El Compromís de Casp. Violència i parlamentarisme

Bibliographic References

• Antoni Furió. “Un debat inacabat. El Compromís de Casp a través de la historia”. A: Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.). Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): L’Interregne i el Compromís de Casp. Institut d’Estudis Catalans i Deputazione di Storia Patria per la Sardegna, Barcelona 2015, p. 815-866
• Guido d’Agostino. “La coyuntura de la época del Compromiso de Caspe en la Corona de Aragón”. A: XIX Congreso de Historia de la Corona de Aragón: El Compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y constitucionalismo en la Corona de Aragón. Gobierno de Aragón, Saragossa 2013, p. 50-63.
• Ernest Belenguer Cebrià. El com i el perquè del Compromís de Casp (1412): Història i debat. Rafael Dalmau editor, Barcelona 2012, p. 80-94.
• Germán Navarro Espinach. “La historiografía moderna del Compromiso”. A: José Ángel Sesma Muñoz (coord.). La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458: El Interregno y el Compromiso de Caspe. Gobierno de Aragón i Grup d’investigació CEMA, Saragossa 2012, p. 41-59.
• Flocel Sabaté i Curull. “El Compromís de Casp”. A: Ernest Belenguer Cebrià (dir.). Història de la Corona d’Aragó. Vol. I. L’època medieval. Edicions 62, Barcelona 2007, p. 287-291.
• Esteban Sarasa Sánchez. Aragón y el Compromiso de Caspe. Librería General, Saragossa 1981, p. 7-82.
• Joan Reglà. “Menéndez Pidal y el Compromiso de Caspe”. Cuadernos Hispanoamericanos, núm. 238-240, octubre-desembre 1969.
• Ramón Menéndez Pidal. “El Compromiso de Caspe. Autodeterminación de un pueblo”. A: Historia de España. Vol. XV. 3a ed. Espasa-Calpe, Madrid 1982 (1a ed. 1964).
• Ferran Soldevila. El Compromís de Casp (Resposta al Sr. Menéndez Pidal). 3a ed. Rafael Dalmau editor, Barcelona 1994 (1a ed. 1965).
• José Luis Martín. “El método histórico de Menéndez Pidal y el Compromiso de Caspe”. Revista de la Universidad de Madrid, núm. XIX (1970), p. 185-192.
• Antoni Riera i Melis. “El llegat socioeconòmic i institucional del darrer terç del segle XIV a Catalunya”. A: Àngel Casals (dir.). El Compromís de Casp: negociació o imposició? Galerada, Lleida 2013, p. 19-51.
• Flocel Sabaté i Curull. “Identitat i representativitat social a la Catalunya medieval”. A: Àngel Casals (dir.). El Compromís de Casp…, op. cit., p. 53-92.
• Francisco M. Gimeno Blay. El Compromiso de Caspe (1412): Diario del proceso. Institución Fernando el Católico, Saragossa 2012.
• Francisco M. Gimeno Blay. Notícies de Casp. València, 30 de juny de 1412. Ajuntament de València, València 2012.
• Francisco M. Gimeno Blay. Una corona, set aspirants. Casp, 1412. Institució Alfons el Magnànim, València 2013.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno (1410-1412). Concordia y compromiso político en la Corona de Aragón. Institución Fernando el Católico, Saragossa 2011, p. 5-11
• José Ángel Sesma Muñoz. “La intervención de la sociedad urbana durante el Interregno”. A: Ricard Bellveser (coord.). Els valencians davant el Compromís de Casp i el Cisma d’Occident. Institució Alfons el Magnànim, València 2013, p. 165-180.
• De Flocel Sabaté i Curull. “Estamentos, soberanía y modelo político en la Cataluña bajomedieval”. Aragón en la Edad Media, núm. 14-15 (2009), p. 245-278.
• Flocel Sabaté i Curull. “Per què hi va haver un Compromís de Casp”. A: Ricard Bellveser (coord.). Els valencians davant el Compromís…, op. cit., p. 45-119.
• Flocel Sabaté i Curull. “Cortes y representatividad en la Cataluña bajomedieval”. A: Germán Navarro i Concepción Villanueva Morte (coord.). Cortes y parlamentos en la Edad Media peninsular. Sociedad Española de Estudios Medievales, Múrcia 2020, p. 435-457.
• José Ángel Sesma i Carlos Laliena. “Élites políticas de Aragón durante el Interregno”. A: José Ángel Sesma Muñoz (coord.). La Corona de Aragón en el centro…, op. cit., p. 5-8 i 187-190.
• José Ángel Sesma Muñoz. «La intervención de la sociedad…», p. 165-180.
• Ángel Canellas López (ed.). Anales de la Corona de Aragón de Jerónimo Zurita. Vol. 5. Institución Fernando el Católico, Saragossa, 1974, llibres 11, 12 i 13
• Juan Abella, Mario Lafuente i Sandra de la Torre. “De Martín a Fernando I: Itinerario de un compromiso (1410-1412”. A: José Ángel Sesma Muñoz (coord.). La Corona de Aragón en el centro…, op. cit., p. 61-94.
• Carlos López Rodríguez. “Últimas voluntades de Martín el Humano (20 y 31 de mayo de 1410)”. Aragón en la Edad Media, núm. 24 (2013), p. 225-268.
• Maria Teresa Ferrer i Mallol. “Martí l’Humà (1396-1410), el darrer rei de la dinastia barcelonina”. A: Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.). Martí l’Humà. El darrer rei…, op. cit., p. 38-39
• Teresa Vinyoles i Vidal. “Les dones de Casp: quatre reines”. A: Àngel Casals (dir.). El Compromís de Casp…, op. cit., p. 185-189.
• Alfonso García Gallo. “El derecho sucesorio en el trono de la Corona de Aragón”. Anuario de Historia del Derecho Español, núm. 36 (1966), p. 5-87.
• Adela Mora Cañada. “La sucesión al trono de la Corona de Aragón”. A: Josep Serrano Daura (coord.). El territori i les seves institucions històriques. Fundació Noguera, Barcelona 1999, p. 547-566.
• Josep-David Garrido i Valls. “El regnat de Martí i la fi del casal de Barcelona”. A: Àngel Casals (dir.). El Compromís de Casp…, op. cit., p. 122-123.
• Manuel Dualde Serrano. “La ciudad de Alcañiz y el Compromiso de Caspe”. Teruel, núm. 4 (1951), tirada independent, p. 39-41.
• Francisca Vendrell Gallostra. Violante de Bar y el Compromiso de Caspe. Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona 1992, p. 63.
• Santiago González Sánchez. “El ascenso del infante don Ferran al trono de la Corona de Aragón: los medios empleados”. A: XIX Congreso de Historia de la Corona de Aragón…, op. cit., p. 359-367.
• Víctor Muñoz Gómez. “La candidatura al trono del infante Fernando de Antequera y la intervención castellana en la Corona de Aragón durante el Interregeno”. A: Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.). Martí l’Humà. El darrer rei…, op. cit., p. 880-897.
• Josep-David Garrido i Valls. “El regnat de Martí…”, op. cit., p. 118-124.
• Ernest Belenguer Cebrià, La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí l’Humà. Afers, Catarroja i Barcelona, 2021, p. 239-248.
• Josep Perarnau i Espelt. “El Cisma d’Occident i el Compromís de Casp”. A: Jornades sobre el Cisma d’Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. VI Centenari del Cisma d’Occident. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986, p. 55-71.
• Manuel Dualde Serrano. “La elección de los compromisarios de Caspe”. Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, núm. 3 (1949), p. 355-356.
• Manuel Milian i Boix. “El Papa Luna, Benet XIII a Peníscola”. A: Jornades sobre el Cisma d’Occident a Catalunya…, op. cit., p. 83-94.
• Rafael Narbona Vizcaíno. «Las élites políticas valencianas entre el Interregno y el Compromiso de Caspe». A: José Ángel Sesma Muñoz (coord.). La Corona de Aragón en el centro…, op. cit., p. 219-224.
• José Antonio Parrilla, José Antonio Muñiz i Camilo Caride. Benedicto XIII: La vida y el tiempo del Papa Luna. Caja de Ahorros de la Inmaculada, Saragossa 1987, p. 58-67.
• Ferran Soldevila. El Compromís de Casp…, op. cit., p. 15-36
• Jaume de Puig. “El Cisma d’Occident, la posició de Catalunya i el paper de Benet XIII a l’esguard de la Corona d’Aragó”. A: Àngel Casals (dir.). El Compromís de Casp…, op. cit., p. 129-151.
• Mateu Rodrigo Lizondo. “Sant Vicent Ferrer i els grans reptes del seu temps: el Cisma i la successió de la Corona d’Aragó”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. XCV (gener-desembre 2019), p. 443-478.
• Prim Bertran i Roigé. “El Cisma d’Occident en la política del rei Martí”. A: Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.). Martí l’Humà. El darrer rei…, op. cit., p. 385 i següents.
• Armand Jamme. “Benoĭt, le Schisme et la Couronne: regards sur le croisement des enjeux politiques au temps de l’interrègne aragonais”. A: José Ángel Sesma Muñoz (coord.). La Corona de Aragón en el centro…, op. cit., p. 119-146.
• Josep Perarnau i Espelt. “La conxorxa entre Ferran d’Antequera i Benet XIII un any abans de la sentència de Casp”. Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 5 (1986), p. 286-295.
• Francesc de Moxó i Montoliu. El Papa Luna. Vol. II. Un imposible empeño. Estudio político-económico. Librería General, Saragossa, 1986, p. 36-40.
• Luis Suárez Fernández. Benedicto XIII. ¿Papa o antipapa?. Ariel, Barcelona 2002, p. 253-260.
• Ovidio Cuella Esteban. Bulario aragonés de Benedicto XIII: La curia de Aviñón (1394-1403). Institución Fernando el Católico, Saragossa, 2002, p. 12-14.
• Ana Echevarría. “La perspectiva castellana en las vistas de Perpiñán”. A: Perpiñán 1415: Un sommet européen à l’époque du Grand Schisme d’Occident. Lit, Zúric 2018, p. 142-145.
• Vicente Álvarez Palenzuela. Documentos de Benedicto XIII referentes a la Corona de Castilla. Dykinson, Madrid 2021, p. 24, 54-70 i 81-93.
• Álvaro Santamaría Arández. Historia de una marginación: La participación del reino de Mallorca en el Inter-regno de la Corona de Aragón. Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 2003, p. 77-118.
• Manuel Dualde Serrano i José Camarena Mahiques. El Compromiso de Caspe. Institución Fernando el Católico i Institución Alfonso el Magnánimo, Saragossa 1971, p. 157-164.
• Jaume Riera i Sans. “L’itinerari peninsular de Mestre Vicent (1408-1416)”. A: Ricard Bellveser (coord.). Els valencians davant el Compromís…, op. cit., p. 423-425.
• Josep Perarnau i Espelt. “Sermones de Sant Vicent Ferrer en los manuscritos de Barcelona, Biblioteca de Catalunya 477 y Avignon, Musée Calvet 610”. Escritos del Vedat, núm. IV (1974), p. 611-616.
• Albert Ferrer Orts. Bonifacio Ferrer (1355-1417) y su tiempo según sus primeros biógrafos, los cartujos Civera y Alfaura. Universitat de Salzburg, Salzburg, 2018, p. 33-55.
• Albert Ferrer Orts i Estefania del Río. “Francisco de Aranda (1346-1438): noble y cartujo al servicio de la Corona de Aragón”. Historias del Orbis Terrarum, núm. 15 (2015), p. 41-58.
• Vicente Graullera Sanz. Derecho y juristas valencianos del siglo xv. Biblioteca Valenciana, València 2009.
• Guillermo Tomás Faci. “Berenguer de Bardají: el ascenso social de un linaje montañés”. A: XIX Congreso de Historia de la Corona de Aragón…, op. cit., p. 847-854.
• Germán Navarro i Concepción Villanueva Morte. “Sociología de las cortes y parlamentos de Aragón en tiempos del Compromiso de Caspe (1398-1414)”. A: Germán Navarro i Concepción Villanueva Morte (coord.). Cortes y parlamentos…, op. cit., p. 314-315.
• Francisca Vendrell Gallostra. Violante de Bar…, op. cit., p. 105-107.
• Teresa Vinyoles i Vidal. “Les dones de Casp…”, op. cit., p. 199-206.
• Ferran Soldevila. El Compromís de Casp…, op. cit., p. 16-20.
• Flocel Sabaté i Curull. “Per què hi va haver un Compromís…”, op. cit., p. 110.
• Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros. Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell. Aedos, Barcelona 1956, p. 81-82.
• José Ángel Sesma i Carlos Laliena. “Élites políticas de Aragón…”, op. cit., p. 11-39
• Carlos Laliena Corbera i María Teresa Iranzo Muñío. “Poder, honor y linaje en las estrategias de la nobleza urbana aragonesa (siglos XIV-XV)”. Revista d’Història Medieval, núm. 9 (1998), p. 41-80.
• Flocel Sabaté i Curull. “Els bàndols com a solidaritat a la societat urbana baixmedieval”. Afers: Fulls de Recerca i Pensament, núm. 30 (1998), p. 457-472.
• Rafael Narbona Vizcaíno. Malhechores, violencia y justicia ciudadana en la Valencia bajomedieval, 1360-1399. Ajuntament, de València, València 1990, p. 83-124.
• Santiago Sobrequés i Vidal. El Compromís de Casp i la noblesa catalana. Curial, Barcelona 1973, p. 15-20.
• María Isabel Falcón Pérez. Alteraciones en Zaragoza en los años que precedieron al Compromiso de Caspe. Institución Fernando el Católico, Saragossa 2011, p. 9-21.
• David Garrido i Valls. “Interregne i bandositats a Aragó”. A: Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.). Martí l’Humà. El darrer rei…, op. cit., p. 973-197.
• Concepción Villanueva Morte. “Teruel en tiempos del Interregno y del Compromiso de Caspe según los manuales de actos del Concejo (1410-1412)”. A: XIX Congreso de Historia de la Corona de Aragón…, op. cit., p. 895-913.
• Esteban Sarasa Sánchez. Aragón y el Compromiso…, op. cit., p. 83-91.
• Luis González Antón. “Primeras resistencias contra el lugarteniente general-virrey en Aragón”. Aragón en la Edad Media, núm. 8 (1989), p. 303-314.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 32-43.
• José Ángel Sesma i Carlos Laliena. “Élites políticas de Aragón…”, op. cit., p. 182.
• Ramón Menéndez Pidal. “El Compromiso de Caspe…”, op. cit., p. XXXV.
• Flocel Sabaté i Curull. “Regnat de Martí I: el govern del territori i els bàndols”. A: Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.). Martí l’Humà. El darrer rei…, op. cit., p. 99-105.
• Maria Teresa Ferrer i Mallol. “Una època tranquil·la en el govern de Barcelona: el regnat de Martí l’Humà (1396-1410)”. Barcelona: Quaderns d’Història, núm. 4 (2001), p. 165-182.
• José Ángel Sesma Muñoz. “La factura de la sociedad política catalana en vísperas del Compromiso de Caspe”. Anuario de Estudios Medievales, núm. 21 (1999), p. 1043-1066.
• Flocel Sabaté i Curull. “Regnat de Martí I…”, op. cit., p. 83-89 i 105-114.
• Santiago Sobrequés i Vidal. El Compromís de Casp…, op. cit., p. 23-33 i 50-57.
• Álvaro Santamaría Arández. Historia de una marginación, op. cit., p. 61-68.
• Santiago Sobrequés i Vidal. El Compromís de Casp…, op. cit., esp. p. 65-66.
• Rafael Narbona Vizcaíno. “L’Interregne a València”. A: Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.). Martí l’Humà. El darrer rei…, op. cit., p. 767-790.
• Rafael Narbona Vizcaíno. “Las élites políticas valencianas…”, op. cit., p. 192-231.
• Rafael Narbona Vizcaíno. “Els valencians davant el Compromís de Casp”. A: Ricard Bellveser (coord.). Els valencians davant el Compromís…, op. cit., p. 121-164.
• Pau Cateura Bennàsser. “Desestabilització social, autoritarisme i reformes al Regne de Mallorca (1387-1410)”. A: XIX Congreso de Historia de la Corona de Aragón…, op. cit., p. 289-293.
• Álvaro Santamaría Arández. “Mallorca en el segle xiv”. Anuario de Estudios Medievales, núm. 7 (1970-1971), p. 165-328.
• Santiago Sobrequés i Vidal. El Compromís de Casp…, op. cit., p. 50-60.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 25-32 i 54-67.
• Ramón Menéndez Pidal. "El Compromiso de Caspe…", op. cit., p. LIX.
• Esteban Sarasa Sánchez. Aragón y el Compromiso…, op. cit., p. 68 i 86-113.
• José Ángel Sesma i Carlos Laliena. “Élites políticas de Aragón…”, op. cit., p. 187-190.
• Marc Garcia Griñó. Relacions entre viles reials valencianes i la Corona a la baixa edat mitjana. Tesi doctoral inèdita. Universitat de València, València 2021, p. 85-89
• Josep Miralles. “Guerra civil en terres de Morella a la mort del rei Martí (1411-1412)”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, núm. 47 (1971), p. 77-86.
• Ventura Pascual Beltrán. “Játiva i la elección del sucesor de don Martín el Humano”. A: III Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Vol. 1. Diputació Provincial de València i Ajuntament de València, València 1923, p. 439-485.
• Josep Maria Parra. Lo Compromís de Casp en la vila de Algezira (Alzira). Ajuntament d’Alzira, Alzira 1972, p. 63-72.
• Rafael Narbona Vizcaíno. “Las élites políticas valencianas…”, op. cit., p. 219-224.
• Sandra Cáceres Millán. El poder municipal durante el Interregno de la Corona de Aragón (1410-1412). Tesi doctoral inèdita. Universitat de Lleida, Lleida 2018, p. 132-142.
• Santiago Sobrequés i Vidal. El Compromís de Casp…, op. cit., p. 244.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 130-153.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 81-89.
• Manuel Dualde Serrano. “La ciudad de Alcañiz…”, op. cit., p. 79-82.
• Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros. Jaume el Dissortat, op. cit., p. 70 i 80-81.
• Flocel Sabaté i Curull. “El Compromís de Casp”, op. cit., p. 297-298
• Flocel Sabaté i Curull. “Per què hi va haver un Compromís…”, op. cit., p. 110-112.
• Ferran Soldevila. El Compromís de Casp…, op. cit., p. 87-74
• Ramón Menéndez Pidal. “El Compromiso de Caspe…”, op. cit., p. LIII, LXXIV-LXXVIII i LXXXVI-LXXXVII.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 154-157
• Francisco M. Gimeno Blay. El Compromiso de Caspe…, op. cit., p. 49-70.
• Manuel Dualde Serrano, La Concordia de Alcañiz. Instituto Nacional de Estudios Jurídicos, Madrid 1947, p. 36-65.
• Francisco M. Gimeno Blay. Una corona…, op. cit., p. 15-10.
• Rafael Narbona Vizcaíno. “Las élites políticas valencianas…”, op. cit., p. 193-198.
• Melcior Miralles, en el seu diari redactat entre 1474 i 1478, conservà memòria escrita de la mort de més de mil homes en la seva Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, edició de Mateu Rodrigo Lizondo, València, PUV, p. 161.
• Lorenzo Valla. Historia de Fernando de Aragón, ed. de Santiago López Moreda, Akal, Madrid 2002, p. 159-160.
• Ángel Canellas López (ed.). Anales de la Corona…, op. cit., llibre 11, capítol LXX, p. 211-212.
• Manuel Dualde Serrano. “La elección de los compromisarios…”, op. cit., p. 377-391.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 158-179.
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 118-121.
• Ramón Menéndez Pidal. “El Compromiso de Caspe…”, op. cit., p. CI-CVIII.
• Francisca Vendrell Gallostra. Violante de Bar…, op. cit., p. 112-113.
• Esteban Sarasa Sánchez. Aragón y el Compromiso…, op. cit., p. 124-126.
• Ernest Belenguer Cebrià. El com i el perquè del Compromís…, op. cit., p. 36-37 i 68-69.
• Francisco M. Gimeno Blay. El Compromiso de Caspe…, op. cit., p. 63-70.
• Francisco M. Gimeno Blay. Una corona…, op. cit., p. 144-146.
• Francisco M. Gimeno. “En Casp: tres dies de juny”. A: Ricard Bellveser (coord.). Els valencians davant el Compromís…, op. cit., p. 181-223
• José Ángel Sesma Muñoz. El Interregno…, op. cit., p. 181-220.