La expansión del afijo velar /g/ en catalán entre los siglos XIII y XV

  1. Manuel Badal 1
  1. 1 Departament de Filologia Catalana, Universitat de Valencia (España)
Journal:
Revista de Filología de la Universidad de La Laguna
  1. García Padrón, Dolores del Pino (coord.)
  2. Morera Pérez, Marcial (coord.)

ISSN: 0212-4130

Year of publication: 2020

Issue: 40

Pages: 33-49

Type: Article

DOI: 10.25145/J.REFIULL.2020.40.03 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

More publications in: Revista de Filología de la Universidad de La Laguna

Sustainable development goals

Abstract

En este trabajo, analizamos la expansión del afijo velar /ɡ/ en catalán, que pasa a ser la marca de una subclase de verbos de la segunda conjugación. La velar procedía inicialmente o bien de la consonante final del tema de presente: dico > dic ‘digo’, o bien de la consonantización de la marca aspectual de los verbos con perfecto fuerte en -ui-: dēbuit > dec >> degué ‘debió’. La propagación del afijo se produce desde las formas del tema de presente hasta las formas del tema de perfecto y viceversa. Para justificar esta extensión, nos basamos en el concepto de exaptación (Lass 1990), que se define como la reutilización de material morfológico no funcional, que pasa a desarrollar una nueva función no prevista en la gramática. La exaptación se produjo cuando la velar asociada al tema de perfecto dejó de funcionar como afijo aspectual y se unificó con la velar que aparecía en la raíz de algunos verbos en el tema de presente, convirtiéndose en una marca de subclase verbal. Para apoyar esta tesis, aportamos documentación de dicha extensión en tres verbos que representan tres subclases diferentes: verbos en que la velar aparece inicialmente en el tema de presente (dir); verbos en que aparece en las formas de perfecto (deure) y verbos en que no aparece originariamente en ninguna forma (prendre).

Bibliographic References

  • Coromines, J. (1971): Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona: Club Editor.
  • Gould, S.J. y E.S. Vrba (1982): «Exaptation–a Missing Term in the Science of Form», Paleobiology 8(1): 4-15.
  • Harris, A.C. y L. Campbell (1995): Historical syntax in cross-linguistic perspective, Cambridge: Cambridge University Press.
  • Lass, R. (1990): «How to Do Things with Junk: Exaptation in Language Evolution», Journal of Linguistics 26(1): 79-102.
  • Maiden, M. (2018): The romance verb: morphomic structure and diachrony, Oxford: Oxford University Press.
  • Mascaró, J. (1983): La fonologia catalana i el cicle fonològic, Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Mascaró, J. (1985): Morfologia, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Meyer-Lübke, W. (1895): Grammaire des langues romanes, vol. 2: Morphologie, París: Welter.
  • Moll, F. de B. (2006): Gramàtica històrica catalana (J. Martí Mestre y J. Jiménez Martínez, eds.), València: Universitat de València.
  • O’Neill, P. (2015): «The Origin and Spread of Velar Allomorphy in the Spanish Verb: A Morphomic Approach», Bulletin of Hispanic Studies 92: 489-518.
  • Pérez Saldanya, M. (1996): «Analogia i canvi morfològic: a propòsit de les formes verbals velaritzades», Caplletra 19: 279-305.
  • Pérez Saldanya, M. (1998): Del llatí al català: morfosintaxi verbal històrica, València: Universitat de València.
  • Pérez Saldanya, M. (2013): «“Que sa il·lustre senyoria cullga o faça cullir dits fruits”: una aproximació històrica als verbs velaritzats», en E. Clua y M.R. Lloret (eds.), Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’ homenatge a Joaquim Viaplana, Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 313-333.
  • Ronjat, J. (1937): Grammaire istorique des parlers provençaux modernes, vol. 3, Montpellier: Société des Langues Romanes.
  • Querol, L. (2011): La morfologia verbal del català nord-occidental: descripció i anàlisi dels segments velar i palatal, Lleida: Pagès.
  • Viaplana, J. (1986): «Morfologia flexiva i flexió verbal catalana», Llengua i Literatura 1: 385-403.
  • Wall, A. y Á.S. Octavio de Toledo y Huerta (2016): «Exploring and recycling», en M. Norde y F. Van de Velde (eds.), Exaptation and Language Change, Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 341-375.
  • Wheeler, M.W. (2007): Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics, València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Wheeler, M.W. (2011): «The Evolution of a Morphome in Catalan Verb Inflection», en M. Maiden, J.C. Smith, M. Goldbach y M.O. Hinzelin (eds.), Morphological Autonomy: Perspectives From Romance Inflectional Morphology, Oxford: Oxford University Press, 182-209.