Del manuscrit a l’imprès: el llibre acadèmic, escolar i professional (València, 1474-1500)

  1. Josepa Cortés
Journal:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Year of publication: 2024

Issue: 85

Pages: 91-113

Type: Article

More publications in: Recerques: Història, economia i cultura

Abstract

La necessitat de multiplicar el nombre d’exemplars d’un mateix títol es va fer evident amb la creació de les universitats al segle xiii, demanda que es tractà de satisfer amb un sistema primitiu de copiat múltiple, la pecia. La difusió de la impremta al segle x significà una autèntica revolució al món del llibre en general, i en particular en l’àmbit universitari. Durant el període que denominem «incunable», a la ciutat de València s’editaren al voltant d’un centenar de llibres, en una gran proporció destinats a l’ensenyament i a professionals com metges, notaris, juristes i membres de l’alt clergat de la ciutat. En l’article, a més, es rastreja a les biblioteques privades la substitució progressiva dels antics manuscrits per llibres impresos, no únicament a les premses valencianes sinó especialment de llibres d’origen forà.

Bibliographic References

  • Alvar Nuño, Guillermo i Borsari, Elisa, «La educación de los niños cortesanos en dos tratados pedagógicos del primer humanismo castellano (siglos XV-XVI)», Libros de la Corte 22-23, 2021, p. 155.
  • Arrizabalaga, Jon, «Lluís Alcanyís y su Regiment de la pestilència (Valencia, ca. 1490)», Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam 3, 1983, p. 29-54.
  • Bataillon, Louis Jacques, «Les textes theologiques et philosophiques diffusés à París par exemplar et pecia», dins Bataillon, Louis J., Guyot, Bertrand G. i Rouse, Richard H., La production du livre universitaire au Moyen Âge, París, Editions du CNRS, 1988, p. 155-163.
  • Batllori, Miquel, «La cultura escrita», dins Belenguer, Ernest (dir.), Història del País Valencià, II, Barcelona, Edicions 62, 1989.
  • Belenguer González, Antonio, «Quasdam domos nostras. El mercado inmobiliario en Valencia a principios del siglo XV», dins García Marsilla, Juan Vicente (ed.), Espacios de vida. Casa, hogar y cultura material en la Europa medieval, València, PUV, 2022, p. 131-159.
  • Berger, Philippe, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, València, Edicions Alfons el Magnànim - IVEI, 1987.
  • Boix Salvadó, Juan, «Felipe de Aragón y de Navarra, hijo natural de Carlos de Viana y Maestre de Montesa», Príncipe de Viana 269, 2017, p. 857.
  • Borja, Helios i Corbalán de Celis, Juan, «La biblioteca del señor de Torres Torres. El doncel Joanot de Vallterra», Estudis Castellonencs 8, 1998-1999, p. 187.
  • Boscà Codina, José Vicente i Gimeno Blay, Francisco M., «La Bíblia valenciana i el procés inquisitorial contra Daniel Vives», Afers: fulls de recerca i pensament 34-92, 2019, p. 169-196.
  • Cacho Blecua, Juan Manuel, «La Estoria del noble Vespasiano o los límites variables del género literario», Tirant 19, 2016, p. 15-34.
  • Canet, José Luis, «Libros escolares-universitarios salidos de las prensas valencianas entre 1473-1525», dins Grau Codina, Ferran, Maestre, José María i Pérez Durà, Jordi (ed.), Litterae Humaniores del Renacimiento a la Ilustración. Homenaje al profesor José María Estellés, València, Universitat de València, 2009, p. 169-194.
  • Carrizo Gómez, María José, «Las ediciones de Pomponio Mela en España: análisis de la tradición incunable», Epos. Revista de Filología 29, 2013, p. 55-78.
  • Codonyer Sòria, Pilar, Estudiants valencians al Studio Fiorentino (1473-1494), València, Universitat de València, 2003, p. 14-17 i 114-119.
  • Coq, Dominique, «Les incunables: textes anciens, textes nouveaux», dins Chartier, Roger i Martin, Henri-Jean (dir.), Histoire de l’édition française. Le livre conquérant. Du Moyen Âge au milieu du XVIIe siècle, París, Fayard, 1982.
  • Coroleu, Alejandro i Ferrer, Montserrat, «Books and Readers in Late-Fifteenth Century Valencia. The Inventory of Joan Rix de Cura (1490)», Digital Philology: A Journal of Medieval Cultures 8-2, 2019, p. 213-224.
  • Cortés Escrivà, Josepa i Ponsalós, Vicent, «La biblioteca jurídica de Jaume d’Eixarc (1479)», Saitabi 43, 1993, p. 181-194.
  • Cortés Escriva, Josepa, «El consumo de libros y el mercado de segunda mano en la Valencia bajomedieval», dins Marsilla de Pascual, Francisco R. i Beltrán Corbalán, Domingo (ed.), De scriptura et scriptis: consumir, Múrcia, Publicaciones de la Universidad de Murcia, 2021, p. 202-238.
  • Cruselles Gómez, José M.ª, «El sistema escolar en la ciudad de Valencia en el siglo XV», Millars: Espai i Història 45-1, 2019, p. 125-129.
  • Cruselles Gómez, José María, «El maestro Joan de Miravet y la escuela municipal de Valencia en la primera mitad del siglo XV», Saitabi 58, 2008, p. 93-108.
  • De Corte, Jos, «Les indication explicites et implicites de pieces dans les manuscrits medievaux», dins Bataillon, Louis J., Guyot, Bertrand G. i Rouse, Richard H., La production du livre universitaire au Moyen Âge, París, Editions du CNRS, 1988, p. 275-284.
  • Destrez, Jean, La pecia dans les manuscrits universitaires du XIII et du XIV siècle, París, Éditions Jacques Vautran, 1935.
  • Dondi, Cristina, «Books of Hours. The development of the texts in printed form», dins Jensen, Kristian (ed.), Incunabula and Their Readers. Printing, Selling and Using Books in the Fifteenth Century, Londres, The British Library, 2003, p. 53, 69-70.
  • Esteve Forriol, José, «El Missale Valentinum impreso en 1492», Bibliofilia Antigua 1, 1992, p. 91-117.
  • Falque, Emma (ed.), Esteban de Masparrautha, Regulae, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2010.
  • Falque, Emma, «La edición de Valencia de las Regulae de Esteban de Masparrautha», Studia Philologica Valentina 14-11, 2012, p. 239-268.
  • Fernández Gómez, Laura, «La fábula esópica: de la tradición grecolatina al siglo XV», Atalaya. Revue d’Études Médiévales romanes 14, 2014, https://journals.openedition.org/atalaya/1403.
  • Ferrando, Antoni, «L’Omelia sobre lo psalm De profundis de Jeroni Fuster», dins Miscel·lània Joan Fuster 6, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, p. 79-106.
  • Ferrer Gimeno, M.ª Rosario, «La biblioteca del canónigo Matíes Mercader (+1489)», Estudis Castellonencs 4, 1987-1988, p. 441-469.
  • Füssel, Stephan, «Die Ausbreitung des Buchdrucks in Deutschland und durch Deutsche Drucker in Europa (ca. 1454-1470)», dins Santoro, Marco i Segatori, Samanta (ed.), Mobilità dei mestieri del libro tra Quattrocento e Seicento, Pisa - Roma, Fabrizio Serra Editore, 2013.
  • García Barraco, María Elisa, In petiis: il sistema della pecia e la produzione del libro universitario nel Medioevo, Roma, Arbor Sapientiae, 2014.
  • Genest, Jean-François, «Le fonds juridiques d’un stationnaire italien à la fin du XIIIe siècle: matériaux nouveaux pour servir à l’histoire de la pecia», dins Bataillon, Louis J., Guyot, Bertrand G. i Rouse, Richard H., La production du livre universitaire au Moyen Âge, París, Editions du CNRS, 1988, p. 133-154.
  • Gil-Sotres, Pedro, «El Antidotario de Arnau de Vilanova: a vueltas con la autenticidad», Arxiu de Textos Catalans Antics 30, 2011, p. 239-253.
  • Gimeno Blay, Francisco M., «Petrus Tarantasia super Sententias Petri Lombardi: manuscritos copiados por el sistema de pecia (Biblioteca Històrica Universitat de València)», Scriptorium 71-2, 2017, p. 295-304.
  • Graullera Sanz, Vicente, Derecho y juristas valencianos en el siglo XV, València, Generalitat Valenciana, 2009.
  • Hirsch, Rudolph, «Imprenta y lectura entre 1450 y 1550», dins Petrucci, Armando (comp.), Libros, editores y público en la Europa Moderna, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1990, p. 27-70.
  • Iradiel, Paulino, «Mercado inmobiliario, crédito y crecimiento urbano medieval en Valencia», dins Mercado inmobiliario y paisajes urbanos en el occidente europeo, siglos XI-XV, Pamplona, Gobierno de Navarra, 2007, p. 377-416.
  • Jordán Gallego, F., «El nominalismo en la Universidad de Valencia durante la primera mitad del siglo XVI», Cuadernos Salmantinos de Filosofía 2, 1975, p. 273-310.
  • Martos, Josep Lluís, «Ediciones valencianas en la imprenta incunable de Venecia», Anuario de Estudios Medievales 49/2, 2019, p. 683-704.
  • Martos, Josep Lluís, «Orationes ad laudem purissime conceptionis virginis Marie: recuperación de un incunable / literatura recuperada», Revista de Literatura Medieval 31, 2019, p. 63-93.
  • Martos, Josep Lluís, «Un incunable de Pere Trincher: tipografía, decoración y datación», Revista de Poética Medieval 30, 2016, p. 199-231.
  • Melchor Fenollosa, Roser, Pratica de citreria. Un tractat de falconeria de Maties Mercader (1475), València, Institució Alfons el Magnànim - CVEI, 2017.
  • Miguel Franco, Ruth, «Traducción, copia y variación en dos ejemplares castellanos de la Epistola de cura rei familiaris del pseudo Bernardo», Revista de Filología Española 91-2, 2011, p. 285-286.
  • Muñoz Delgado, Vicente, «Introducción al patrimonio escolástico de lógica», Cuadernos Salmantinos de Filosofía 2, 1975, p. 45-75.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael i Bernabeu Borja, Sandra, Prohoms i cavallers de València. El Consell (1306-1516), València, PUV, 2021.
  • Pagden, Anthony Robin Dermer, «The Diffusion of Aristotle’s Moral Philosophy in Spain, ca. 1400 - ca. 1600», Traditio XXXI, 1975, p. 294-295.
  • Pérez Giménez, Juan Ignacio i Ponsalós, Vicente, «La librería de la Seu: profesionales al servicio de la catedral de Valencia (1394-1499)», dins Pedraza Gracia, Manuel José (ed.), Bibliotecas. Conocimiento, prestigio y memoria (siglos XIV-XIX), Saragossa, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022, p. 81.
  • Plu Medallueva, Andrés, «El Manipulus curatorum, Summa de moral pastoral del siglo XV», Revista Española de Filosofía Medieval 3, 1996, p. 101-107.
  • Ponsalós, Vicente i Cárcel Ortí, M.ª Milagros, «Los canónigos de la catedral de Valencia (1375-1520). Aproximación a su prosopografía», Anuario de Estudios Medievales 35-2, 2005, p. 907-950.
  • Rodríguez Díaz, Elena E., «Consumir libros en la Edad Media: evidencias materiales por y para los lectores», dins Marsilla de Pascual, Francisco R. i Beltrán Corbalán, Domingo (ed.), De scriptura et scriptis: consumir, Múrcia, Publicaciones de la Universidad de Murcia, 2021, p. 63-116.
  • Salinas Espinosa, Concepción, «Las Cuestiones de Filosofía Moral de Alfonso Fernández de Madrigal», dins Nascimento, Aires A. i Almeida Ribeiro, Cristina (ed.), Literatura medieval, II. Actas do IV Congresso da Associaçao Hispânica de Literatura Medieval, Lisboa, 1-5 Octubre 1991, Lisboa, Ediçoes Cosmos, 1993.
  • Sanchis i Sivera, Josep, «Bibliologia valenciana medieval», dins Rodrígo Lizondo, Mateu (ed.), Estudis d’història cultural, València-Barcelona, IIFV - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
  • Schooner, V., «La production du livre par la pecia», dins Bataillon, Louis J., Guyot, Bertrand G. i Rouse, Richard H., La production du livre universitaire au Moyen Âge, París, Editions du CNRS, 1988, p. 25-26.
  • Serrano y Morales, José Enrique, Diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico hasta 1868, València, Imprenta de F. Domenech, 1898-1899.
  • Ventura, Jordi, La Bíblia valenciana, Barcelona, Curial, 1993.
  • Villalba Dávalos, Asunción, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, València, Institució Alfons el Magnànim, 1974.
  • Villalba Dávalos, Asunción, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, València, Institució Alfons el Magnànim, 1974, p. 223-237.
  • Villaprieto, Josué, «Los contenidos de las ramas superiores del conocimiento académico. Medicina, Derecho y Teología. Lectura de los tratados empleados para su enseñanza (siglos XIII-XV)», Cuadernos medievales 21, 2016, p. 20-48.
  • Wittlin, Curt, «La biblioteca de la familia Mercader de València», Caplletra 24, 1998, p. 93-104.