L’atracció dels valencians cap al valencià : motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes

  1. Raquel Casesnoves-Ferrer
  2. Josep Mas
Journal:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Year of publication: 2020

Issue: 30

Pages: 173-191

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Treballs de sociolingüística catalana

Sustainable development goals

info

SDG classification obtained using Aurora SDG artificial intelligence model.

Abstract

In this article we study the new speakers of Valencian in two middle-sized regional capitals: Xàtiva and Gandia. We approached the study of native speakers who learned to speak Span-ish in their family home, but later decided to use Valencian in their daily lives. The existence of this type of speaker reflects the coexistence of two linguistic processes that are taking place right now in some middle-sized cities of the Valencian Country: the interruption of the trans-mission of Valencian that was carried out in the previous generation and its inversion or re-covery through linguistic normalization. Based on four interviews with native Valencians – those of our corpus who acknowledged this language shift – we investigate the reasons for and the timing and scope of this change. We find that some of the factors that condition and facilitate the language shift are a change of school, a change of academic situation and, especially, the beginning of new social relations with Valencian speakers. The political factor, rather than the identity, favors a change in personal language that is sometimes made with the will to contribute to social change.

Bibliographic References

  • Bermingham, Nicola (2018). «Double new speakers? Language ideologies of immigrant students in Galicia». A: Smith-Christmas, Cassies; ó Murchadha, Noel P.; Hornsby, Michael; Moriarty, Máiréad (ed.). New speakers of minority languages. Londres: Palgrave Macmillan, p. 111-130.
  • Bernat i Baltrons, Francesc (2017). «Com i quan vam deixar de ser monolingües els catalanoparlants?». A: Bastardas, Albert; Boix-Fuster, Emili; Torrens, Rosa M. (coord.). El català, llengua mitjana d’Europa. Barcelona: Octaedro, p. 81-90.
  • Boix-Fuster, Emili; Paradís, Anna (2015). «Ideologies and trajectories of “new speakers” in bilingual families in Catalonia». Revista de Llengua i Dret, núm. 63, p. 165-185.
  • Bourdieu, Pierre (1982). Ce que parler veut dire: L’économie des échanges linguistiques. París: Fayard.
  • Casesnoves, Raquel; Mas, Josep Àngel (2017a). «Transmissió intergeneracional del català i característiques sociodemogràfiques dels progenitors». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 27, p. 77-97.
  • Casesnoves, Raquel; Mas, Josep Àngel (2017b). «Ideology and language choice: Catalan-speaking university students». Sociolinguistic Studies, vol. 11, núm. 1, p. 107-129.
  • Castelló, Rafael (2008). «Parlem valencià, però no som catalans». A: Massip, Àngels (coord.). Llengua i identitat. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 55-66.
  • Fishman, Joshua A. (1991). Reversing language shift. Clevedon: Multilingual Matters. Iglesias, Ana; Ramallo, Fernando (2002). «Language as a diacritical in terms of cultural and resistance identities in Galicia». Estudios de Sociolingüística, vol. 3, núm. 2, p. 255-287.
  • Institut Valencià d’Estadística (s. a.). <http://www.ive.es> [Consulta: 30 març 2019].
  • Kramsch, Claire (2009). The multilingual subject. Oxford: Oxford University Press.
  • Lambert, William (1955). «Measurement of the linguistic dominance of bilinguals». Journal of Abnormal and Social Psychology, núm. 43, p. 83-89.
  • Martín-rojo, Luisa; rodríguez, Lilia rebeca (2016). «Muda lingüística y movilidad social. trayectorias de jóvenes migrantes hacia la universidad». Discurso & Sociedad, vol. 10, núm. 1, p. 100-133.
  • Martínez de Luna, iñaki; erize, Xabier; Zalbide, Mikel (2016). Evolución sociolingüística del euskera (1981-2011). andoain: sociolinguistika Klusterra.
  • Mas, antoni (2018). «el valencià segons l’enquesta del sies de 2015». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 28, p. 127-145.
  • Montoya, Brauli; Mas, antoni (2011). La transmissió familiar del valencià. valència: acadèmia valenciana de la Llengua.
  • Moscovici, serge (1991). Psychologie des minorités actives. 3a ed. parís: Les presses Universitaires de France.
  • Ninyoles, rafael Lluís (1969). Conflicte lingüístic valencià: Substitució lingüística i ideologies diglòssiques. valència: tres i Quatre.
  • O'Murchadha, noel p.; Hornsby, Michael; smith-christmas, cassie; Moriarty, Máiréad (2018). «new speakers, familiar concepts?». a: smith-christmas, cassie; ó Murchadha, noel p.; Hornsby, Michael; Moriarty, Máiréad (ed.). New speakers of minority languages. Londres: palgrave Macmillan, p. 1-22.
  • Olivares i Muñoz, Glòria (2014). «rerefons ideològic de la interrupció intergeneracional del català a Borriana». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 24, p. 303-325.
  • O’rourke, Bernadette; ramallo, Fernando (2013a). «“a miña variedade é defectuosa”: a lexitimidade social das neofalas». Estudos de Lingüística Galega, núm. 5, p. 89-103.
  • O’rourke, Bernadette; ramallo, Fernando (2013b). «competing ideologies of linguistic authority amongst new speakers in contemporary Galicia». Language in Society, vol. 42, núm. 3, p. 287-305.
  • O’rourke, Bernadette; ramallo, Fernando (2015). «new speakers of minority languages: the challenging opportunity». Interna tional Journal of the Sociology of Language, núm. 231, p. 1-20.
  • O’rourke, Bernadette; ramallo, Fernando (2018). «identities and new speakers of minority languages: a focus on Galician». a: smith-christmas c.; ó Murchadha n.; Hornsby M.; Moriarty M. (ed.). New speakers of minority languages. Londres: palgrave Macmillan, p. 91-109.
  • Ortega, ane; Urla, Jacqueline; amorrortu, estibaliz; Gorigolzarri, Jone; Uranga, Belen (2015). «Linguistic identity among new speakers of Basque». International Journal of the Sociology of Language, núm. 231, p. 85-105.
  • Pradilla, Miquel àngel (2015). La catalanofonia: Una comunitat del segle xxi a la recerca de la normalitat lingüística. Barcelona: institut d’estudis catalans.
  • Pujolar, Joan; Gonzàlez, isaac (2013). «Linguistic ‘mudes’ and the de-ethnicization of language choice in catalonia». International Journal of Bilingual Education and Bilingual ism, vol. 16, núm. 2, p. 138-152.
  • Pujolar, Joan; puigdevall, Maite (2015). «Linguistic mudes: how to become a new speaker in catalonia». International Journal of the Sociology of Language, núm. 231, p. 167-187.
  • Ramallo, Fernando (2018). «O neofalantismo e o suxeito neofalante». a: díaz, Marta [et al.] (ed.). Actas do XIII Congreso Internacional da Lingüística Xeral. vigo: Universidad de vigo, p. 737-743.
  • Ramallo, Fernando; O’rourke, Bernadette (2014). «perfils de neoparlants de gallec». Digithum, núm. 16, p. 18-24.
Data source: Dialnet