El valencià en 25 anys (I)com són els seus parlants?
ISSN: 0212-5056, 2013-1453
Year of publication: 2012
Issue: 58
Pages: 111-136
Type: Article
More publications in: Revista de llengua i dret
Abstract
Aquest treball té un doble objectiu: examinar l�evolució del coneixement i ús del valencià des que va entrar en vigor la Llei i Ús d�Ensenyament del Valencià fins a l�any 2010 i, segon, proporcionar una breu fotografia dels valencianoparlants que (encara avui) podem trobar al País Valencià: què els caracteritza, si és que tenen alguna cosa en comú i en quins contextos prefereixen parlar valencià. Per comprendre com i perquè evoluciona la llengua que parla una comunitat d�una determinada manera hem de saber com han evolucionat socialment i demogràficament les persones que integren aquesta comunitat així com, sobretot, les polítiques i accions que es puguin prendre (o no) a favor de la llengua. Els moviments migratoris estrangers han canviat el paisatge demogràfic i alhora lingüístic del País Valencià. La conjunció en el temps d'un canvi de signe polític, amb l'arribada dels populars al govern autonòmic primer en coalició (1995-99), i després amb àmplia i folgada majoria absoluta per quarta vegada consecutiva l'any 2011, amb el buit de dades sociolingüístiques, feia témer el pitjor per a la llengua. I així ha estat efectivament. Les dades que aquí presentem mostren, a més d'un important retrocés de les habilitats per comprendre i parlar valencià, una davallada espectacular del seu ús. Les característiques que avui en dia s'associen als valencianoparlants no han canviat, substancialment, amb el temps. El retrat que sobresurt és complex i conté elements negatius però també alguns de positius
Bibliographic References
- AIERDI, X. (2008) “Jungla terminologica y bases para la eficiencia en las políticas sociales”. Universidad de Navarra. Disponible en línia a: <http://www.unavarra.es/migraciones/papers3/co-mun1JUN-GLA%20TERMINOL=GICA.doc>
- ALCARAZ, M. (2005) “Ara que té vint anys” Dins:ALCARAZ, M.; F. ISABEL I J. OCHOA (eds.). Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Alzira: Bromera.
- ALCARAZ, M.; F. ISABEL I OCHOA, J. (2004) “La LUEV, en via morta”. Revista de Llengua i Dret, núm. 41, p.
- BAUÇÀ SASTRE, A. (2001) “Planificació lingüística i ideologia política: una comparació entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears”. Noves SL. Revista de de Sociolingüística, núm. 1 (hivern-primavera).
- BODOQUE ARRIBAS, A. (2001) “Polítiques lingüístiques i fractures sociopolítiques al voltant de la identitat lingüística. Aproximació a la dimensió contemporània del conflicte lingüístic valencià”. Revista de Llengua i Dret, núm. 36, p.157-205.
- BODOQUE ARRIBAS, A. (2009)La política lingüística dels governs valencians (1983-2008): un estudi de polítiques públiques. València: Publicacions de la Universitat de València.
- BODOQUE ARRIBAS, A. (2011) El model valencià de política lingüística. Revista de Llengua i Dret, núm. 41, p.143-171.
- CASESNOVES FERRER, R. (2005) “L‟evolució del coneixement del valencià 1991-2001: una dècada de canvis socials, polítics, demogràfics i lingüístics”. Journal of Catalan Studies. Disponible en línia a: <http://www.anglo-catalan.org/jocs/8/articles.html>
- CASESNOVES FERRER, R. (2007) “Cambios previsibles e imprevisibles en la situación demográfica lingüística de Valencia” Dins: VVAA (eds) Actas del VI Congreso de Lingüística General. Madrid: Arco Libros, p. 3611-3622.
- CONILL, J. (2003) “La situació del valencià segons la sociolingüística no institucional (1998-2002)”. Noves SL , Primavera 03, p. 63-71. Disponible en línia: <http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm03primavera/catalana/conill1_3.htm>
- ESTEVE I GÓMEZ, A. (2004) “La política lingüística del PP al País Valencià: anàlisi de la legislació de 1995 a 2003”. Revista de Llengua i Dret, núm. 41, p.
- FERNÁNDEZ CORDÓN, J-A. (2009) “Diezaños que sacudieron la demografia espanyola”. Cuadernos de información econòmica, núm. 208, p.187-196.
- FLOR, V. (2011) Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja: Afers.
- FORCADELL, J. (2003) “Un (altra) política lingüística per al valencià”. L’Espill, núm. 15, Hivern 2003.
- Fundación FOESSA (Amando de Miguel dir.)1970. Informe sociológico sobre la situación social de España, Fundación FOESSA.
- GUIA I CONCA, A. (2001) La llengua negociada. València: Quaderns 3 i 4.
- INE (portal estadístic) <http://www.ine.es>
- IVE (portal estadístic)<http://www.ive.es>
- MARTÍ I CASANOVA, J-C. (2003) “La llengua catalana al País Valencià i Catalunya. Anàlisi dels censos lingüístics de 1986 2001”. El Tempir, núm. 22, p. 14-36.
- MAS I MIRALLES, A. (2008) “Interrupció vs transmissió” Dins: ROS, H. (coord) Llibre blanc de l’ús del valencià –II. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 172-173
- MOLLÀ T. I VIANA, A. (1991)Curs de sociolingüística 3. Alzira: Bromera.
- MOLLÀ, J. I CASTELLÓ, R. (1992)“Demografía y recursos humanos” Dins GARCÍA FERRANDO, M. (coord) La sociedad valenciana de los 90. València: Edicions Alfons el Magnànim. Generalitat Valenciana, p. 23-42.
- MONTOYA, B. (2008) “L‟ús interpersonal del català al País Valencià” Dins:
- MONTOYA, B I MAS, A. (2002) “Coneixement i ús del valencià” Dins: COLOMINA I CASTANYER, J. (coord) Viure en valencià a Alacant. Revista Canelobre, Tardor 2002.
- MONTOYA, B I MAS, A. (2011) La transmissió familiar del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- NINYOLES, R.L. (1969) Conflicte lingüístic valencià. València, 3 i 4.
- NINYOLES, R.L (2001) “Conflicte lingüístic i ideologia” Dins: MOLLÀ, T. (ed) Ideologia i conflicte lingüístic. Alzira: Bromera, p. 13-32.
- NINYOLES, R.L (2004) Coneixement i ús social del valencià 2004. València: Generalitat Valenciana. També disponible en línia: <http://www.cult.gva.es/sies/llibre.htm>
- NINYOLES, R.L (2008) “Els reptes de la normalització: societat, economia i llengua”. Dins: ROS, H. (coord) Llibre blanc de l’ús del valencià –II. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- PARDINES, S. i TORRES, N. (2011) La política lingüística al País Valencià. Del conflicte a la gestió responsable. Barcelona: Fundació Nexe.
- PITARCH, V. (2005) “Vint anys de la Llei d‟Alacant. Un balanç d‟urgències” Dins: ALCARAZ, M.; F. ISABEL I J. OCHOA (eds). Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Alzira: Bromera, p. 23-50.
- PRADILLA CARDONA, M.À. (2002) “La política lingüística contemporània al País Valencià”. Treballs de sociolingüística catalana, núm. 16, p.
- PRADILLA CARDONA, M.À. (2004a) El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte. Benicarló: Onada Edicions.
- PRADILLA CARDONA, M.À. (2004b)“La llengua catalana: un miratge de normalitat” Dins: PRADILLA CARDONA, M. À (ed) Calidoscopi lingüístic. Un debat entorn de les llengües de l’Estat. Barcelona: Octaedro.
- PRADILLA CARDONA, M.À. (2008) “Vint-i-cinc anys de Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià: un futur incert per a la llengua” Dins:BOIX I FUSTER, E. (ed)Els Futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d'estat. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, p. 51-79.
- QUEROL, E. (2008) “A cada bugada es perden molts de llençols: el procés de substitució lingüística en l‟àmbit familiar des de l‟ inici del segle XX. O ras i curt: el rei va nu”Dins: Llibre blanc de l’ús del valencià- II. Iniciatives per al foment del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- QUEROL, E. (2011) “Per a una sociolingüística prospectiva: de la profecia a la prospectiva”. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 21, p. 141-154.
- RAMOS, R. (1999) “Contra planificació: el cas valencià”. Noves SL. Revista de Sociolingüística, núm.28.
- RUIZ, F.; SANZ, R. I SOLÉ, J. (2001) Diccionari de sociolingüística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
- SANJUAN MERINO, X. (1999) “Evolució del coneixement i ús del català al País Valencià” Dins: PRADILLA CARDONA, M.À (ed) La llengua catalana al tombant del mil·leni. Barcelona: Empúries, p. 119-152.
- SANJUAN MERINO, X. (2008) “L‟evolució social del valencià (1983-2005)” Dins: ROS, H. (coord.) Llibre blanc de l’ús del valencià- II. Iniciatives per al foment del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- SIES (Servici d‟Investigació i Estudis Sociolingüístics). (1985)Estudi sociològic sobre la problemàtica sociolingüística a la Comunitat Valenciana. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
- SIES (Servici d‟Investigació i Estudis Sociolingüístics). (1992) Enquesta sobre l’ús del valencià 1992. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Policopiat.
- SIES (Servici d‟Investigació i Estudis Sociolingüístics). (1995) Enquesta sobre l’ús del valencià Maig 1995. Comparació amb 1989 i 1992. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Policopiat.
- SIES (Servici d‟Investigació i Estudis Sociolingüístics). (2006)Enquesta 2005 sobre coneixement i ús social del valencià : síntesi de resultats. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
- TORRES, J. (2006) “La transmissió lingüística familiar intergeneracional: una proposta de model d‟anàlisi”, I Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT. Les enquestes d’usos lingüístics 2003-2004: avenços, limitacions i reptes metodològics. Barcelona.
- TORRES, J. (2007) “L‟ús familiar i la transmissió lingüística intergeneracional”. Dins: Llengua i societat als territoris de parla catalana a l'inici del segle XXI: L'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, p. 41-63.
- TORRES, J. (2009) “Ús familiar de les llengües i transmissió lingüística intergeneracional als territoris de parla catalana”. Escola catalana, núm. 460.
- TORRES, J. (2011) “La demolingüística en els territoris de llengua catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 21, p. 183-192.
- VILA, X.(dir.) (2009) Estudis de demolingüística: Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT. Barcelona: Institut d‟Estudis Catalans.