Carnestoltes, prohibició i transgressió a la Barcelona barroca (1646-1647)

  1. Miralles, Eulàlia 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Year of publication: 2023

Issue Title: Sobre literatura de l’edat moderna, en homenatge a Albert Rossich; I-II

Issue: 21

Pages: 349-368

Type: Article

DOI: 10.7203/SCRIPTA.21.26837 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

More publications in: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Abstract

Resum: Les festes de Carnestoltes van estar prohibides a Barcelona els anys de la guerra dels Segadors (1640-52); amb tot, i malgrat el veto, es van celebrar amb altres noms i sota altres pretextos en diverses ocasions. L’article descriu les celebracions de 1646 i 1647, n’identifica els protagonistes i les vincula amb el cercle de Francesc Fontanella.Paraules clau: Barroc, Carnestoltes, Principat de Catalunya, Barcelona, Segle XVII, Guerra dels Segadors, Francesc Fontanella.Abstract: Carnival was banned in Barcelona during the Reaper’s War (1640-52) but, despite the veto, the festivities were celebrated on several occasions under other names and pretexts. This paper explores the 1646 and 1647 celebrations, identifies its protagonists and links them to Francesc Fontanella’s circle.Keywords: Baroque, Carnival, Principality of Catalonia, Barcelona, XVIIth Century, Reaper’s War, Francesc Fontanella.

Bibliographic References

  • Alberch, Ramon (1988) «La rifa per a maridar donzelles», Revista de Girona, 126, pp. 92-93.
  • A la entrada en Barcelona... Cambout (1646) A la entrada en Barcelona de la sereníssima señora madama Margarita de Cambout, condesa de Arcourt, esposa del sereníssimo señor conde de Arcourt, virrey, y capitan general de Cataluña, &c., Barcelona, Gabriel Nogués.
  • Aznar, Daniel (2014) «“La revolución del siglo”. Una mise en abyme teatral de la unión de Cataluña y Francia en la corte virreinal de Barcelona», Revista 7 Mares, 5 (dossier; desembre), pp. 72-84.
  • Basili de Rubí (1976) Les corts generals de Pau Claris. Dietari o procés de corts de la Junta General de Braços celebrada al Palau de la Generalitat de Catalunya del 16 de setembre del 1640 a mitjan març del 1641, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.
  • Bertrán, Marcos Jesús (1929) Una coreografía olvidada. Baile de máscaras en un convento de monjas. Fiesta de momería en Pedralbes en tiempo de Felipe V, Barcelona, Oliva de Vilanova, impresor. [Reproduït a: Estudios y comunicaciones. III Congreso Internacional del Teatro, vol. I, Barcelona, Publicaciones del Instituto del Teatro Nacional, 1929, pp. 55-80].
  • Campabadal Bertran, Mireia (2003) «El carnestoltes a la Barcelona de l’Edat Moderna: cultura cívica, tradició literària i trangressió social», Barcelona Quaderns d’Història, 9, pp. 109-132.
  • Campóo Schelotto, Diana (2018): «Primorosas Danças y airosos Bailetes: magnificencia y danza cortesana en Barcelona para Felipe V y Maria Luisa de Saboya (1701-1702)», dins Guillaume Hanotin i Dominique Picco (dir.), Le lyon et les lys. Espagne et France au temps de Philippe IV, Bordeus, Presses Universitaires de Bordeaux, pp. 233-254.
  • Cortés de Tolosa, Juan (1620) El Lazarillo de Manzanares, Madrid, Viuda de Alonso Martín. [Edición digital Cervantes Virtual: https://www.cervantesvirtual.com/obra/el-lazarillo-demanzanares--0/].
  • Dança momería (1644) Dança momería hecha por los cavalleros franceses que oy assisten en la ciudad de Barcelona, intitulada La revolución del siglo, Barcelona, Pere Lacavalleria.
  • DGC: Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 10 vol., Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994-2007.
  • Di Pastena, Enrico (1999) «Prólogo», dins Agustín Moreto, El desdén, con el desdén, Barcelona, Crítica, pp. XXXIII-XCVII.
  • Dolcet, Josep (1996) «El comte de Savallà: un aristòcrata del Barroc i la seva música», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 45, pp. 131-189.
  • Ettinghausen, Henry (2010) «Barcelona, centre mediàtic del segle XVII, i les seves relacions de festes», dins Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, pp. 196-275.
  • Garcia Espuche, Albert (2009) «Una ciutat de danses i guitarres», dins Dansa i música. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, pp. 16-79.
  • Garcia Espuche, Albert (2010) «Una ciutat de festes», dins Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, pp. 21-135.
  • Menestier, Claude François (1700) Histoire du regne de Louis le Grand par les medailles, emblemes, deivses, jettons, inscriptions, armoires et autres monuments publics… Edition nouvelle, París, Chez Robert Pepie et J. B. Nolin.
  • Miralles, Eulàlia (2009) «Per a una lectura de l’Ambaixada del príncep Licomandro a l’emperador de Bugia de Francesc Fontanella», dins Gabriel Sansano i Pep Valsalobre (ed.), Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85), Girona, Documenta Universitaria, pp. 271-301.
  • Miralles, Eulàlia (2017) «Una nota sobre Ausoni en el barroc (amb una coda sobre gèneres poètics)», dins Montserrat Jufresa (ed.), Els clàssics i la llengua literària, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pp. 87-110.
  • Miralles, Eulàlia (2020) Versos per vèncer. Poesia de la guerra dels Segadors (1640-1652), vol. I, Barcelona, Barcino.
  • Miralles, Eulàlia (2023) «La imatge de poder de Margarida de Cambout, comtessa d’Harcourt», dins Eulàlia Miralles, Marc Sogues i Pep Valsalobre (ed.), Sou lo que podeu mostrar que haveu begut d’aquesta font, Catarroja / Barcelona, Afers, pp. 291-308.
  • Miró, Maria Mercè (2006) «Una farsa barroca: l’Ambaixada del príncep Licomandro a l’emperador de Bugia, de Francesc Fontanella», dins Pep Valsalobre i Gabriel Sansano (ed.), Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, pp. 319-339.
  • MNA: Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari de l’Antich Consell Barceloní, a cura de Frederic Schwartz i Luna, Francesc Carreras i Candi, i Pere Voltes Bou, 28 vol., Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1892-1975.
  • Molas, Pere (2004) «Dames del Barroc», Pedralbes. Revista d’història moderna, 24, pp. 183-204.
  • Panegýrico breve (1646) Panegýrico breve a la entrada de ma dama Margarita de Cambovt, sereníssima princessa de Harcourt, en el Principado de Cathaluña, y Condados de Rossellón, y Cerdaña, en 24 de henero 1646. Y a las fiestas, hizieron las ciudades, villas y lugares por do passó, y asseñaladamente Barcelona, Barcelona, Gabriel Nogués.
  • Parets, Miquel (2017) Crònica. Llibre I/2, vol. II, a cura de M. Rosa Margalef, notes històriques d’Antoni Simon, Barcelona, Barcino.
  • Parets, Miquel (2020) Crònica. Llibre II/1, vol. III, a cura de M. Rosa Margalef, notes històriques d’Antoni Simon, Barcelona, Barcino.
  • Real, Jeroni del (1994) Joan Busquets Dalmau, La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni del Real (1626-1683), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2 vol.
  • Relació de las solemníssimas (1641) Relació de las solemnísimas festas que la molt lleal y fortíssima ciutat de Barcelona a fet a 31 de mars any 1641 a la nova de admetrens lo Christianíssim Rey Lluýs, nostre senyor, debaix de sa protectió com a Comte de Barcelona y Príncep de Cathalunya, Barcelona, Jaume Romeu.
  • Relación verdadera (1653) Relación verdadera de las fiestas de carnestoliendas, saraos y alardes militares que se han hecho en la ciudad de Barcelona, en agradecimiento de verse a la obediencia de su Magestad católica, [Barcelona, 1653].
  • Rico, Francisco (1978) «Introducción», dins Agustín Moreto, El desdén, con el desdén, Madrid, Castalia, 1978, pp. 9-4.
  • Rodríguez de la Flor, Fernando; Galindo Blasco, Esther (1994) Política y fiesta en el Barroco. 1652. Descripción, oración y relación de fiestas en Salamanca con motivo de la conquista de Barcelona, Salamanca, Universidad de Salamanca.
  • Rossich, Albert (1991) «Teatre català del Rosselló. Segles XVII-XIX (volum I), a cura de Pep Vila. Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1989, 148 ps.», Els Marges, 43, pp. 105-107.
  • Rossich, Albert (en premsa) Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), Barcelona, Universitat de Barcelona / Institut del Teatre.
  • Ruiz, Inmaculada (2020) «La ciudad de Barcelona como marco de la acción en El desdén, con el desdén», Hipogrifo. Revista de literatura y cultura del Siglo de Oro, 8, núm. 2.
  • Sanabre, Josep (1956) La acción de Francia en Cataluña en pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Barcelona, [s.i.].
  • Simon, Antoni (2008) Pau Claris, líder d’una classe revolucionària, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Sogues, Marc (2018) Les cartes poètiques de Francesc Fontanella: estudi i edició crítica, tesi doctoral, Girona, Universitat de Girona.
  • Sogues, Marc (2019) «Cartes eròtiques per a monges», dins Verònica Zaragoza i Pep Valsalobre (coord.), Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pp. 149-179.
  • Tagell, Francesc (1989) Francesc Tegell, Poema anafòric, a cura de Kenneth Brown, Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Valsalobre, Pep (2012) «La Signora Letteratura i Madame Politique es troben al Carnaval amb el poeta Francesc Fontanella: una doble lectura de les festes de 1647», dins Sònia Boadas i Daniel García Vicens (ed.), Literatura en la Guerra de Treinta Años, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, pp. 109-128.
  • Vila, Pep (1989) Teatre català del Rosselló. Segles XVII-XIX, vol. I, Barcelona, Curial.
  • Zaragoza, Verònica (2021) «Primera recepción de las obras de Hipólita de Rocabertí (1643-1647): redes y proyección política en la Guerra dels Segadors», dins María Dolores Martos (coord.), Redes y escritoras españolas en la esfera cultural de la primera Edad Moderna, Madrid, IberoamericanaVervuert, pp. 373-400.
Data source: Dialnet