Extensió de la marca /g/ i desaparació del sincretisme formal en els verbs de la segona conjugació del català

  1. Badal Bertolín, Manuel 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Journal:
Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

ISSN: 2014-1408

Year of publication: 2022

Issue: 12

Pages: 43-58

Type: Article

DOI: 10.1344/AFEL2022.12.2 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

More publications in: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Abstract

En català antic, verbs com beure o moldre, amb perfet fort llatí en -ui-, presentaven inicialment extensió velar només en el morfoma pita (acrònim de perfecto y tiempos afines): 3a *bibuit > bec, 3a moluit > molc. En canvi, les formes del morfoma L, constituït per la primera persona del present d’indicatiu i tot el present de subjuntiu, presentaven un radical sense consonant velar: 1a bibō > beu, 1a molō > mol. En aquest treball, partint d’un corpus que inclou obres del segle xiiial xix, datem el procés de velarització del morfoma L en aquesta subclasse verbal, coincident en el temps amb el canvi del model fort al feble en el perfet simple (3a bec >> begué). L’adopció de l’extensió /g/, que resol l’homofonia entre la primera i la tercera persona del present d'indicatiu (1a beu >> bec vs. 3a beu), es produeix simultàniament en tot el morfoma L, a diferència d’altres subclasses verbals. Com a conseqüència de la reorganització, al final del procés evolutiu es crea una nova subclasse verbal dins de la segona conjugació, caracteritzada per la presència de /g/ tant en el morfoma pita com en el morfoma L.

Bibliographic References

  • BADAL, M. (2021), Morfologia verbal catalana: anàlisi diacrònica dels verbs velaritzats, València, Universitat de València.
  • BELTRAN, V. i SEGURA-LLOPES, C. (2018), Els parlars valencians, València, Universitat de València.
  • COROMINES, J. (1971), Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona, Club Editor.
  • DE YZAGUIRRE, L., Banc Analític d’Antigalles Lèxiques (BADAL) [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2018 [Consulta: 9/1/2022]. Disponible a: <http://latel.upf.edu/cgi-bin/badal.cgi>.
  • DRESSLER, W. U., MAYERTHALER, W., PANAGL, O. i WURZEL, W. U. (1987), Leitmotifs in Natural Morphology, Ámsterdam, John Benjamins.
  • LLORET, M. R. (2005), «Efectes col·laterals de la ‘desinència zero’ en la flexió verbal algueresa», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 49 (Miscel·lània Joan Veny, 5), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 233-266.
  • LLORET, M. R. (2009), «Changes in Inflectional Class as a Means to Repair Phonology», en Selected Proceedings of the 6th Décembrettes: Morphology in Bordeaux, Montermini, F., Boyé, G. i Tseng, J. (eds.), Somerville, MA, Cascadilla Proceedings Project, pp. 22-34.
  • LLORET, M. R. (2010), «Assignació conjugacional motivada: alguerès i sasserès en contacte», en Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Creus Bellet, I., Puig, M. i Veny-Mesquida, J. R. (eds.), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 317-326.
  • LLORET, M. R. i VIAPLANA, J. (1998), «Variació morfofonològica. Variants morfològiques», Caplletra, 25, 43-62.
  • MAIDEN, M. (2001), «A Strange Affinity: “Perfecto y tiempos afines”», Bulletin of Hispanic Studies, 78, 441-464.
  • MAIDEN, M. (2005), «Morphological autonomy and diachrony», en Yearbook of Morphology 2004, Booij, G. i van Marle, J. (eds.), Dordrecht, Springer, pp. 137-175.
  • MAIDEN, M. (2011), «Morphological persistence», en The Cambridge history of the Romance languages. Volume 1, Structures, Maiden, M., Smith, J. C. i Ledgeway, A. (eds.), Cambridge, Cambridge University Press, pp. 155-214.
  • MAIDEN, M. (2018), The Romance Verb: Morphomic Structure and Diachrony, Oxford, Oxford University Press.
  • MALKIEL, Y. (1974), «New Problems in Romance Interfixation (I): The Velar Insert in the Present Tense (with an Excursus on -zer/-zir Verbs)», Romance Philology, 27(3), 304-355.
  • MASSANELL I MESSALLES, M. (2011), Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • MAYERTHALER, W. (1987), «System-independent morphological naturalness», en Leitmotifs in Natural Morphology, Dressler, W. U., Mayerthaler, W., Panagl, O. i Wurzel, W. U. (eds.), Ámsterdam, John Benjamins, pp. 25-58.
  • MENÉNDEZ PIDAL, R. (1985 [1904]), Manual de gramática histórica española, Madrid, Espasa-Calpe.
  • MEYER-LÜBKE, W. (1895), Grammaire des langues romanes. Vol. 2, París, Welter.
  • MOLL, F. de B. (2006 [1952]), Gramàtica històrica catalana, València, Universitat de València.
  • PEREA, M. P. (1997), «Irregularitat i flexió verbal», Zeitschrift für Katalanistik, 10, 65-79.
  • PÉREZ SALDANYA, M. (1995), «Analogia i canvi morfològic: a propòsit de les formes verbals velaritzades», Caplletra, 19, 279-305.
  • PÉREZ SALDANYA, M. (1998), Del llatí al català: morfosintaxi verbal històrica, València, Universitat de València.
  • PÉREZ SALDANYA, M. (2013), «“Que sa il·lustre senyoria cullga o faça cullir dits fruits”: una aproximació històrica als verbs velaritzats», en Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana, Clua, E. i Lloret, M. R. (eds.), Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 313-333.
  • PÉREZ SALDANYA, M., SIFRE GÓMEZ, M. i TODOLÍ I CERVERA, J. (2004), Morfologia catalana, Barcelona, Editorial UOC.
  • QUEROL, L. (2009), Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nordoccidental, Barcelona, Universitat de Barcelona.
  • QUEROL, L. (2011), La morfologia verbal del català nord-occidental: descripció i anàlisi dels segments velar i palatal, Lleida, Pagès.
  • REA, L. M. i PARKER, R. A. (2014), Designing and Conducting Survey Research: A Comprehensive Guide, San Francisco, Jossey-Bass.
  • RONJAT, J. (1937), Grammaire istorique des parlers provençaux modernes. Vol. 3, Montpeller, Société des Langues Romanes.
  • TORRUELLA, J. (dir.), junt amb PÉREZ SALDANYA, M. i MARTINES, J. Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA) [en línia]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006 [Consulta: 12/1/2022]. Disponible a: <http://www.cica.cat/>.
  • VIAPLANA, J. (1984), «La flexió verbal regular del valencià», en Estudis en memòria del professor Manuel Sanchis Guarner: estudis de llengua i literatura, Casanova, E. (ed.), València, Universitat de València, pp. 391-407.
  • VIAPLANA, J. (1986), «Morfologia flexiva i flexió verbal catalana», Llengua & Literatura, 1, 385-403.
  • VIAPLANA, J. (1995), «Sobre la irregularitat verbal», Caplletra, 19, 333-348.
  • VIAPLANA, J. (2005), «Velar Verbs and Verbal Classes in Catalan», Catalan Journal of Linguistics, 4, 225-247.
  • WHEELER, M. W. (1993), «Changing inflection: verbs in North West Catalan», en Hispanic Linguistic Studies in honour of F. W. Hodcroft, Mackenzie, D. i Michael, I. (eds.), Oxford, Dolphin, pp. 171-206.
  • WHEELER, M. W. (2011), «The Evolution of a Morphome in Catalan Verb Inflection», en Morphological Autonomy: Perspectives from Romance Inflectional Morphology, Maiden, M., Smith, J. C., Goldbach, M. i Hinzelin, M. O. (eds.), Oxford, Oxford University Press, pp. 182-209.
  • WURZEL, W. U. (1987), «System-dependent morphological naturalness in inflection», en Leitmotifs in Natural Morphology, Dressler, W. U., Mayerthaler, W., Panagl, O. i Wurzel, W. U. (eds.), Ámsterdam, John Benjamins, pp. 59-96.
  • WURZEL, W. U. (1989), Inflectional morphology and naturalness, Berlín, Kluwer Academic Publishers.
  • Llevat que s’hi indiqui el contrari, els continguts d’aquesta revista están subjectes a la llicència de Creative Commons: Reconeixement 3.0 Espanya.
Data source: Dialnet