La presència de la tradició lexicogràfica valenciana en el Diccionari Normatiu Valencià (DNV)l’exemple del "Vocabulario Valenciano-Castellano" de Cabrera (1868/1899)

Abstract

L’article vol avaluar la importància de la presència i aprofitament de les fonts lexicogràfiques del segle XIX en el Diccionari Normatiu Valencià, diccionari que ha augmentat en més de 20.000 vocables el DIEC. Per a tal fi, pren com a mostra un petit Vocabulario valenciano-­castellano de 1868, que, en una època de forta castellanització i de menyspreu de l’idioma propi com a fet cultural, arreplega una bona part dels lexemes valencians de diferent etimologia i forma que el seus equivalents castellans amb l’objectiu d’ajudar a aprendre i millorar el castellà dels valencians, seguint una tradició que arranca en el segle XVIII amb Carles Ros, 1764 i seguix en Salvà, 1838. El contrast entre el DNV i el Vocabulario és el gros de l’article, on es veu com els lexemes tradicionals valencians presents en el XIX i vius encara hui en gent de la primera generació són integrats en el nou diccionari normatiu valencià de l’AVL, seguint un dels principis guia de la seua tasca: la integració dels mots tradicionals vius en la normativa valenciana, generalment, en esta primera fase, com a formes secundàries.