Consciència i conducta lingüísticauna relació conflictiva

Abstract

Gran part de la conducta humana  pot explicar-se a partir dels hàbits adquirits. Quan una conducta s'automatitza, la disponibilitat cognitiva de les alternatives diferents es redueix, i la probabilitat de repetir-la augmenta. Els aspectes plenament conscients (presa de decisions) concentren la seua influència en les primeres fases de l'adquisició de l'hàbit. En parlants poliglots, la selecció d'idioma en cadascuna de les interaccions socials que mantenen també respon a  automatismes. Per bé que el focus ha estat tradicionalment sobre els aspectes més conscients de la tria lingüística, intervenció psicològica sobre aquesta conducta ha de prendre en consideració els tres nivells d'anàlisi (cognitiu, fisiològic i motor) i desenvolupar estratègies orientades a l'establiment d'un nou hàbit. L'element clau és la reducció de la incomoditat que els parlants de llengües minoritzades experimenten quan les usen, que actua com a factor desencadenant del canvi a la llengua dominant. Per això, cal aprendre recursos que poden permetre la transformació de la decisió conscient d'expressar-se en un idioma en un comportament sistemàtic i consistent, amb opcions d'esdevenir un hàbit. La perspectiva psicològica, centrada en la conducta individual dels parlants i orientada a fomentar l'assertivitat lingüística, que es presenta en l'article permet abordar l'estudi dels usos lingüístics amb una estratègia 'de baix cap amunt', centrada en la capacitat de modificar la conducta dels parlants, en la direcció d'incrementar l'ús social de les llengües minoritzades.