"Versus leonini, lleonisme, léonime"la rima de dues síl·labes en la teoria poètica trobadoresca, amb els seus contraparts llatí i francès

  1. Rosanna Cantavella
Journal:
Revista de Literatura Medieval

ISSN: 1130-3611 2660-4574

Year of publication: 2020

Issue: 32

Pages: 73-97

Type: Article

DOI: 10.37536/RLM.2020.32.0.77079 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_opene_Buah editor

More publications in: Revista de Literatura Medieval

Sustainable development goals

Abstract

El lleonisme / léonime era un fenomen de rima molt apreciat a l’edat mitjana, només parcialment dependent del concepte de leonitas / versus leonini que trobem a la poesia llatina medieval. Aquest es referia sobretot a un tipus de rima interna, mentre que el seu contrapart occità/català era entès com una rima en la qual participen almenys dues síl·labes, en paraules femenines o masculines. Aquest sembla ser també el significat predominant en la poesia francesa. Se sistematitzen els testimonis terics dels dits conceptes en les poesies llatina, occitanocatalana i francesa per tal de comprendre millor el concepte en la poesia catalana de tradició t robadoresca.

Bibliographic References

  • Dominique Billy: «La Nomenclature des rimes», Poétique, 57 (1984), pp. 64-75;
  • Dominique Billy: L’Architecture lyrique médiévale: analyse métrique et modélisation des structures interstrophiques dans la poésie lyrique des troubadours et des trouvères, Montpellier, Association Internationale d’Études Occitanes, 1989
  • Dominique Billy: «La Versification des troubadours: Un art du langage», Europe, 86 (2008), pp. 59-75
  • Dominique Billy: «L’Art des réseaux chez les néo-troubadours aux xiv-xv siècles», Revue des Langues Romanes, 107 (2003), pp. 1-40
  • Dominique Billy: «Remarques inédites sur les stramps catalans», en Études de langue et de littérature médiévales offertes à Peter T. Ricketts à l’occasion de son 70ème anniversaire, Turnhout, Brepols, 2005, pp. 531-543
  • Jordi Parramon, Repertori mètric de la poesia catalana medieval, Barcelona, Curial-PAM, 1993,
  • Jordi Parramon «Consideracions sobre l’assonància», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 18 (=Miscel·lània Joan Bastardas, 1), Barcelona, PAM, 1989, pp. 129-138.
  • Daniel Poirion, «La Technique du vers et le rythme de la parole poétique», al seu Le Poète et le prince: L’évolution du lyrisme courtois de Guillaume de Machaut à Charles d’Orléans, Paris, PUF, 1965, pp. 427-455
  • Karl Bartsch, «Die Reimkunst der Troubadour», Jahrbuch für Romanische und Englische Literatur, 1 (1859), pp. 171-197.
  • Lino Leonardi, «Pour une Grammaire de la rime, ou L’évolution d’un ‘homophonaire’ automatique», en Métriques du Moyen Age et de la Renaissance: Actes du colloque international du Centre d’études métriques 1996, Paris, L’Harmattan, 1999, pp. 317-329
  • Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle xv, Martí de Riquer i Lola Badia (eds.), València, Tres i Quatre, 1984
  • Ausiàs March, Poesia, Pere Bohigas (ed.), Barcelona, Barcino, 2000
  • Pere March, Obra completa, Lluís Cabré (ed.), Barcelona, Barcino, 1993
  • Gilabert de Próixita, Poesies, Martí de Riquer (ed.), Barcelona, Barcino, 1954
  • Las Leys d’Amors: redazione lunga in prosa, Beatrice Fedi (ed.), Firenze, Edizioni del Galluzzo, 2019, p. 286
  • Gilbert Dahan, «Notes et textes sur la poétique au Moyen Age», Archives d’Histoire Doctrinale et Littéraire du Moyen Age, 47 (1980), pp. 171-239
  • Dag Norberg, Introduction à l’étude de la versification latine médiévale, Stockholm, Alqmvist & Wiksell, 1958
  • Hugh H. Davis, «The De rithmis of Alberic of Monte Cassino: A critical edition», Mediaeval Studies, 28 (1966), pp. 198-227
  • Alberico di Montecassino, Breviarium de dictamine, Filippo Bognini (ed.), Firenze, SISMEL-Edizioni del Galluzzo, 2008
  • Giovanni Mari, «Poetria magistri Johannis anglici de arte prosayca metrica et rithmica», Romanische Forschungen, 13 (1902), pp. 883-965
  • «Ratio nominis ignoratur», Les Arts poétiques du xiie et du xiiie siècles, Edmond Faral (ed.), Paris, Champion,1924, p. 166
  • Carl Erdmann, «Leonitas zur mittelalterlichen von Kursus, Rhythmus und Reim», en Corona Quernea: Festgabe Karl Strecker zum 80 Geburtstage Dargebracht, Stuttgart, Hiersemann, 1952, pp. 15-28
  • Georges Lote, Histoire du vers français, Paris, Boivin, 1951, vol. 2, p. 141
  • Charles du Fresne Du Cange, Glossarium mediae et infimae latinitatis, Niort, 1885, vol. 5: s.v. Leonini versus
  • Jacobus Nicolai de Dacia, Liber de Distinctione Metrorum, Aage Kabell (ed.), Uppsala, Almqvist & Wiksell, 1967, pp. 90-91
  • Giovanni Mari, I trattati medievali di ritmica latina, Milano, Hoepli, 1899, pp. 97-98, vv. 108-121
  • Josep Trenchs, «La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)», en Miscel·lània Sanchis Guarner, Barcelona-València, PAM, 1992, vol. 3, pp. 327-350
  • Douglas Kelly, The Arts of Poetry and Prose, Turnhout, Brepols, 1991, pp. 146-179
  • Geneviève Brunel-Lobrichon, «La Formation des troubadours, hommes de savoir», en Église et culture en France méridionale (xiie -xive siècle), Toulouse, Privat, 2000, pp. 137-148
  • Miriam Cabré, Cerverí de Girona and his Poetic Traditions, London, Tamesis, 1999
  • Miriam Cabré, Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona/ Palma, UB/UIB, 2011
  • Obras completas del trovador Cerverí de Girona, Martín de Riquer (ed.), Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1947
  • Gérard Gonfroy, La Rédaction catalane en prose des ‘Leys d’Amors’: Édition et étude des trois premières parties, 2 vols. [tesi doctoral], Université de Poitiers, 1981
  • Las Flors del Gay Saber, Joseph Anglade (ed.), Barcelona, IEC/Fundació Patxot, 1926
  • Las Leys d’Amors: manuscrit de l’Académie des Jeux Floraux, 4 vols., Joseph Anglade (ed.), Toulouse, Privat, 1920
  • Joan de Castellnou, Compendis de la conexença dels vicis que·s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber, Paolo Maninchedda (ed.), Cagliari, Cooperativa Universitaria Editrice Caglaritan, 2003
  • Luis de Averçó: tratado retórico gramatical y diccionario de rimas, siglos xiv-xv, 2 vols., José María Casas Homs (ed.), Barcelona, CSIC, 1956
  • Joan de Castellnou, Compendi I: osservazioni sulla struttura e le fonti», en Storia, tradizione e critica dei testi: per Giuliano Tanturli, Isabella Becherucci i Concetta Bianca (eds.), Lecce, Pensa Multimedia, 2017, pp. 81-105
  • Beatrice Fedi :Per un’edizione critica della prima redazione in prosa delle Leys d’Amors», Studi Medievali, 40 (1999), pp. 43-118
  • Beatrice Fedi: Leys d’Amors fra citazione e innovazione», Quaderni di Filologia Romanza, 14 (1999), pp. 159-186
  • Beatrice Fedi: «Le Leys d’Amors ed il Registre de Galhac: frammenti di una tradizione ‘extravagante’?», Medioevo e Rinascimento, 12 (1998), pp. 183- 204
  • Alfred Jeanroy, «Les Leys d’Amors», en Histoire littéraire de la France. Vol. 38, Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1949, pp. 139-233
  • The «Razos de trobar» of Raimon Vidal and Associated Texts, J. H. Marshall (ed.), Oxford, Oxford UP, 1972, pp. LXXVIII-XXIX, XCV-XCVI i 101-105
  • Lola Badia, Poesia catalana del segle XIV: edició i estudi del «Cançoneret de Ripoll», Barcelona, Quaderns Crema, 1983
  • Diccionari de rims de Jaume March, A. Griera (ed.), Barcelona, IEC, 1921
  • Frédéric Godefroy, Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du ixe au XVe siècle, vol. 4, Paris, F. Vieweg, 1885, p. 759b
  • F. Freymond, Über den reichen Reim bei altfranzösischen Dichtern bis zum Anfang des XIV. Jahrh., Halle, E. Karras, 1882, pp. 13-15
  • Leon Emile Kastner, «Des différents sens de l’expression “rime léonine”», Revue de Philologie Française et Provençale, 17 (1903), 178-185
  • Art de dictier, en Œuvres complètes d’Eustache Deschamps, Gaston Raynaud (ed.), Paris, Société des Anciens Textes Français, 1891, pp. 266-292
  • Jacques Legrand, Des Rimes, en Recueil d’arts de seconde rhétorique, Ernest Langlois (ed.), Paris, Imprimerie Nationale, 1902, pp. 1-10
  • Maurice Roy, Oeuvres poétiques de Christine de Pisan, Paris, Firmin Didot, 1886, vol. 1
  • Marta Marfany, «La influència de la poesia francesa des d’Andreu Febrer a Ausiàs March», Estudis Romànics, 34 (2012), pp. 259-287
  • Marta Marfany, «La traducció catalana medieval de La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier», en A. Alberni, L. Badia i L. Cabré (eds.), Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum-URV, 2010, pp. 179-188
  • Marta Marfany, «Balades, lais i rondells francesos en la literatura catalana del segle XV», Mot So Razo, 8 (2009), pp. 17-27
  • ANGLADE, Joseph (ed.) (1920), Las Leys d’Amors: Manuscrit de l’académie des jeux floraux. Toulouse: Privat.
  • ANGLADE, Joseph (ed.) (1926), Las Flors del Gay Saber. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Fundació Patxot.
  • BADIA, Lola (1983), Poesia catalana del s. XIV: Edició i estudi del ‘Cançoneret de Ripoll’. Barcelona: Quaderns Crema.
  • BARTSCH, Karl (1859), Die Reimkunst der Troubadours. Jahrbuch für Romanische und Englische Literatur, 1, pp. 171-197. En línea: <https://archive.org/details/jahrbuchfrroma01berl/page/170/mode/2up?q=Die+Reimkunst+der+Troubadours> [consulta: 15/05/2020].
  • BOHIGAS, Pere (ed.) (2000), Ausiàs March, Poesies. Barcelona: Editorial Barcino.
  • BILLY, Dominique (1984), «La Nomenclature des rimes», Poétique, 57, pp. 64-75.
  • BILLY, Dominique (2003), «L’Art des réseaux chez les néo-troubadours aux XIV-XV siècles», Revue des Langues Romanes, 107:1, pp. 1-40.
  • BILLY, Dominique (2008), «La Versification des troubadours: Un art du langage». Europe, 86, pp. 59-75.
  • BILLY, Dominique (2005), «Remarques inédites sur les stramps catalans», en Études de langue et de littérature médiévales offertes à Peter T. Ricketts à l’occasion de son 70ème anniversaire. Turnhout: Brepols, pp. 531-543.
  • BOGNINI, Filippo (ed.) (2008), Alberico di Montecassino, Breviarium de dictamine. Firenze: SISMEL/Edizioni del Galluzzo.
  • CABRÉ, Lluís (ed.) (1993), Pere March, Obra completa. Barcelona: Barcino.
  • CABRÉ, Miriam (1999), Cerverí de Girona and his Poetic Traditions. Londres: Tamesis.
  • CABRÉ, Miriam (2011), Cerverí de Girona: Un trobador al servei de Pere el Gran. Barcelona/Palma: UB/UIB.
  • CABRÉ, Miriam, (2002), «El saber de Joan Ramon Ferrer», en Lola Badia, Sadurní Martí & Miriam Cabré (eds.), Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV): Actes del III col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (Giron, 2000). Barcelona: Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 228-258.
  • CASAS HOMS, Josep Maria (ed.) (1956), Torcimany, de Luis de Averçó: Tratado retórico gramatical y diccionario de rimas, siglos XIV-XV. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas/Instituto Miguel de Cervantes Sección de Literatura Catalana.
  • CASAS HOMS, Josep Maria (ed.) (1969), Joan de Castellnou, Obres en prosa: Compendi de la coneixença dels vicis en els dictats del gai saber; Glossari al Doctrinal de Ramon de Cornet. Barcelona: Fundació Vives Casajuana.
  • DAHAN, Gilbert (1980), «Notes et textes sur la poétique au Moyen Age», Archives d’Histoire Doctrinale et Littéraire du Moyen Age, 47, pp. 171-239.
  • DAVIS, Hugh H. (1966), «The ‘De Rithmis’ of Alberic of Monte Cassino: A Critical Edition», Mediaeval Studies, 28, pp. 198-227.
  • DU CANGE, Charles du Fresne (1874), Glossarium mediae et infimae latinitatis. Vol. 5. Niort: L. Favre. En línea: <http://go.uv.es/1Yf2MWQ> [consulta: 15/05/2020].
  • ERDMANN, Carl (1952), «Leonitas zur mittelalterlichen von Kursus, Rhythmus und Reim», Corona quernea: Festgabe Karl Strecker zum 80 geburtstage Dargebracht. Stuttgart: Hiersemann, pp. 15-28.
  • FARAL, Edmond (ed.) (1920), «Notice sur le manuscrit latin de la Bibliothèque Nationale n. 3718», Romania, 46, pp. 230-270.
  • FARAL, Edmond (ed.) (1924), Les Arts poétiques du XIIe et du XIIIe siècles. Paris: Champion.
  • FEDI, Beatrice (1998), «Le ‘Leys d’amors’ ed il ‘registre de galhac’: Frammenti di una tradizione ‘extravagante’?», Medioevo e Rinascimento, 12, pp. 183-204.
  • FEDI, Beatrice (1999a), «Il canone assente: L’esempio metrico nelle Leys d’Amors fra citazione e innovazione», Quaderni di Filologia Romanza, 14, pp. 159-186.
  • FEDI, Beatrice (1999b), «Per un’edizione critica della prima redazione in prosa delle Leys d’Amors». Studi Medievali, 40, pp. 43-118.
  • FEDI, Beatrice (2017), «Joan de Castellnou, ‘Compendi’ I: Osservazioni sulla struttura e le fonti», en I. Becherucci & C. Bianca (eds.), Storia, tradizione e critica dei testi: Per Giuliano Tanturli. Lecce: Pensa MultiMedia, pp. 81-105.
  • FEDI, Beatrice (2019), Las Leys d’Amors: Redazione lunga in prosa. Firenze: Edizioni del Galluzzo.
  • FREYMOND, Émile (1882), Über den reichen Reim bei altfranzösischen Dichtern bis zum anfang des XIV. Jahrh. Halle: E. Karras.
  • GAUNT, Simon, y MARSHALL, John H. (2005), «Occitan Grammars and the Art of Troubadour Poetry», en A. J. Minnis & I. R. Johnson (eds.), The Cambridge History of Literary Criticism and Theory, vol. 2: The Middle Ages. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 472-495.
  • GODEFROY, Frédéric (1885), Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IXe au XVe siècle. Paris: F. Vieweg.
  • GONFROY, Gérard (1981), La Rédaction catalane en prose des ‘Leys d’Amors’: Édition et étude des trois premières parties. Poitiers: tesi doctoral Univ. de Poitiers.
  • GRIERA, Antonio (ed.) (1921), Diccionari de rims de Jaume March. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • JEANROY, Alfred (1949), «Les Leys d’Amors», en Histoire littéraire de la France, vol. 38. Paris: Imprimerie Nationale, pp. 139-233.
  • KABELL, Aage (ed.) (1967), Jacobus Nicholai de Dacia, Liber de distinccione metrorum. Uppsala: Almqvist & Wiksell.
  • KASTNER, Léon Émile (1903), «Des Différents sens de l’expression ‘rime léonine’», Revue de Philologie Française et Provençale, 17, pp. 178-185.
  • KELLY, Douglas (1991), The Arts of Poetry and Prose. Turnhout: Brepols.
  • LANGLOIS, Ernest (ed.) (1902), Recueil d’arts de seconde rhétorique. Paris: Imprimerie Nationale. En línea: <https://go.uv.es/VkV6Fkj> [consulta: 15/05/2020].
  • LEONARDI, Lino (1999), «Pour une Grammaire de la rime, ou L’évolution d’un ‘homophonaire’ automatique», en D. Billy (ed.), Métriques du moyen age et de la renaissance: Actes du colloque international du centre d’études métriques (1996). Paris: L’Harmattan, pp. 317-329.
  • LOTE, Georges (1951), Histoire du vers français: Première partie, le Moyen Âge. Paris: Boivin.
  • MANINCHEDDA, Paolo (2003), Joan de Castellnou, Compendis de la conexença dels vicis que·s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber. Cagliari: Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritan.
  • MARFANY, Marta (2009), «Balades, lais i rondells francesos en la literatura catalana del segle XV», Mot So Razo, 8, pp. 17-27.
  • MARFANY, Marta (2010), «La traducció catalana medieval de ‘La Belle Dame sans merci’ d’Alain Chartier», en A. Alberni, L. Badia & L. Cabré (eds.), Translatar i transferir: La transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum/URV, pp. 179-188.
  • MARFANY, Marta (2012), «La influència de la poesia francesa des d’Andreu Febrer a Ausiàs March», Estudis Romànics, 34, pp. 259-287.
  • MARI, Giovanni (1899), I trattati medievali di ritmica latina. Milano: Hoepli.
  • MARI, Giovanni (1902), «Poetria magistri johannis anglici de arte prosayca metrica et rithmica», Romanische Forschungen: Vierteljahresschrift Für Romanische Sprachen Und Literaturen, 13, pp. 883-965.
  • MARSHALL, John H. (1972), The ‘Razos de trobar’ of Raimon Vidal, and Associated Texts. London: Oxford University Press.
  • NORBERG, Dag (1958), Introduction à l’étude de la versification latine médiévale. Stockholm: Alqmvist & Wiksell.
  • PARRAMON I BLASCO, Jordi (1989), «Consideracions sobre l’assonància», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 18 = Miscel·lània Joan Bastardas, 1, pp. 129-138.
  • PARRAMON I BLASCO, Jordi (1993), Repertori mètric de la poesia catalana medieval. Barcelona: Curial Edicions Catalanes/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • POIRION, Daniel (1965), Le Poète et le prince: L’évolution du lyrisme courtois de Guillaume de Machaut à Charles d’Orléans. Paris: Presses Universitaires de France.
  • RAYNAUD, Gaston (ed.) (1891), Eustache Deschamps, Art de dictier, en M. Queux de Sain Hilaire & G. Raynaud (eds.), Œuvres complètes d’eustache deschamps, tome 7. Paris: Société des Anciens Textes Français, pp. 266-292. En línea: <http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5132p/f269.item.r=266.zoom> [consulta: 15/05/2020].
  • RIQUER, Martí de (1947), Obras completas del trovador Cerverí de Girona. Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos.
  • RIQUER, Martí de, BADIA, Lola (eds.) (1984), Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV. València: Tres i Quatre.
  • ROY, Maurice (ed.) (1886), Oeuvres complètes de Christine de Pisan. Paris: Firmin Didot.
  • TOMÀS, Albert (2018), «El sirventès en la poesia catalana dels segles XIV-XV: Un catàleg», Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 5, pp. 71-114. DOI: http://dx.doi.org/10.7203/MCLM.5.12285.
  • TRENCHS, José (1992), «La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)», en A. Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, vol. 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Universitat de València, pp. 327-350.
  • VIDAL ALCOVER, Jaume (ed.) (1984), Berenguer d’Anoia, Mirall de trobar. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • VIDAL ALCOVER, Jaume (ed.) (1986), Francesc d’Olesa, Art nova de trobar. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.