niece, D. Hook y P. Craddock (eds.): Metals and Mines. Studies in Archaeometallurgy, Archetype Publications, p. 136- 139.
  • MOYES, H. (ed.) (2012): Sacred Darkness: a Global Perspective on the Ritual Use of Caves. Boulder, University Press of Colorado.
  • OCHARÁN, J. A. (2015): “Santuarios rupestres ibéricos de la Región de Murcia”. Verdolay, 14, p. 103-142.
  • OESTIGAARD, T. (2020): “Waterfalls and moving waters: The unnatural natural and flows of cosmic forces”. En R. Skeates y J. Day (eds.): The Routledge Handbook of Sensory Archaeology. Routledge, Londres, p. 179-192. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315560175-11
  • PÉREZ RIPOLL, M. (1988): “Estudio de la secuencia de desgaste de los molares de la Capra Pyrenaica de yacimientos prehistóricos”. Archivo de Prehistoria Levantina, XVII, p. 83-127.
  • PÉREZ RIPOLL, M. (1992): Marcas de carnicería, fracturas intencionadas y mordeduras de carnívoros en huesos prehistóricos del Mediterráneo español. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert (Colección Patrimonio), Alicante.
  • PÉREZ VIDAL, D. (2021): La Cultura Ibèrica (ss. VI-II/I aC) a la Ribera del Xúquer: aproximació a l’organització territorial. Trabajo Final de Máster inédito, Universitat de València, Valencia.
  • RAUX, S. (1998): “Méthodes de quantification du mobilier céramique. Etat de la question et pistes de réflexion”. En P. Arcelin y M. Tuffeau-Libre (dirs.): La quantification des céramiques. Conditions et protocole. Actes de la table ronde du Centre Archéologique Européen du Mont Beuvray (Glux-en-Glenne, 7-9 avril 1998), coll. Bibracte, 2, p. 11-16.
  • REAL, C.; MORALES, J. V.; SANCHIS, A.; PÉREZ, L.; PÉREZ RIPOLL, M. y VILLAVERDE, V. (2022): “Archaeozoological studies: new database and method based on alphanumeric codes”. Archeofauna, 31, p. 133-141.
  • RODRÍGUEZ PÉREZ, D. (2019): “La vida social de la cerámica ática en la península ibérica: la amortización de las copas Cástulo de tipo antiguo”. Archivo Español de Arqueología, 92, p. 71-88. DOI: https://doi.org/10.3989/aespa. 092.019.004
  • RODRÍGUEZ ARIZA, M. A.; MONTES MOYA, E. V.; MURIEL LÓPEZ, P. y RUEDA GALÁN, C. (2023): “El santuario periurbano de Tútugi (Cerro del Castillo, Galera, Granada)”. Madrider Mitteilungen, 64, p. 136-167. DOI: https://doi.org/10.34780/f552-5d02
  • RUBIO-BARBERÁ, S.; FRAGOSO, J.; GALLELLO, G.; ARASA, F.; LEZZERINI, M.; HERNÁNDEZ, E.; PASTOR, A. y DE LA GUARDIA, M. (2019): “Analysis of Sagunto Ibero-Roman votive bronze statuettes by portable X-ray fluorescence”. Radiation Physics and Chemistry, 159, p. 17-24. DOI: https://doi.org/10.1016/j.radphyschem. 2019.02.031.
  • RUEDA GALÁN, C. (2011): Territorio, culto e iconografía en los santuarios iberos del Alto Guadalquivir (ss. IV a.n.e.-I d.n.e.). Textos CAAI, 3, Universidad de Jaén, Jaén.
  • RUEDA GALÁN, C. (2013): “Ritos de paso de edad y ritos nupciales en la religiosidad ibera: algunos casos de estudio”. En C. Rísquez y C. Rueda (eds.): Santuarios iberos: Territorio, ritualidad y memoria: Actas del Congreso Internacional “El Santuario de la Cueva de La Lobera de Castellar. 1912-2012” (Jaén, 4-6 octubre 2012). Asociación para el desarrollo rural de la Comarca de El Condado, Jaén, p. 341-384.
  • RUEDA, C. y BELLÓN, J. P. (2016): “Culto y rito en cuevas: modelos territoriales de vivencia y experimientación de lo sagrado, más allá de la materialidad (ss. V-II a.n.e.)”. En S. Alfayé Villa (ed.): Verenda Numina. Temor y experiencia religiosa, Monográfico, ARYS. Antigüedad: Religiones y Sociedades, 14, p. 43-80. DOI: https://doi. org/10.20318/arys.2017.3986
  • SÁNCHEZ MORAL, M. E. (2020): Agua y culto en los santuarios de la cultura ibérica. Una aproximación al papel del agua en la religiosidad de los pueblos íberos (ss. IV-I a. n. e.). Tesis doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid. Disponible en: http://e-spacio.uned.es/fez/view/tesisuned:ED-Pg-HHAT-Mesanchez
  • SÁNCHEZ, C. (1992): “Las copas tipo Cástulo en la Península Ibérica”. Trabajos de Prehistoria, 49, p. 327-333.
  • SARDÀ SEUMA, S. (2010): “El giro comensal: nuevos temas y nuevos enfoques en la protohistoria peninsular”. Herakleion, 3, p. 37-65.
  • SHEFTON, B. B. (1982): “Greeks and Greek imports in the South of Iberian Peninsula. The Archaeological evidence, Phöenizer im Western”. Madrider Beiträge, 8, p. 337-370.
  • SERRANO VÁREZ, D. (1987): Yacimientos ibéricos y romanos de la Riera (Valencia, España). Serie Arqueológica, 12, Valencia.
  • SERRANO VÁREZ, D. y FERNÁNDEZ PALMEIRO, J. (1992): “Cuevas rituales ibéricas en la provincia de Valencia”. Al-Gezira, 7, p. 11-35.
  • SERRANO, E.; GÁLLEGO, L. y PÉREZ, J. M. (2004): “Ossification of the Appendicular Skeleton in the Spanish Ibex Capra pyrenaica Schinz, 1838 (Artiodactyla: Bovidae), with Regard to Determination of Age. Anatomia, Histologia”. Embryologia, 33 (1), 33-37. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1439-0264.2004.00506.x
  • SHIPMAN, P. y ROSE, J. (1983): “Early hominid hunting, butchering, and carcass processing behaviors: approaches to the fossil record”. Journal of Anthropological Archaeology, 2, p. 57-98. DOI: https://doi.org/10.1016/0278- 4165(83)90008-9
  • SILVER, I. (1980): “La determinación de la edad en los animales domésticos”. En D. Brothwell y E. Higgs (eds.): Ciencia en Arqueología. Fondo de Cultura Económica, Madrid, p. 289-309.
  • SOULIER, M. C. y COSTAMAGNO, S. (2017): “Let the cutmarks speak! Experimental butchery to reconstruct carcass processing”. Journal of Archaeological Science: Reports, 11, p. 782-802. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jasrep. 2016.12.033
  • SPARKES, B. A. y TALCOTT, L. (1970). Black and Plain Pottery of the 6th, 5th and 4th Centuries B.C. (The Athenian Agora, XII). American School of Classical Studies at Athens, Princeton.
  • STEPHENS, J. (2008): “Ancient roman hairdressing: on (hair) pins and needles”. Journal of Roman Archaeology, 21, p. 110-132. DOI: https://doi.org/10.1017/S1047759400004402
  • STINER, M.C.; KUHN, S.L.; WEINER, S. y BAR-YOSEF, O. (1995): “Differential Burning, Recrystallization, and Fragmentation of Archaeological Bone”. Journal of Archaeological Science 22, p. 223-237. DOI: https://doi. org/10.1006/jasc.1995.0024
  • THÉRY-PARISOT, I.; BRUGAL, J. P.; COSTAMAGNO, S. y GUILBERT, R. (2004): “Conséquences taphonomiques de l’utilisation des ossements comme combustible. Approche expérimentale”. Les nouvelles de l’Archéologie, 95, p. 19-22.
  • VETTESE, D.; BLASCO, B.; CÁCERES, I.; GAUDZINSKI WINDHEUSER, G.; MONCEL1, M. H.; THUN HOHENSTEIN, U. y DAUJEARD, C. (2020): “Towards an understanding of hominin marrow extraction strategies: a proposal for a percussion mark terminology”. Archaeological and Anthropological Sciences, 12, 48. DOI: https:// doi.org/10.1007/s12520-019-00972-8
  • VILLA, P. y MAHIEU, E. (1991): “Breakage patterns of human long bones”. Journal of Human Evolution, 21 (1), p. 27-48. DOI: https://doi.org/10.1016/0047-2484(91)90034-S
  • WHITEHOUSE, R. D. (2007): “Underground Religion Revisited”. En D. A. Barraclough y C. Malone (eds.): Cult in Context: Reconsidering Ritual in Archaeology. Oxbow, Oxford, p. 97-106.
  • YRAVEDRA, J. (2013): Tafonomía Aplicada a Zooarqueología. UNED, Madrid.