Reconstruint la biografia del mudèjar valenciàʿAbd Allāh b. Al-Ṣabbāḥdades sobre València (segles XIV-XV)

  1. Constan-Nava, Antonio 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Year of publication: 2024

Issue Title: Un diàleg literari i històric a través dels segles

Issue: 24

Pages: 340-354

Type: Article

DOI: 10.7203/SCRIPTA.24.30071 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

More publications in: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Abstract

 L’origen del mudèjar ʿAbd Allāh b. al-Ṣabbāḥ (segles xiv-xv) continua sent un misteri. Les dades que existixen en la seua única obra coneguda no diuen res sobre aquest tema; tampoc no apareix aquest autor esmentat en cap obra medieval. L’estudi conjumina tot el conegut sobre el seu origen i centra les indagacions en uns certs passatges de la seua obra que semblen remetre el seu origen a terres valencianes, concretament, entre les ciutats de València i de Xàtiva. D’una banda, l’estudi se centra en eixes parts de la narració, de les quals s’extrau informació concreta que puga llançar llum sobre la biografia d’Ibn al-Ṣabbāḥ; i, d’una altra, s’extrauen tots els esments que el mudèjar va fer sobre el territori valencià. A més, se centra en el nasab (cognom) «al-Ṣabbāḥ» que, segons les recents i inèdites investigacions, està documentat en el territori valencià entre els segles xiii i xvii. Tot això, per tractar d’apuntalar la hipòtesi del seu origen valencià. Els textos que s’extrauen i citen es presenten traduïts al valencià, en el que pretén ser un avançament parcial de la traducció a aquesta llengua de l’obra d’un viatger asceta i mudèjar, molt probablement, de la Corona d’Aragó.Paraules clau: València; Xàtiva, Ibn al-Ṣabbāḥ, segles xiv-xv, Corona d’Aragó, Biografia

Bibliographic References

  • Barceló Torres, M.ª del Carmen (1984) Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto, Valencia, Universidad de Valencia – Instituto Hispano-Árabe de Cultura.
  • Barceló, Carmen y Labarta, Ana (2009) Archivos moriscos. Textos árabes de la minoría islámica valenciana 1401-1608, Valencia, Publicaciones de la Universidad de Valencia.
  • Barceló, Carmen y Labarta, Ana (2016) Cancionero morisco, Valencia, Ángeles Carrillo Baeza.
  • Bernabé Pons, Luis F. (2009) «Por la lengua se conoce la nación. Los moriscos y sus idiomas», Al-Borayque. Revista de la Biblioteca de Extremadura, 3, pp. 107-125.
  • Bernabé Pons, Luis F. (2013) «Taqiyya, niyya y el islam de los moriscos», Al-Qanṭara, vol. XXXIV/2, pp. 491-525.
  • Císcar Pallarés, Eugenio (1994) «“Algarabía” y “algemía”. Precisiones sobre la lengua de los moriscos en el Reino de Valencia», Al-Qanṭara, vol. XV/1, pp. 131-162.
  • Constán-Nava, Antonio (2013a) «El mapa del Ḥaram al-Šarīf de Jerusalén en la obra de Ibn al-Ṣabbāḥ (siglo xv) traducción, estudios e implicaciones», Anaquel de Estudios Árabes e Islámicos, 24, pp. 169-185.
  • Constán-Nava, Antonio (2013b) «Ficción cultural y política al servicio de la resistencia cultural mudéjar: la obra de Ibn al-Ṣabbāḥ», dins Elisa Varela y Gerardo Boto (eds.), Islam i Cristiandat. Contactes i conflictes a la Mediterránia medieval / Islam y cristiandad. Contactos y conflictos en el Mediterráneo medieval, Girona, Documenta Universitária, pp. 169-197.
  • Constán-Nava, Antonio (2015) «La ilustración de la mezquita de Abraham (Hebrón) en el Niṣāb al-ajbār wa-taḏkirat al-ajyār de Ibn al-Ṣabbāḥ (siglo xv)», eHumanista/Ivitra, 7, pp. 311-320.
  • Constán-Nava, Antonio (2019) «Significación de los relatos de ʿağāʾib dentro de la riḥla de Ibn al-Ṣabbāḥ», eHumanista/Ivitra, 9, pp. 282-289.
  • Constán-Nava, Antonio (2021a) «El Niṣāb al-ajbār wa-taḏkirat al-ajyār (s. xv), una guía de manutención itinerante para pobres y ascetas del occidente al oriente musulmán», en Mazzoli-Guintard, Christine (ed.), Patrimonio andalusí. Cultura, documentos y paisaje, Sevilla, Universidad de Sevilla, pp. 71-91.
  • Constán-Nava, Antonio (2024a) «La praxi lingüistica de la comunitat morisca valenciana: una visió de conjunt», Caplletra, 77 (tardor), pp. 39-63.
  • Constán-Nava, Antonio (2024b) «Qué nos dice la obra del mudéjar Ibn al-Ṣabbāḥ (ss. xiv-xv) acerca de la mujer musulmana», El viaje a través del Islam. Descubrimiento, aprendizaje y aventura, José María Toro (ed), Universidad de Sevilla, Col. Estudios Árabo Islámicos de Almonaster La Real, núm. 24, pp. 35-66.
  • Constán-Nava, Antonio (en premsa) «Riḥla y autobiografía: datos de vida e identitarios en la obra de Ibn al-Ṣabbāḥ»,Francisco Franco Sánchez & Antonio Constán-Nava (eds.), dins La Autobiografía en al-Andalus como proyección identitaria islámica.
  • Constán-Nava, Antonio y Franco-Sánchez, Francisco (2019) «Abd Allah Ibn al-Sabbah al-Asbahi al-Andalusi», Diccionario biográfico (DBe), Madrid, Real Academia de la Historia, versión digital.
  • Epalza, Míkel de (1992-1993) «Nota sobre Benimagrell, antropónimo árabe-latino del siglo xiii y topónimo actual de Alicante», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 9, pp. 53-68.
  • Fonseca, Damián (1878) Relacion de los que passo en la expulsión de los Moriscos del Reyno de Valencia, Roma, 1618; Relación de la expulsión de los moriscos del Reino de Valencia, reed. Valencia, Soc. Valenciana de Bibliófilos.
  • García-Arenal, Mercedes (2013) «Taqiyya: disimulo legal», Al-Qanṭara, vol. XXXIV/2, pp. 491-525.
  • Ibn al-Ṣabbāḥ, ʿAbd Allāh, Niṣāb al-aḫbār wa-taḏkirat al-aḫyār, ms. núm. reg. 2295, Bibliothèque Nationale Tunis.
  • Ibn al-Ṣabbāḥ, ʿAbd Allāh, (ed. parc. ár.) Ğumaʿa Šayḫa (1994) «Mamlaka Banī l-Aḥmar mīn ḫilāl “Minšāb al-aḫbārwa-taḏirat al-aḫyār” li-ʿAbd Allāh Ibn Aṣ-Ṣabbāḥ Al-Asbāḥī», Sharq al-Andalus. Estudios Árabes. Homenaje a María Jesús Rubiera Mata, 10-11),pp. 291-305.
  • Ibn al-Ṣabbāḥ, ʿAbd Allāh, (ed. ár.) Muḥammad Benšarīfa (2008) Ansāb al-aḫbār wa-taḏkirat al-aḫyār, Rabat, Dār Abī Raqrāq li-l-Ṭibāʽa wa-l-Našr.
  • Ibn al-Ṣabbāḥ, ʿAbd Allāh, (ed. ár.) Ğumaʿa Šayḫa (2011a) Nisbat al-aḫbār wa-taḏkirat al-aḫyār, Tunis.
  • Ibn al-Ṣabbāḥ, ʿAbd Allāh, (ed. ár.) Ğumaʿa Šayḫa (2011b) «Nisbat al-aḫbār wa-taḏkirat al-aḫyār», Dirāsāt Andalusiyya, pp. 45-46.
  • Ibn al-Ṣabbāḥ, ʿAbd Allāh, Antonio Constán-Nava (2021b) Libro del Origen de los Sucesos y Recuerdo de los Virtuosos Estudio general y traducción anotada al español del manuscrito Unicum Núm. 2295 de la Biblioteca Nacional de Túnez,Madrid, CSIC.
  • Marín, Manuela (2004) «Ibn Fīrruh al-Ruʿaynī, al-Qāsim», en Biblioteca de al-Andalus: de Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz, 3, Jorge Lirola (ed.), Almería, Fundación Tufayl, pp. 172-176.
  • Rubiera Mata, M.ª J. y Epalza, Míkel de (1987) Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII), Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva.
  • Šayḫa, Ğumaʿa (1989) «Aspects religieux du récit de voyage de Abd Allah Ibn al-Sabbah», Actas del II Simpòsio Internacional de Estudios Moriscos. Las prácticas de los moriscos andaluces (1492-1609), Zaghouan, ed. CEROMDI.
  • Turmeda, A. & Epalza, M. de (1994) Fray Anselm Turmeda (‘Abdallah Al-Taryuman) y su polémica islamo-cristiana. Edición, traducción y estudio de la Tuhfa. 2a ed. act. Madrid, Hiperión.