Reincidencia y factores psicológicos en jóvenes con conductas de maltrato hacia sus progenitores

  1. Maroto Méndez, Zulay
  2. Cortés Tomás, Maria Teresa
Revista:
Revista sobre la infancia y la adolescencia

ISSN: 2174-7210

Año de publicación: 2018

Número: 15

Páginas: 16-28

Tipo: Artículo

DOI: 10.4995/REINAD.2018.9428 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista sobre la infancia y la adolescencia

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

El estudio de la reincidencia y las variables con las que se relaciona es importante de cara a minimizar la nueva comisión de conductas delictivas. Detectando aquellas variables relacionadas con el aumento de la reincidencia delictiva, se pueden perfeccionar los métodos de intervención utilizados para reducir la tasa de reincidencia sobre este tipo de conductas. En el caso de los jóvenes infractores este estudio requiere de una importancia considerable de cara a no consolidar un estilo de vida delictivo en el adolescente, que perdure durante la etapa adulta. En España son numerosas las investigaciones acerca de la reincidencia delictiva en menores. Sin embargo, en el estudio de la violencia filio-parental pocas son las investigaciones realizadas de cara a detectar las variables que correlacionan con la reincidencia. El presente estudio trata de conocer los índices de reincidencia en jóvenes que han cometido delitos de violencia filio-parental y relacionar estas reincidencias con las variables psicológicas halladas en la bibliografía sobre reincidencia en menores. Para ello se seleccionó a 72 menores que habían cumplido una medida judicial por un delito de maltrato familiar y se les realizó el pase de varios instrumentos de evaluación. Los resultados indicaron que las variables emocionabilidad, liderazgo, retraimiento social, tolerancia a la frustración, manejo del enfado, locus de control, habilidades sociales, estrategias de resolución de problemas y presencia de trastornos mentales se relacionaban significativamente con la reincidencia. Estos resultados se consideran importantes en aras a mejorar los programas de intervención en jóvenes con conductas de maltrato hacia sus progenitores.

Referencias bibliográficas

  • Aroca, C., Bellver, M.C. y Alba, J.L. (2013). Revisión de programas de intervención para el tratamiento de la violencia filio-parental. Una guía para la confección de un nuevo programa. Educación XXI, 16 (1), 281-304.
  • Bernal, J.V., Recalde, L., Márquez, K. y Sánchez, V. (2012). Tratamiento terapéutico en menores infractores con patología dual y violencia filio-parental: un estudio empírico. Psicología.com, 16.
  • Calvete, E., Gamez-Guadix, M., Orue, I., González-Díez, Z., López de Arroyabe, E., Sampedro, R., Pereira, R., Zubizarreta, A. y Borrajo, E. (2013). Brief report: The adolescent child-to-parent aggression questionnaire: an examination of aggressions against parents in spanish adolescents. Journal of adolescence, 36, 1077-1081. https://doi.org/10.1016/j.adolescence.2013.08.017
  • Capdevila, M., Ferrer, M. y Luque, E. (2005). La reincidència en el delicte en la justicia de menors. Justicia i Societat, 26. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
  • Capdevila, M. y Ferrer, M. (2009). Taxa de reincidencia penitenciària 2008. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
  • Chaux, E. (2003). Agresión reactiva, agresión instrumental y el ciclo de la violencia. Revista de Estudios Sociales, 15, 47-58. https://doi.org/10.7440/res15.2003.03
  • Contreras, L., Molina, V. y Cano, M.C. (2011). In search of psychosocial variables linked to the recidivism in young offenders. The european journal of psychology applied to legal context, 3 (1), 77-88.
  • Cuervo, K. y Villanueva, L. (2013). Reiteración y reincidencia delictivas en menores españoles con expediente judicial. Revista mexicana de psicología, 30 (1), 61-68.
  • García-España, E., García, O., Benitez, M.J. y Pérez, F. (2011). Menores reincidentes y no reincidentes en el sistema de justicia juvenil andaluz. Alternativas, 18, 35-55.
  • Howard, J. y Rottem, N. (2008). It all starts al home. Male adolescents violence to mothers. Inner South Community Health Service Inc and Child Abuse Research Australia, Monash University.
  • Miguel-Tobal, J.J., Casado, M.I., Cano-Vindel, A. y Spielberger, C.D. (2009). State-Trait Anger Expression Inventory (STAXI-2). Madrid: TEA Ediciones.
  • Miura, H. y Fuchigami, Y. (2016). Impaired executive function in 14-to-16-year-old boys with conduct disorder is related to recidivism: a prospective longitudinal study. Criminal behavior and mental health.
  • Ortega-Campos, E., García-García, J., y Frías-Armenta, M. (2014). Meta-análisis de la reincidencia criminal en menores: Estudio de la investigación española. Revista Mexicana de Psicología, 31(2), 111-123.
  • Paterson, R., Luntz, H., Perlesz, A. y Cotton, S. (2002). Adolescent violence towards parents: maintaining family connections when the going gets tough. Australian and New Zealand Journal of Family Therapy, 23 (2), 90-100. https://doi.org/10.1002/j.1467-8438.2002.tb00493.x
  • Pedrero, E.J., Pérez, M., De Ena, M. y Garrido, C. (2005). Validación del Cuestionario de Variables de Interacción Psicosocial (VIP): hacia un modelo de tratamiento de las conductas adictivas “guiado por la personalidad”. Trastornos Adictivos, 7 (3), 166-186. https://doi.org/10.1016/S1575-0973(05)74523-2
  • Sánchez, J. (2008). Análisis y puesta en práctica en un centro de menores de un programa de intervención con familias y menores que maltratan a sus padres. Disertación doctoral no publicada, Universidad de Valencia, Valencia, España.
  • Seisdedos, N. y Cordero, A. (2011). Cuestionario de Personalidad para niños EPQ-J y Adultos EPQ-A. Madrid: TEA Ediciones.
  • Shulman, E.P., Cauffman, E. y Piquero, A.R. (2011). Moral disengagement among serious juvenile offenders: a longitudinal study of the relations between morally disengaged attitudes and offending. Developmental Psychology, 47 (6), 1619-1632. https://doi.org/10.1037/a0025404
  • Silva, F. y Martorell, M.C. (2009). Batería de Socialización BAS-3 (Autoevaluación). Madrid: TEA Ediciones.
  • Van der Put, C.E. y De Ruiter, C. (2016). Child maltreatment victimization by type in relation to criminal recidivism in juvenile offenders. BMC Psychiatry, 16 (1), 1-9. https://doi.org/10.1186/s12888-016-0731-y
  • Vermeiren, R., Schwab-Stone, M., Ruchkin, V., De Clippele, A. y Deboutte, D. (2002). Predicting recidivism in delinquent adolescents from psychological and psychiatric assessment. Comprehensive psychiatry, 34 (2), 142-149. https://doi.org/10.1053/comp.2002.30809
  • Yampolskaya, S. y Chuang, E. (2012). Effects of mental health disorders on the risk of juvenile justice system involvement and recidivism among children placed in out-of-home care. American journal of orthopsychiatry, 82 (4), 585-593. https://doi.org/10.1111/j.1939-0025.2012.01184.x