Gobierno y sociedad urbana en el reino de Valenciacapital, ciudades y villas (1238-1479)

  1. Bernabeu Borja, Sandra 1
  2. Narbona Vizcaíno, Rafael 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
En la España medieval

ISSN: 0214-3038 1988-2971

Year of publication: 2023

Issue Title: Monográfico: Las sociedades políticas urbanas en la península ibérica (siglos XIII-XV)

Issue: 46

Pages: 85-106

Type: Article

DOI: 10.5209/ELEM.88039 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: En la España medieval

Sustainable development goals

Abstract

The institutional development and political practices in the municipal governments of the kingdom of Valencia between the 13th and 15th centuries are addressed, starting from the original and referential model of the city of Valencia and its adaptation to the villas. The close interconnection between the modifications of the electoral systems and the process of configuration of the oligarchies is analyzed, which explains the emergence and consolidation of the urban patriciate in a framework of power relations, where the different interests of the monarchy of the Crown of Aragon conditioned the rhythms of evolution in the urban network. In addition, collaboration initiatives between local elites and said monarchy are deepened.

Bibliographic References

  • Alcover Cateura, Pablo José, El Mostassaf i els llibres de Mostassafia a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV), Barcelona: Fundació Noguera, 2021.
  • Anyó Garcia, Vicent, El primer Manual de Consell de la ciutat de València (1306-1326), Valencia: Ajuntament de València, 2001.
  • Baydal Sala, Vicent, En els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), Valencia: Universitat de València, 2013.
  • Baydal Sala, Vicent, Els valencians, des de quam som valencians?, Catarroja-València: Afers, 2016.
  • Barrio Barrio, Juan Antonio, “La organización municipal de Alicante, siglos XIV-XV”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 7 (1988), p. 137-158.
  • Barrio Barrio, Juan Antonio, “La intervención real en la ciudad de Orihuela a través de la suspensión de la insaculación en 1450 y su reimplantación en 1459”, Pedralbes 13-1 (1993), pp. 401-408.
  • Barrio Barrio, Juan Antonio, “La intervención real en la ciudad de Orihuela a través de la implantación de la insaculación de 1445”, en El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI), Zaragoza: Gobierno de Aragón 1996, vol. 2, pp. 23-34.
  • Barrio Barrio, Juan Antonio, “Las élites políticas urbanas en la Gobernación de Orihuela: los sistemas de creación, acceso y reproducción del grupo dirigente fronterizo en el territorio fronterizo”, Anuario de Estudios Medievales, 32 (2002), pp. 777-808.
  • Barrio Barrio, Juan Antonio, “La formació de la identitat nacional al sud del País Valencià en el segle XIV), Plecs d’Història Local, 111 (2004), pp. 1749-1151.
  • Barrio Barrio, Juan Antonio “La construcción de modelos de identidad urbana en las villas y ciudades de la gobernación de Orihuela, ss. XIII-XIV”, Canelobre. Revista del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 52 (2007), pp. 240-153.
  • Barrio Barrio, Juan Antonio, “El régimen municipal durant el regnat de Jaume I”, en Jaume I i el seu temps 800 anys després, Valencia: Fundació Jaume II el Just, Universitat de València, 2012, pp. 477-494.
  • Belenguer Cebrià, Ernest, Fernando el Católico. Un monarca decisivo en las encrucijadas de su época, Barcelona: Península, 1999, pp. 173-175.
  • Belenguer Cebrià, Ernest, Fernando el Católico y la ciudad de Valencia, Valencia: Universitat de València, 2012.
  • Bernabé Gil, David, Privilegios de insaculación otorgados a municipios del Reino de Valencia en época foral, Alicante: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2012.
  • Bernabeu Borja, Sandra, “Les competències i obligacions dels jurats de la ciutat de València a través del seu jurament institucional”, en Nuevas aportaciones de jóvenes medievalistas: Lleida 2014, Murcia: Campobell, 2014, pp. 71-86.
  • Bernabeu Borja, Sandra, “Llinatges i poder local a l’Alzira del segle XV”, Aragón en la Edad Media, 25 (2014), pp. 5-40.
  • Bernabeu Borja, Sandra, “L’arbitratge regi a la ciutat de Xàtiva en el context previ a la introducció de la insaculació (1416-1427)”, Medievalismo, 27 (2017) pp. 45-71.
  • Bernabeu Borja, Sandra, La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes (1416-1479), tesis doctoral inédita, Universitat de València, 2018.
  • Bernabeu Borja, Sandra, “Les eleccions dels jurats i del Consell d’Alzira i Xàtiva en 1416: els primers testimonis d’intervencionisme regi d’Alfons el Magnànim”, en Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni cultural de la Ribera del Xúquer, Valencia: Alfons el Magnànim, 2018, pp.149-174.
  • Bernabeu Borja, Sandra, “La ceda reial a Alzira en época de Joan II (1458-1479)”, en Giménez Chornet, Vicent (coord.), XIX Assemblea d’Història de la Ribera, 2023, Valencia: Universitat Politècnica de València, pp. 261-278.
  • Cabezuelo Pliego, José Vicente, “Jaime II y la nueva articulación política y territorial del reino de Valencia, 1291-1308”, en Cancillerías, notariado y privilegios reales en la construcción del Estado en la Edad Media, Alicante: Marfil, 2004, pp. 181-196.
  • Chiner, Jaume, y Galiana, Juan P. (eds.), Llibre del Mustaçaf de la ciutat de València, Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 2003.
  • Cruselles Gómez, Enrique, Los mercaderes de Valencia en la Edad media, Lleida: Milenio, 2001.
  • Cruselles Gómez, Enrique, “Las sociedades arrendatarias de los impuestos municipales de Valencia (1410-1450)”, Medievalismo, 27 (2017), pp. 133-158.
  • Cruselles Gómez, Enrique ,Cruselles, José Mª, y Narbona, Rafael, “El sistema de abastecimiento frumentario de la ciudad de Valencia en el siglo XV: entre la subvención pública y el negocio privado”, en La Mediterrània, área de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII), Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, 1996, pp. 305-332.
  • Furió, Antoni, “Deuda pública e intereses privados. Finanzas y fiscalidad municipales en la Corona de Aragón”, Edad Media. Revista de Historia, 2 (1999), pp. 35-80.
  • Furió, Antoni, “Dissetes et famines en temps de croissance. Une révision de la crisi de 1300: le royaume de Valence dans la première moitié du XIVe siècle”, en Les dissetes dans la conjoncture de 1300 en Méditerranée occidentale, Roma: École Française de Rome, 2012, pp. 343-416.
  • Furió, Antoni, “València ‘mare e cap de tot lo regne’”, Afers. Fulls de recerca i pensament, 30 (2015), pp. 149-179.
  • Furió, Antoni, y Garcia-Oliver, Ferran, “La economía municipal de Alzira a fines del siglo XIV según un libro de cuentas de 1380-1381”, en La ciudad hispánica de los siglos XIII al XVI, Madrid: Universidad Complutense, vol. 2, pp. 1161-163.
  • Furió, Antoni (eds.), Llibre d’establiments de la ciutat de València, I, (1296-1345), Valencia: Universitat, 2007. Garcia Edo, Vicent, “Estudi jurídic-històric dels Furs de València”, en Furs de València, Barcelona: Barcino, 2022, vol. IX, pp. 5-61.
  • Garcia Griñó, Marc, Relacions entre viles reials valencianes i la Corona a la Baixa Edat Mitjana, tesis doctoral inédita, Universitat de València, 2021.
  • García Marsilla, Juan Vicente, “La génesis de la fiscalidad municipal en la ciudad de Valencia (1238-1366), Revista d’Història Medieval, 7 (1996), pp.149-164.
  • García Marsilla, Juan Vicente, Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio, Valencia: Universidad de Valencia, 2002.
  • Guinot, Enric, Los valencianos en tiempos de Jaime I, Valencia: Tirant Lo Blanc, 2011.
  • Guinot, Enric, “De los fueros locales al fuero de Valencia en el marco del proceso de instauración de la sociedad feudal del siglo XIII en el reino de Valencia”, Studia Historica. Historia Medieval, 35/2 (2017), pp. 37-62.
  • Guinot, Enric, Els límits del regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval (1238-1500), Valencia: Alfons el Magnànim, 1995.
  • Guinot, Enric, Diéguez, M. Àngels, y Ferragud, Carmel, Llibre de la cort del Justícia de València (1280-1282), Valencia: Universitat de València, 2008.
  • Hinojosa Montalvo, José, Llibre de privilegis de la ciutat d’Alacant (1316-1450), Valencia: Universitat de València, 2008.
  • Iradiel Murugarren, Paulino, “El siglo de oro valenciano”, en El Mediterráneo medieval y Valencia. Economía, Sociedad, Historia, Valencia: Universidad de Valencia, 2017, pp. 23-36.
  • Lalinde Abadía, Jesús, “El Curia o Cort (una magistratura medieval mediterránea)”, Anuario de Estudios Medievales, 4 (1967), pp. 169-300.
  • López Rodríguez, Carlos, Nobleza y poder político en el reino de Valencia, Valencia: Universitat de València, 2005.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, Valencia municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas (1238-1418), Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1995.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “Alfonso el Magnánimo, el Racional y la ciudad de Valencia”, en La Corona d’Aragona ai tempi d’Alfonso il Magnanimo, Nápoles: Paparo, 2000, vol. 1, pp. 593-617.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón”, Res Publica: Revista de Filosofia Política, 17 (2007), pp. 113-150.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “Una nueva sociedad y un nuevo reino”, en Jorge Hermosilla Pla (coord.), La ciudad de Valencia: historia, geografía y arte, Valencia: Universitat de València, vol. 1, 2009, pp. 180-189.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “La justicia municipal en el reino de Valencia (siglos XIII-XV”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 18 (2012-2014), pp. 247-257.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “Las leyes de pobres en la metrópolis: mendigos, miserables, trabajadores, 1306-1462”, Clío & Crimen. Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 9 (2012), pp. 165-284.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “Cultura política y comunidad urbana. Valencia, siglos XIV-XV”, Edad Media. Revista de Historia, 14 (2013), pp. 171-211.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “La configuració del perfil municipal a la xarxa urbana del regne de València, 1238-1329”, en Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2013, vol. 2, pp. 579-588
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “El rey y la ciudad. Sinergia entre Alfonso el Magnánimo y Valencia”, eHumanista/IVITRA, 7 (2015), pp. 193-210.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “L’Interregne a València”, en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromis de Casp, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015, pp.767-789.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “El dominio de Valencia sobre el vizcondado de Chelva (1395-1408): sobre la libertad de la ciudad y la libertad del reino”, Edad Media. Revista de Historia, 21 (2020), pp. 229-255.
  • Narbona Vizcaíno, Rafael, “La contestación de los próceres. Pugna de facciones y desódenes en Valencia (1376-1479)”, Studia Historica, 39 (2), 2021, pp. 175-201.
  • Pérez García, Pablo, El Justicia criminal de Valencia (1479-1707), Valencia: Generalitat, 1991.
  • Pons Alós, Vicente (ed.), Josep Lop. De la institució, govern politich y juridich, obseruancies, costums, rentes y obligacions dels oficials de les Itts. fabriques vella dita de Murs i Valls i nova dita del Riu, de la insigne y coronada ciutat de Valencia, Valencia, 1675, facsímil, Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 2001.
  • Rodrigo Lizondo, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. Textos en llengua catalana (1291-1420), Valencia: Universitat, 2013.
  • Rodrigo Lizondo, Mateu, Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349), Valencia: Universitat de València, 2014.
  • Rubio Vela, Agustín, “El ganado de Valencia y los pastos del reino. El avituallamiento urbano bajomedieval como factor de conflictividad”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 75 3-4 (julio-diciembre, 1999), pp. 651-720.
  • Rubio Vela, Agustín, “Urgelistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara”, Anuario de Estudios Medievales, 33 (2003), pp. 217-238.
  • Rubio Vela, Agustín, El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segle XIV i XV, Castellón, Barcelona: Fundació Germà Colón, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012, 2 vols.
  • Rubio Vela, Agustín, “El justícia de Aragón frente a la ciudad de València. Un conflicto entre oligarquías territoriales (1395-1404)”, Aragón en la Edad Media, 25 (2014), pp. 273-322.
  • Sanahuja Ferrer, Pablo, “Con el hambre a las puertas. El abastecimiento de Valencia durante la Guerra de los Dos Pedros (1356-1369)”, Medievalismo, 27 (2017), pp. 327-351.
  • Sanahuja Ferrer, Pablo, “Dos veces leal. Valencia ante Pedro el Cruel (1363-1364)”, en Fechos de armas: quince hitos bélicos del Medievo ibérico (siglos XI-XVI), Madrid: La Ergástula, 2021.
  • Sanahuja Ferrer, Pablo, El impacto de la guerra de los dos Pedros en el reino de Valencia (1356-1369). Estructuras políticas, económicas y sociales, tesis doctoral inédita, Universitat de València, 2022.
  • Server Server, Blai Josep, “La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415: una aproximació a la seua memòria en la tradició historigràfica valenciana”, Scripta, 9 (2017), pp. 60-80.
  • Terol Reig, Vicent, editor, Índex general del consell i actes de l’arxiu històric de la ciutat de Xàtiva, Valencia: Universitat de València, 2006.
  • Tolosa Robledo, Luisa, y Vercher Lletí, Salvador, La Taula de Canvis de Valencia, Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 2007.
  • Viciano Navarro, Pau, “Ingrés i despesa en d’una vila valenciana del Quatre-cents: les finances municipals de Castelló de la Plana, 1426-1427”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 66 (1990), pp. 635-664.
  • Viciano Navarro, Pau, Regir la Cosa Pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), Valencia: Universitat de València, 2008, pp. 23-29.