El valencià en 25 anys (II)percepcions i valoracions

  1. Casesnoves Ferrer, Raquel
Journal:
Revista de llengua i dret

ISSN: 2013-1453

Year of publication: 2013

Issue: 59

Pages: 111-130

Type: Article

More publications in: Revista de llengua i dret

Abstract

En aquest article volem mostrar com ha anat canviant amb el temps l�opinió dels valencians sobre l�ús que, en general, es feia del valencià en el moment en què es realitzava l�enquesta i en relació amb el passat. Ens basem en les enquestes sobre el coneixement i ús del valencià que realitza periòdicament el Servici d�Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES). Ens centrarem molt particularment en el període comprès entre l�any 1995, un any d�especial importància pel canvi de govern autonòmic, i 2010, l�últim any del qual disposem dades que encara no han estat suficientment difoses. Partim de la hipòtesi que la majoria de la població valenciana és ben conscient que el valencià s�usa menys que abans i que, tal vegada per això, ha acabat conformant-se amb una situació que en algunes regions ja podem qualificar de crítica, adaptant-hi alhora les expectatives que tenen sobre el futur del valencià. Més enllà de l�evolució, però, també volem donar a conèixer una caracterització singular i original dels valencians segons les seves opinions l�any 2010. La descripció d�aquests tipus de valencians ens permetran observar les característiques socials i demogràfiques més rellevants que tenen les persones contràries a una major extensió del valencià, així com les que suporten el procés de recuperació del valencià i en demanen nivells més alts d�ús.

Bibliographic References

  • AVL (ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA) (2005) Llibre blanc de l’ús del valenciàI. Enquesta sobre la situació social del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • ALCARAZ, M.; OCHOA, J. I FERRAN, I. (2004) “La LUEV, en via morta”. Revista de Llengua i Dret, núm. 41, p. 105-139.
  • BALDAQUÍ ESCANDELL, J.M. (2004) La percepció de la vitalitat etnolingüística pels jóvens de l’Alacantí. Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana /Publicacions de l`Abadia de Montserrat.
  • BOURHIS, R.Y. ; GILES, H I ROSENTHAL, D. (1981) “Notes on the construction of a „Subjective Vitality Questionnaire` for ethnolinguistic groups”. Journal of Multilingual and Multicultural Development, núm. 2 (2), p. 145-155.
  • CASESNOVES FERRER, R. (2012) "El valencià en 25 anys (I): com són els seus parlants?". Revista de Llengua i Dret, núm. 58.
  • CEC (CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CIÈNCIA). (1989) El valencià en el sector terciari avançat. València. València: Generalitat Valenciana.
  • CEC (CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I CIÈNCIA). (1990) L’ús del valencià a l’administració autonòmica. València: Generalitat Valenciana.
  • FLOR, V. (2011) Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja− Barcelona: Editorial Afers.
  • GILES, H. BOURHIS, R.Y I TAYLOR, D.M. (1977) “Towards a theory of language in ethnic group relations” Dins GILES, H. (ed.) Language Ethnicity and Intergroup Relations. London: Academic Press, p. 307-348.
  • GILES, H. I JOHNSON, P. (1987) "Ethnolinguistic identity theory : a social psychological approach to language maintenance". International Journal of the Sociology of Language, núm. 68, p. 69-99.
  • GILES, H. AND VILADOT, M.A. (1994) “Ethnolinguistic differentiation in Catalonia”. Multilingua, núm. 13- 3, p. 301-312.
  • MERTON, R.K. (1949) Social theory and social structure. Nova York: Free Press.
  • NINYOLES, R.L. (1969) Conflicte lingüístic valencià. Substitució lingüística i ideologies diglòssiques. València: Eliseu Climent.
  • NINYOLES, R.L. (1992) "Sociología de la lengua" Dins: GARCÍA FERRANDO, M. (coord.) La Sociedad Valenciana de los 90. València: Alfons el Magnànim/ Generalitat Valenciana, p. 421-438.
  • PITARCH, V. (1994) Parlar i (con)viure al País Valencià. Barcelona: Publicacions de l`Abadia de Montserrat.
  • PRADILLA, M.À. (1999) "El secessionisme lingüístic valencià" Dins: PRADILLA, M.À. (ed.) La llengua catalana al tombant del mil·leni. Barcelona: Empúries, p. 153-202.
  • PRADILLA, M.À. (2002) “La política lingüística contemporània al País Valencià”. Treballs de sociolingüística catalana, núm. 16, p. 101-119.
  • PRADILLA, M.À. (2008) La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística. Benicarló: Onada.
  • ROS, M.; CANO, H. I HUICI, J.I . (1987) “Ethnolinguistic vitality and social identity: their impact on ingroup bias and social attribution”. International Journal of the Sociology of Language, núm. 108, p. 145- 166.
  • SANJUAN MERINO, X. (2008) “L`evolució social del valencià (1983-2005)” Dins: ROS, H. (coord.) Llibre blanc de l’ús del valenciàII. Iniciatives per al foment del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • STEPV (SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'ENSENYAMENT DEL P.V). (2008) 25 anys de la Llei d’Ús. Informe sobre l’ensenyament en valencià. València: Intersindical valenciana.
  • VILADOT, M.A (1989) “Anàlisi de la vitalitat subjectiva del català d`una mostra de joves catalans”. Revista de Catalunya, núm. 27, p. 56-71.
  • VILADOT, M.A (1991) “Identitat ètnica i pluralisme cultural i lingüístic”. Revista de Catalunya, núm. 47, p. 26-40.
  • VILADOT, M.A (1992) “Percepció de la Vitalitat Etnolingüística i Identitat Social”. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 10, p. 125-129.
  • VILADOT, M.A (1993) Identitat i vitalitat lingüística dels catalans. Barcelona: Columna.
  • VILADOT, M.A (1998) “Vitalidad (etno)lingüística i identitat al grup de pertinença. Un estudi comparatiu entre frisons i catalans” Dins: INSTITUT DE SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA (ed.) Actes de la cinquena trobada de sociolingüistes catalans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 324-334.
  • VILADOT, M.A I ESTEBAN, M. (2009) “Relacions entre la identitat catalana i la percepció de vitalitat etnolingüística en una mostra d`estudiants universitaris” Digithum, 11. UOC. [artículo en línea, fecha consultada: 22/12/2209] <http://digithum.uoc.edu>
  • VILADOT, M.A I SIGUAN, M. (1992) “Aproximación empírica a la Teoría de la Identidad Etnolingüística en el contexto catalán”. Anuario de Psicología, núm. 52, p. 79-93.
  • YTSMA, J.M.; VILADOT, M.A. I GILES, H. (1994) “Ethnolinguistic vitality and ethnic identity: some Catalan and Frisian data”. International Journal of the Sociology of Language, núm. 108, p. 63-78.